Ha mort el rector de Son Servera Don Pedro Pou

DON PEDRO…UN HOME DE PAU 

La notícia de la  mort de mossèn Pedro Pou, quan es dirigia al Santuari de Lluc per assistir a l’encontre anual dels preveres per a celebrar la festa del, Crist Gran Sacerdot que presideix cada any el bisbe de Mallorca va agafar a tots a contrapeu.

El funeral per a la seva ànima que es va celebrar a l’Església de Sant Joan Baptista de Son Servera va ser presidit pel Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas acompanyat de vint i tres capellans. El bisbe va parlar dels valors morals de mossèn Pedro i la seva voluntat de continuar treballant pel serverins mentre tingués forces. Bàrbara Tous va recordar la trajectòria del capellà durant els 47 anys que va estar al front de la parròquia i les seves col·laboracions amb les associacions i institucions del poble.

Personalment el primer record que em vingué al cap de Don Pedro fou de fa més de cinquanta anys, quan era escolanet a Petra del meu tio capellà. Des de ben petita a casa vaig sentir parlar de les virtuts de Don Pedro, de la seva prudència ,  del seu caràcter bondadós i conciliador era un home de Pau.

A partir de any 1970 vaig anar a viure a Cala Millor i a partir d’aquell any la relació de la nostra família va ser més constat amb Don Pedro ja que feia just tres anys que estava de vicari a Son Servera. Des de sempre va ser al nostre costat amb les alegries i les penes.

 

Era un esser humà extraordinari que sabia escoltar a la gent i estimava els serverins i Son Servera. A més de ser el gran impulsor de la  conservació i restauració de l’Església Nova de Son Servera. Ja com a rector del poble va viure amb il·lusió la renovació de la Setmana Santa serverina amb la creació de les noves confraries i les noves imatges. Amb ell i un grup de serverins vaig tenir l’honor de visitar l’estudi de na, Remigia Caubet i el de,  Pere Pujol Record com si fos avui l’expressió de Don Pedro  al contemplar per primera vegada la imatge de la Mare de Déu del Dolors i la de la Pietat. Així com la seva il·lusió el dia 12 d’abril de 1987 quan  beneïren  les imatges de les confraries dels  Dolors i la Pietat amb tot el poble present i els seus respectius escultors , Remigia Caubet i Pere Pujol.

La seva bonhomia i el seu record sempre estarà present a tots els cors dels que tinguerem la sort de compartir  les seves oracions i la seva amistat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.