En aquesta ocasió us present l’escena inicial de Melancholia (2012), del sempre polèmic Lars Von Trier. Són vuit minuts d’imatges impactants que entremesclen cinema i pintura, dues arts que aquí es donen la mà. Les imatges que ens ofereix el director danès són com a quadres romàntics o prerafaelites que cobren vida en la pantalla, els quals formen com un bloc independent de la pel·lícula en si, però que ja premonitzen moltes de les coses que passaran en la cinta.
El film en si és dur, dens i només la vos recoman si teniu el dia per veure un film “un poc depressiu” com aquest, el qual conta la fi del món per l’impacte d’un altre planeta (Melancholia) amb el nostre. Però no té res de ciència-ficció i aventures, sinó que és un film dramàtic, de personatges que sofreixen, al més pur estil Von Trier. Personalment la vaig trobar un poc irregular (conté moments de cinema excel·lents amb d’altres més discutibles i allargats innecessàriament), la qual cosa sempre em sol passar amb aquest director danès. Però aquesta introducció que us present avui és art en majúscules en la qual Von Trier aconsegueix fusionar pintura i cinema com mai s’havia fet en una Pantalla Gran. Semblen quadres que cobren vida i tot acompannyat per la música de l’òpera Tristany i Isolda, de Robert Wagner, la qual ja ens marca la tragèdia que s’avindrà en el film.
Aquí us deix aquesta petita obra d’art. Esper que us agradi!!!