Ja arriba la calor, les ganes d’anar a la platja, de trescar per enimg i gaudir de la gresca. En resum, ja arriba l’estiu i qui millor que el cantant revetler per excel·ència, Tomeu Penya, per donar-ne el sus!!!

Tomeu Penya em recorda a les Festes Patronals de la meva infantesa: tota la plaça ben plena, calor, beure va beure ve i la gent ben animada. Després vaig crèixer un poquet i el cantant vilafranquer va arribar al zènit de la seva carrera amb la inoblidable Illes dins un riu, cantada amb Marisa Rojas (per cert, què ha estat d’ella?). Però després en Tomeu ja no va poder progressar més, es va quedar com a estancat (és una simple opinió personal, discutible com qualsevol altra). Sempre he pensat que després d’aquell èxit es va prendre un poc massa seriosament la seva música i ja no va poder repetir  aquells primer èxits tan lleugers i divertits (Duc el dimoni dins jo, Mallorquins i catalans, D’una gatera em vaig casar…).

Per això avui recuperaré una de les primeres composicions de l’artista vilafranquer, Mallorquins i catalans, que són les que de debò em transporten a aquelles primeres revetles de la meva vida. I també trio aquesta cançó perquè la lletra sempre m’ha cridat l’atenció. Mirau que en Tomeu sempre ha estat un dels favorits d’aquests típics mallorquins que sempre defensen “lo nostro”, “lo d’aquí”, en contraposició amb tot el que faci olor de català, però, en canvi,  el tema que us present és tota una declaració d’amor entre mallorquins i catalans. Contradiccions d’aquest món, sempre difícils d’explicar…

I xerrant de contradiccions, també sempre m’ha sorprès que la figura de Tomeu Penya sigui utilitzada sovint com  a símbol de Mallorca i de “lo mallorquí”, quan ell, si bé és vera que canta amb un mallorquí ben d’aquí i algunes lletres fan referència a la nostra realitat, sempre ha cantat i vestit a l’estil country, més propi d’Amèrica que no de Mallorca. Aquest Tomeu es mereix tot un estudi sociocultural… però mentrestant ens quedarem amb el que més ens interessa, que és la música. Aquí us deix aquest clip tan nostàlgic: