Serra des Cavall Bernat

Hola som en Jaume i n’Anòniia de Montuïri.

Som uns amants de la serra de Tramuntana, avui hem volgut acompanyar el grup Els Trescadors, ja que era la darrera excursió de la temporada.  Han escollit una de les trescades més belles de la serra, com és el Cavall Bernat.

Com sempre, puntuals, mos agrupam a l’aparcament de Can Bóquer a l’hort de Pollença. Abraçades i salutacions. El guia de torn, en Tomeu, dóna el sus a la trescada. Per cert, no té gens de rampa ni vertigen. Al cap d’una estona s’atura i diu: a posar miques antes de començar l’ascens a la serralada. Després d’haver berenat, seguim fins agafar l’altura del primer cim. Una vegada a dalt, les vistes són espectaculars.

Ben aviat mos trobam amb el primer forat, tot una obra de la naturalesa. Seguim cresta per amunt, cresta per avall, fent fotos, bromes i rialles, i el guia mos diu que ens queden molts de cims per supera (total de cims??). Seguint, mos trobam amb el segon forat, el més gros de la serra, el qual superam per damunt i la veritat és que no pots tenir gens de vertigen. Pegant una ullada a l’esquerra, un penyasegats de vertigen i, de fons, la mar blava. T’aferres a les roques com un dragó,  i la concentració és extrema.

Després de superar varis cims, el guia diu que és l’hora de posar miques, la sorpresa és que treu de la motxilla un fogonet y una fiambrera amb freixura i mos deixa l’oloreta del seu dinar.

Descansant una estona, no podien faltar els “nevaditos” de n’Aina. Seguim, i la veritat que amb la panxa plena fa un poc de vesa. Mentre arribam al cim, que duu el nom de la serra, el Cavall Bernat, miram al davant i aquests no s’acaben. Algú diu que el guia, el dia de la prèvia, en va afegir uns quants. En Jaume i jo mos miraven i comentàvem que mai havíem fet una excursió amb tantes grimpades i desgrimpades seguides, semblava que era la primera vegada que la fèiem.

A la fi veim el final, el guia diu que és l’hora de baixar en direcció a Cala Bóquer, fer un banyito, una taronja, i un glop d’aigua i seguir fins arribar a l’aparcament.

Aaahhh!!!! volíem dir que l’excursió era de cinc botes i pensam que se’n perdé alguna pel camí.

I com sempre, no podia faltar la cervesa i la shandi, mos despedim havent passat un dia esplèndid amb la vostra companya.

Quedam convidats al sopar de fi de temporada, gràcies i fins aviat.

Jaume i Antonia.

¿km. recorreguts?.

Més imatges

elstrescadors.blogspot.com

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada