Crònica informal

En realitat, aquest escrit no serà una crònica del ple del 23 de maig, perquè no consider correcte fer-la més d’una setmana després d’haver-se celebrat la sessió. El retràs ha estat motivat per un viatge que vaig fer l’endemà del ple, en el qual no me’n vaig portar l’ordinador i, la veritat, tampoc no em feia gaire pla posar-me a escriure estant per altres indrets. Així i tot, però, crec que val la pena parlar de dos aspectes de l’ordre del dia que tenen una certa relevància.

El primer és l’elecció del Jutge de Pau. Pareix esser que hi havia tres candidats: Ignasi Umbert (que portava Eduard Perales de substitut), Aina Maria Riera i Jaume Estelrich; aquests dos darrers no tenien cap substitut a la seva candidatura. Na Manuela va dir que deien que Aina Maria Riera tenia una obra aturada, però que no hi havia cap expedient urbanístic  i que sospitava que hi havia alguna cosa amagada derivada del pagament d’un favor, sense que s’estengués en les seves explicacions ni concretàs de què parlava. El batle va negar que hi hgués cap expedient i al final Ignasi Umbert fou reelegit com a Jutge, però li imposaren Aina Maria Riera de substituta, en detriment d’Eduard Perales. El PP va votar en contra.

L’altre punt era una moció de l’equip de govern sobre el projecte de llei de “Racionalització de l’administració local” que s’està tramitant. Resulta que es pretén limitar les competències sobre diversos serveis en els municipis de menys de 20.000 habitants, si superen un determinat cost per habitant. Això podria tenir una certa lógica si s’aplicàs als habitants reals dels municipis, però sembla que no és així, ja que només es compten els que estan empadronats i no la població flotant, o sigui, els turistes. És evident que si Sant Llorenç no tengués zona costanera no necessitaria tants de municipals, ni brigada d’obres ni gastaria tant en la recollida dels fems, per només posar alguns exemples, i que si dividíssim el cost d’aquests serveis per 40.000 persones (les que hi pot haver a l’estiu), el resultat no seria igual que si el dividíssim per 9.000, que són més o manco els empadronats en el municipi.

Tot això porta a pensar que el que realment interessa és fer pujar artificialment el cost als municipis turístics per tenir una excusa per passar les competències a les comunitats autònomes i, qui sap, posteriorment privatitzar aquests serveis. Perquè seria difícil que una empresa privada s’interessàs en la privatització de la recollida dels fems d’Ariany, Sant Joan o Búger, però no ho és tant si parlam de Sant Llorenç, Calvià o Alcúdia, on hi ha una clara oportunitat de negoci. Si és així, la manifestació institucional que es va aprobar en aquest ple (crec que amb l’abstenció del PP, si no m’han informat malament) no servirà per res, ja que tant el Govern de l’Estat com el de la Comunitat Autònoma són uns ferms defensors de l’empresa privada, com va passar abans amb Telefònica, Repsol o Endesa. El temps ho dirà.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada