El LSG: Per començar

“Un trebolí arremolinà la fullaraca rossa: li feu modular gemecs galvànics, l’engegà enlaire amb rodament vertical, la rebaté sobre l’arbreda i l’abandonà xiulant. Enlaire volejava qualque fulla amb moviments orbs, com una coa-roja malmesa cercant redòs dins la desolació de les oliveres…” (Salvador Galmés (1910).-Entre dos mons)

Una de les múltiples virtuts de Salvador Galmés és que pots agafar qualsevol text, àdhuc de forma aleatòria, per recrear-te, gaudir i aprendre amb el seu llenguatge.
Tenia trenta-quatre anys quan va publicar la petita narració “Entre dos mons”. Resulta portentosa la introducció dramàtica: un element “extern”, el trebolí de vent, arremolina la fullaraca amb “gemecs galvànics”, la “rebaté” contra l’arbreda, molt més fort que enganxar o tirar, i després el vent va fugir, va fer l’eixida desastrosa i se’n va anar deixant qualque fulla perduda, establint aquí un paral·lelisme amb l’ocell malmès que cerca soledat
Bona manera de començar un relat!. De seguida el lectors es situa en posició

Vocabulari (DCVB):
ARREMOLINAR v. tr.: cast. remolinar.
|| 1. Moure en forma de remolí. La neu allí a l’hivern se arremolina, Canigó ix.
|| 2. Reunir compactament i sense orde.
GALVANISME m.: cast. galvanismo.
|| 1. Electricitat dinàmica, especialment la produïda per una acció química.
|| 2. Us del corrent elèctric amb fins terapèutics.
REBATRE v. tr.
|| 4. Llançar amb violència contra una cosa; cast. rebatir, arrojar.
ORB, ORBA m. i f. i adj.
|| 5. fig. Extraordinàriament gros o abundant (Mall.); cast. enorme, grandioso.
MALMETRE v. tr.
Posar en mal estat; fer malbé, espatllar; cast. lastimar, deteriorar, echar a perder.

Justificació:
Una vegada tancat temporalment “A la xarxa”, s’enceta una nova secció dominical, relativa al llenguatge utilitzat per Salvador Galmés (A partir d’ara LSG). S’ha de situar en un intent tant de popularitzar “el mes il·lustre dels llorencins”, com de laborar -feina i compromís- en un intent de contrarestar la persecució actual de la nostra llengua, per tal que no arribi a ser com la coa-roja galmesiana.

Deixa un comentari