Músics a Card.cat: Pregó de les Festes Patronals 2008 a càrrec de la banda

L’any 2008 la Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar tingué l’honor de ser  la pregonera de les Festes Patronals. L’autora del Pregó va ser l’actual presidenta de la banda, Maria Eugènia, i amb gràcia i encert el llegiren: Malen Pascual (clarinet), Cèlia Femeníes (Flauta) i Sebastià Massanet (trompeta).

Per la seva importància documental i per ser l’any de la celebració del 40è Aniversari de la banda hem decidit publicar-ho  a  www.card.cat .

 PREGÓ DE BENVINGUDA DE LES FESTES PATRONALS

BANDA DE MÚSICA SANT LLORENÇ DES CARDASSAR 8 D’AGOST DE 2008

Bon vespre, Senyor batle, senyors regidors, autoritats, llorencins i llorencines, bon vespre a tots!

En primer lloc i en nom de tota la banda de música, voldríem expressar la nostra gratitud davant una proposta d’aquesta grandària i esmentar en lletres majúscules el gran honor que ha suposat per a nosaltres poder aportar un poc d’allò que som i compartir-ho amb tots vosaltres.

Seguidament donarem pas al inici del pregó, carregat d’emoció, història i música, convidant-vos a tots a formar part d’ell, ja que, encara que sigui d’una manera discreta, tots, qualque dia hem format part de la banda, ja sigui assistint, tocant, escoltant, veient-la o bé ajudant. D’aquesta manera tots fem poble i així tots escrivim la història.

La nostra història comença narrant que dia 13 de setembre de 1889 és fundà per primera vegada a Sant Llorenç una banda de música, a càrrec de Llucià Sureda Cantó, creador de la Filharmònica. Aquesta banda tingué els seus alts i baixos durant la seva trajectòria. Hi ha constància que, dins la segona dècada del segle XX al nostre poble hi convivien tres bandes, una de tambors i cornetes, una banda liberal i una conservadora, les quals acabaren unint-se en una. D’aquesta, durant molts d’anys se’n tingué presència a les festes, però arribà l’any 1962 i desaparegué temporalment.

Gràcies a la iniciativa d’alguns dels membres que va deixar aquesta, anys més tard, al 1973 es reconstituí la banda, amb noves idees i perspectives , la qual seguint sempre el seu fil, va durant dia a dia i creixent dins les nostres vides. Aquesta banda va començar així.

SANT ANTONI No, no vos “asusteu”. Segurament, molts de vosaltres vos heu aturat a pensar per què toquem Sant Antoni en ple mes d’agost, però és que, com hem esmentat abans, d’aquesta manera, amb aquesta cançó, va començar tot.

El dia de Sant Antoni de l’any 1973 una carrossa carregada de músics (Sebastià Grimalt “l’amo en Tereu”, Rafel Gomila “l’amo en Sollo”,l’amo Llorenç Ferrer, Francisco Soler “Paco Punta” Gabriel Riera “Muntanyer”, Toni Caldentey i Juan Caldentey “Saletas”, Rafael Duran “l’amo en Reus”, Pere Vaquer “l’amo en Corem”, Pedro Bauzà “Mauri”, Miquel Lluent, Juan Sancho “Rotjet”, Llucià Sureda i l’amo en Miquel Solayes al capdavant), van sortit interpretant aquest mateix vals, i d’aquesta manera van confirmar allò que es proposaven, que la iniciativa de començar novament amb la banda, era efectiva i que funcionaria. Per aquest fet, l’endemà van fer una crida convidant a tots aquells que volien formar part de la banda, i llavors s’incorporaren (Joan Llorer, Rafel Melis “Borja”, Tomeu Bassa, Jaume Femenies “Figuera” i Juan Bauzà “de s’aigo”).

Passa el temps i passen els anys i nosaltres any rere any anem seguim la mateixa trajectòria . Els temps canvien però els esdeveniments anuals són sempre els mateixos i la banda sempre hi és present.

Com tots sabem la següent festa després de Sant Antoni és el carnaval o també conegut com els “Darrers dies”.

Per aquestes dades la gent es disfressa i vol aparentar allò que no és, “ocultant-se”del món en què viuen, i la banda, no n’és una excepció, agafant una disfressa surt a animar i a passar-s’ho bé amb allò que té al seu abast, la música.

Segons fonts escrites hem pogut confirmar que ja des de temps enrere la banda de música sortia per Carnaval. Els nostres testimonis daten que cap a l’any 1959, ja hi van participar, però hi va haver una llarga aturada, i no va ser ja fins gairebé entrats als anys vuitanta que la banda hi va tornar a assistir.

ANY 1973. Podríem destacar tantes coses importants i fets rellevants de la nostra història, aquesta que va començar al 1973 i que segueix caminant passant pels nostres dies, Aquí n’hem seleccionat unes quantes, que anirem narrant al transcurs d’aquests minuts.

Miquel Solayes, primer director. La seva va ser una època caracteritzada per la mancança i temps difícils. La falta d’instruments i d’un local on assajar n’eren les principals. Però , com diuen, no hi ha mal que per bé no vengui, i desprès de la dissolució d’una banda de Porreres, cada un dels membres de la banda es finançà la compra dels seus instruments, i pel que fa al local d’assaig, es va solucionar amb l’ajut de Jaume “Figuera”, que cedí desinteressadament la planta d’abaix de casa seva per poder transformar-la amb la seva seu.

Al setembre del 1975, Miquel Solayes, deixà per motius de salut el lloc de director de la banda i n’agafa el càrrec Llucià Sureda, el qual hi romandrà fins a la festa del Turista de l’any1987. Apartir de l’entrada de l’amo en Llucià Sureda a la direcció, el lloc de president fou atorgat a Pedro Bauzà “Mauri”, primer president d’aquesta època de la banda ,que cedí el lloc a Toni “Saletas” que presidí fins al 1985, data en que fou substituït per Rafel Melis “Borja”.

De l’etapa d’aquest segon director en podem destacar un fet rellevant:la banda de música va participar a la primera trobada de bandes de la nostra comunitat autònoma, que tingué lloc a la Plaça Major de Palma. Hi participaren 13 bandes. Com a anècdota la banda de Sant Llorenç hi va assistir juntament amb la banda d’Artà, les quals s’uniren en una de sola i sortiren dos pics, un pic amb gorra i l’altre sense, aparentant ser dues bandes distintes.

 DONES A LA BANDA. En 1986, Aina Llorer, Maria Miquel “des Forn”, Sebastiana Adrover “filla d’en Miquel Cuc” i Magdalena Pascual “Malen”, seran les encarregades d’escriure una nova pàgina dintre de la nostra història. Elles seran les primeres dones en formar part de la banda.

Seguint amb la trajectòria dels esdeveniments als quals assistim durant tot l’any, la pròxima festa que trobem marcada al calendari és Setmana Santa, una festa molt antiga i emotiva.

Aquesta època no cal remarcar-la i explicar-la amb exactitud, bé ja sabem que tots la coneixem.

Portant el pas de la caixa i tocant una marxa fúnebre, la banda va seguint la processó. En uns inicis, només participava a les de Sant Llorenç i ara, des de ja fa bastants d’anys, participa també, a les de Son Carrió.

Setmana Santa acaba amb una gran festa, el diumenge de Pasqua, on la banda surt, recitant les notes de la Balanguera al compàs dels trets botets, donant pas a la litúrgia.

Continuant amb la trajectòria que recorre la banda durant l’any, la pròxima sortida coincideix amb “El Corpus”, una altra festivitat religiosa, igual que la d’abans esmentada.

Per aquestes dates normalment ens trobem una gran desfilada caracteritzada pels carrers decorats amb grans motius florals. La banda, interpretant les cançons d’alegria i goigs de l’època va anunciant que la processó ha arribat.

Així com el món va donant voltes, la vida de les persones va evolucionant i amb aquest, la nostra banda ha anat canviant.

 Francesc Sapiña, nou director de la banda

A partir de la incorporació de Rafel Melis “Borja” com a president de la banda a l’any 1985 i de l’entrada de Francesc Sapiña Bayona al 1987 com a director, substituint el lloc que havia ocupat fins a la data Llucià Sureda, la banda va tenir un canvi radical, a causa d’una sèrie d’esdeveniments que van fer que aquesta tingués un gran creixement tant pel que fa als seus membres, com al nombre d’actuacions.

Ja des del 1985 les idees de crear una escola de música eren presents, pel simple fet que sense professors era difícil l’ensenyança d’instruments, i per tant la incorporació de nous membres a la banda. Però no va ser fins al juliol de l’any següent que s’aprovà el reglament. L’escola va ser presidida pel mateix president de la banda, Rafel Melis, i la junta directiva del moment que va trobar essencial aportar mestres professionals de llenguatge musical i d’instrument.

Llavors arribà al poble Francesc Sapiña, ocupant el lloc de director de la banda, membre de la banda municipal de Palma. Aquest al començament va ser l’encarregat de donar totes les classes impartides a l’escola, tant les de llenguatge musical com les d’instruments. Tot això va ser al local situat a la segona planta de l’ajuntament, lloc on es traslladà la banda desprès d’abandonar la planta baixa de Ca’n Jaume Figuera. Posteriorment es traslladà a Ca ses Monges, però

no va ser fins al curs 1995/1996 que l’escola i la banda van gaudir d’un local propi, situat a la primera planta de la Unitat Sanitària.

Com a conseqüència de l’augment d’alumnes que va tenir l’escola. El senyor Sapiña va trobar imprescindible l’entrada de nous professors al centre, alguns de llenguatge musical Apol·lònia Galmés i Antònia Femenies “Ordines” i d’altres de vent i fusta “Toni Juan Tello”, ja que el director s’encarregaria d’impartir les classes de vent metall. Durant aquesta època, els professors del conservatori van haver de prendre la iniciativa de venir a examinar els alumnes de l’escola de música al mateix poble, degut a la massificació  de membres que tenia el nostre centre, alguns dels qual actualment es dediquen professionalment a la música.

Aquest fort increment de l’escola de música va beneficiar fortament la banda, ja que aquesta va passar de tenir 19 músics, incloent gent de Son Servera i Artà, que venien a col·laborar amb la nostra banda, a 41 domés dos anys més tard, i així fins a arribar a més de 70 membres de tot el municipi. També remarcar el gran increment que va tenir pel que fa al nombre d’actuacions, arribant fins a les 40 sortides anuals, algunes de les quals ofertes  al cinema Rigal, cedit per Toni Gelabert.

La Banda de Música de Sant Llorenç membre fundador de la Federació de Bandes

Cal remarcar en especial interès que la nostra banda va ser una de les poques fundadores de la Federació de Bandes de Mallorca i, gràcies a això, va tenir facilitats alhora de crear una escola de música.

Al 1989, la banda de Sant Llorenç estrena la seva icona, una bandera, apadrinada per Catalina Pascual “Tomassa”, la qual va ser present durant molts d’anys als passa-carrers i concerts de la banda i que ara mateix amb un gran orgull la tenim al nostre costat.

Durant aquesta etapa, cal remarcar un intercanvi cultural que la banda de música va fer juntament amb la banda de Paiporta, de València, l’any 1991 i va deixar un gran record a tots aquells músics que van poder formar part d’aquesta meravellosa experiència.
No podem oblidar la presència d’una banda infantil, creada pel mateix director, amb el propòsit de formar cap a la música de conjunt aquells joves nous aspirants de la banda de música, i també, d’un quartet de clarinet i un quintet de metall format  per membres de la mateixa banda.
Rafel melis cedeix la presidència de la banda l’any1993 a Toni Genovart que hi romandrà fins el 1997, agafant el relleu Pep Canet.

Damià Muñoz Barceló es fa càrrec de la banda
El setembre de l’any 2000 Francesc Sapiña deixà el seu càrrec de director i va ser substituint per l’actual director, Damià Muñoz Barceló, que ja coneixíem, gràcies als cursos de direcció organitzats per la nostra banda l’any 1996/97.
L’etapa d’aquest jove director suposà una època de modernització i canvi de la banda, sense deixar enrere les obres més clàssiques dona pas a un repertori més variat i compost per uns estils més moderns i actuals.
Arriba l’any 2005 i Pap canet deixa la presidència de la banda, lloc que passarà a ocupar l’actual president, Juan Fuster.
D’aquesta època podem remarcar en gran interès El Primer Festival de Bandes del poble, celebrat en aquest lloc les passades festes.
Parlant de les festes, aquests són les  següents  sortides que ens trobem dins el repertori anual d’esdeveniments als quals la banda assisteix, i que ens trobem avui donant-los la benvinguda.
Normalment, durant les festes, la banda solia fer alguns passa carrers, convidant tota la gent a la festa i al seu concert en dedicació al nostre patró, Sant Llorenç. Però la nostra banda evoluciona i les ganes d’innovacions ens han fet arribar fins a la celebració per segona vegada del festival, que tindrà lloc el proper dimarts, dia 12, i de la berbena , que tot just en acabar el pregó, us oferirem.
Arriba el novembre, i amb aquest, la festa més important per a nosaltres, Santa Cecília, patrona dels músics. per aquestes dates aprofitem per fer un gran concert presentant els nous músics i honrant aquells que ja han fet història dins aquesta, la nostra banda. I per fer un homenatge al poble i a tots vosaltres, a continuació interpretarem el nostre himne, el de Sant Llorenç, el qual es va estrenar, el 25 de novembre de 1990 tot coincidint amb el concert de Santa Cecília, escrit pel director del moment, Francesc Sapiña.

Himne de Sant Llorenç
L’any acaba amb les meravelloses festes de Nadal, les quals comencen amb un mercadet, on la banda hi és present sonant i gaudint amb les nadales més populars i acaben amb l’arribada dels Reis, ja dins l’any nou.
El que volem dir amb tot això, és que una banda de música és essencial dins la cultura d’un poble.
Desprès de fer un breu viatge dins la nostra història i les actuacions que tenim durant tot l’any, aprofita’m l’ocasió per a remarcar en especial atenció, la dedicació desinteressada de cada un dels membres, que treballem assaig rere assaig per tal de poder dur a terme totes aquestes funcions i que el nostre poble pugui gaudir d’elles.
I ja per acabar voldríem donar les gràcies i recordar a tots els músics que al llarg d’aquest 119 anys han format part de la banda i agrair especialment a tots aquells que amb un gran entusiasme han volgut participar a l’esdeveniment d’avui vespre, compartint amb nosaltres les seves vivències i els seus records. Gràcies a tots!
Dit tot això, espera’m que vos hagi agradat escoltar i compartir allò que “noltros” som i que visqueu cada festa  així com nosaltres la vivim any rere any.
llorencins i llorencines. !Han arribat les Festes!.
                                                                                   Molts d’anys a tots!

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada