Què en trobau?

Sa Costa, el nucli costaner, Sa Coma, Cala Millor i S’Illot… Hi ha moltes maneres d’anomenar el centre turístic del nostre municpi. Però què ens ha aportat? Els més pràctics diuen que bon viure i doblers; els ecologistes… la destrucció de la terra i les nostres arrels.

I tu què en trobes?

 

 

17 comentaris a “Què en trobau?

  1. Bueno, evidentment, no seriem sa comunitat autònoma que més ingressos té (i menys mos ne torna s’estat) si no fós pes turisme. Per tant, pens que és una cosa que s’ha d’explotar; vivim a un paradís i això no té preu, l’hem de compartir i és bo que sigui sa nostra font de riquesa i que s’àrea de serveis sigui sa que mos dóna de menjar.

    Per altra banda, pens que es tipus de turisme que tenim és des pitjor que pot haver-hi. Sa gent més gran que jo, me conta que sa nostra costa va tenir un altre tipus de turisme fa molts d’anys, un turisme més sà i més cuidadós. Però pens que s’ha explotat de sa forma més bruta possible, hotels a primera línia, tot “low cost” i tothom a beure.

    Per acabar i com a fet anectòdic, explicaré que l’any passat vaig poder anar a Cadaqués, Costa Catalana (utilitzen s’article salat a n’aquest poble, és ben curiós!). Vaig quedar sorprés al veure es tipus de turisme que han aconseguit dur a nes seu poble aquesta gent. És un poble encantador i reb un tipus de turisme d’allò més respectuós. Es turistes se confonen amb sa gent d’allà; no criden, no embruten i no fan nosa. I no és que n’hi hagui menos des que pot haver-hi a Cala Millor, està ben estibat de forans, però en lloc d’haver-hi 10 hotels han decidit posar-hi 20 o 30 hostals petitons, impulsant es comerç familiar i no ses gran empreses explotadores de costa. Està ple de bons restaurants de cuina mediterránea a bon preu i no de restaurants de “xino” i Burguer King.

    Sa meva reflexió és aquesta: no sé com a Mallorca s’ha venut sa costa a una gent que, abans que un paradís que s’ha de cuidar, només hi ha vist un bon feix de billets.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)
    • En primer lloc dir-vos que l’any 2010, segons les dades oficials del PIB per càpita de l’estat espanyol, les illes Balears erem la setena (i no la primera), tot i que continuàvem essent els qui més paguen i uns dels qui manco reben.
      Per altra banda l’article salat es manté ben viu a Cadaqués i més esmortit a una bona part de la Costa Brava; restes toponímiques i realitzacions ocasionals n’hi ha a tot Catalunya (TV3 és a Sant Joan Ds Pi) i la zona del Pirineu de Lleida és la segona zona on més abunden, després de la Costa Brava.
      Si vos interessa podeu mirar el Tràiler de Jocs i Paraules, que és un resum de 7 minuts d’un enregistrament de 53 minuts, on se’n parla

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Bella i transcendent imatge. El dubte se’m planteja a l’hora d’enfocar algun possible tema de debat (de banda l’article salat), perquè el ventall resulta ampla, així:
    – Hi ha consciència arrelada de la importància (derivada del monocultiu) del turisme?
    – Turisme a nivell local o Comunitat Autònoma?
    – En el segon cas, quins interessos guien les decisions de política turística?
    – Serveixen de res les nombroses tesis doctorals relacionades amb el tema?
    – Es te en consideració la opinió del turista?. Quines opinions?
    – Encara manen les agències?
    . A nivell local, qui decideix la política turística?, i la urbanística?
    – Es possible conèixer les entreteles de les decisions?
    – Quins canvis d’ordenació s’han produït i per què?
    – … (suggereix tantes coses la imatge!)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Tres temes de debat:
    -Com ha influït el turisme en l’economia de Sant Llorenç?
    -I sobre el paisatge?
    -I en els llorencins? (manera de relacionar-nos amb els peninsulars i els estrangers, llengua, tradicions…)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  4. Molts economistes parlen dels jaciments d’or, petroli o gas com una maledicció… si no se saben gestionar bé. No és casual trobar molts d’aquests païssos (potencialment molt rics per les seves matèries primeres) entre els més desiguals o, fins i tot, entre els més pobres del món. Segons els experts, la maledicció es compleix quan el país cau en el monocultiu i no fa servir els recursos generats (que sempre són finits, perquè arribarà un dia que el petroli o els diamants s’acabaran) per crear alternatives econòmiques i millorar les condicions de vida de la gent. En canvi, qui no cau en aquesta maledicció (diversifica i inverteix), pot ensortir-se’n molt bé (Noruega estalvia tots els beneficis del petroli en un fons que ara mateix és dels més importants del món i que se centra en educació i tecnologia, per exemple).

    La meva sensació és que el turisme és el petroli de Mallorca. I, per desgràcia, la seva gestió s’acosta més a la de la maledicció, que no a una altra cosa: monocultiu, gens de reinversió, índex altíssim d’abandonament escolar, poca indústria alternativa, gairebé gens de recerca…. i, per damunt de tot, una aposta per un turisme massiu que prioritza el preu i que, quan la primavera àrab s’estabilitzi, tant li farà fer 30 minuts més d’avió.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  5. Idò hi ha gent que sap compaginar molt be els dos aspectes que implica la imatge, com els ecologistes afèrrims que si els deixes triar a ells un lloc per anar a passar el dia o a sopar, triaran, una vegada darrera una altra i sense excepció, Sa Coma o Cala Nau o qualsevol altre per l’estil, o un restaurant de passeig marítim hormigonat, sense que això sigui obstacle per declarar-se en contra de qualsevol que s’hagi construït o que es vulgui fer en el futur….amb carinyo… Sempre…jejej

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Si sempre trien aquests llocs estic totalment d’acord amb tu. Seria hipocresia.
      Si és alguna vegada ja no… perquè aquesta és la típica excusa que posen els que no són ecologistes per atacar els que ho són. Coses com: Com que ets ecologista, no pots trepitjar sota cap concepte un passeig ni anar-hi a sopar; ni pots menar moto, has d’anar sempre a peu; ni pots menjar productes empotats, només ecològics… Res que has de viure com un indio. Això ja seria fer pedagogia, una cosa molt habitual entre els polítics.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Efectivament, ser ecologista és una cosa ben complicada per tot l’esforç personal i de temps (i econòmic en certs aspectes) que implica, per això jo no m’hi consider (ja m’hi agradaria poder-mi qualificar, segons els meus barems), si bé sí que intent, com la majoria, ajustar la meva actitud i fets a actes que siguin el menys nocius possible. Respect massa el terme ‘ecologisme’ com per apuntar-m’ho per fets puntuals diaris (reciclar, intentar usar el cotxe el menys possible…), però sense que ho avaluï tot des d’aquesta perspectiva ja que a vegades em prima més l’egoisme, el rellotge, la butxaca o les relacions socials que l’ecologisme.

        El meu escrit anava dirigit a qui SEMPRE que el deixes triar, tria SENSE EXCEPCIÓ, aquest plan, però no com a atac ni crítica, ni molt meys, sinó que es una clucada d’ull amistosa i en tò de broma a la gent amb qui tradicionalment tenc aquest debat; inclús en certs moments de la vida m’hi puc incloure a mi mateix en aquesta descripció, jeje

        Supòs que en el darrer incís, deus voler dir, demagògia, enlloc de pedagogia

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • ups… això és el que passa per ser profe i tot el dia pensar en pedagogia. Sí, volia dir “demagògia”.

          Sobre el teu escrit… totalment d’acord. I molt encertada la reflexió que fas de com de complicat és fer d’ecologista durant 24 hores (també d’antiglobalització i fins i tot “esquerrà” en l’originari sentit del terme) en un món com el que vivim. Per això han de tenir molt de coratge aquests que es declaren com a portaveus d’aquestes idees, primer perquè sovint deuen caure en contradiccions i segon perquè són “blanco fàcil” pels que usen la demagògia (fins i tot un pic vaig senitr a un pobre polític verd que l’acusaven d’una casa il·legal de la seva tia. I quina culpa en té ell del que fa i deixa de fer aquesta tia??)

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: +1 (de 1 vot)
  6. Amb això no et puc fer la contrària, Libèl.lula, perquè no els conec a tots, als ecologistes, i com que tu has escrit “sense excepció”…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • No em referia a tots els ecologistes sense excepció, sinó a una persona que sempre i sense excepció tria un pla no-ecologista.

      Segurament el teu bon amic Pare Bernat Romaguera deu seguir una vida bucòlica ecologista dràstica, i pel poc que intervé ves a sabre si ha renunciat a la seva linea wifi per entendre que pertorba l’harmonia del vol dels ocells….

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  7. Probablement el pare Bernat deu esser un gran ecologista i, la veritat, no me l’imagín amb tecnologia wifi o amb un iphone d’última generació.
    Tampoc no crec que freqüenti Sa Coma o Cala Millor, ja que cridaria molt l’atenció amb el seu hàbit, enrevoltat de tanta gent amb poca roba. Semblaria el Sant Nicolau Pistoler de Quim Monzó!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  8. Si feim l’exercici de mirar quina és l’evolució de la població (i del ciment) al municipi (i a Mallorca) els darrers 50 anys, cap on ens dur la funció matemàtica? Tendeix a l’infinit. El que està fet, fet està, però el problema és que m’imagin la zona costanera arribant arran de la carretera de Son Servera a es Port. El problema és que veig obrir nous carrers. El problema és que perdem la noció del temps i la restrospectiva. El problema és que feim campanyes administratives i costoses de maquillatge sobre creixement sostenible (p.e. Agenda Local) i les corbes d’evolució de qualsevol indicador de creixement (fems, ocupació del ciment, població, cotxes, carreteres, cases, consum d’elecricitat…) és insostenible a totes totes. Juntau totes les cases de foravila (sense funció agrícola), quants de pobles de Sant Llorenç faríem? Quin futur deixam a les properes generacions?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 2 vots)
  9. El principal problema són certs polítics (i els seus votants) que cedeixen a la pressió de grans cadenes tant comercials com hoteleres (RIU, Barceló, Carrefour, …) i a les seves sucoses comissions. Aquests, tard o d’hora acaben exterminant el petit comerç i la vida que aquest tipus de comerços donen als pobles.

    Està clar que no es pot renunciar al turisme, però en les nostres mans està que el turisme afecti en menor o major mesura al racional desenvolupament urbanístic o no.

    Per deixar-ho clar, si us regalessin una estada a un lloc de 15 dies que triaríeu?:
    – La costa d’Alacant: sense cap classe de regulació urbanística a on podeu trobar com a màxim exponent del desgavell la ciutat de Benidorm, que pels que no hi hagin anat seria com deixar pelat de qualsevol ecosistema natural un espai equivalent a Cala Bona-Cala Millor-Sa Coma-Sillot-Cala Morlanda-Port de Manacor i haver de fer una platja artificial (que per jo no val un cèntim) amb una arena que més que arena pareix grava. I a on hi podeu contemplar urbanitzacions abandonades i pobles mig buids, o be…
    – Pobles que han optat per un urbanisme equilibrat i un turisme de més qualitat i que en lloc de donar preferència als grans establiments han preferit no créixer tan aviat.

    Vosaltres triau, però feis-ho sense hipocresia, no com aquell president del govern que mentre el seu deixeble aixecava Palmas Arenas i Parcs d’Estacions (fins a 3 vegades en 3 anys), ell anava a passar les vacances a cases típiques devers Es Mercadal a Menorca.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada