Jo em pensava que un parlament era per parlamentar, per debatre idees i opinions diverses, per discutir sobre allò que afecta al ciutadà i trobar les millors solucions davant els problemes que vagin sorgint… Per això també em pensava que els parlamentaris havien d’esser bons oradors, d’aquells que passes gust d’escoltar encara que no hi estiguis d’acord amb el que exposen. Però es veu que no és així. Allà els únics que parlen són els portaveus de cada partit i a l’hora de votar n’hi ha un que els marca quin botó han de pitjar, i si qualcú no creu se’l carreguen. A més, jo no puc triar els parlamentaris que teòricament m’han de representar, sinó que és el partit el qui els tria i a mi m’ofereix un paquet on s’especifica: o tot o res. Per això no m’acaben d’agradar aquesta casta de parlaments, que crec que s’haurien de dir votaments.

També em pensava que els governs estaven més o manco obligats a complir allò que havien promès en els seus programes electorals, almanco a intentar-ho. És com si jo em posàs d’amitger a terra d’altri amb el compromís de sembrar-hi blat i després ho deixava sense conrar o ho llogava pel meu compte per fer-hi carreres, no em diria res, l’amo de la finca? Els governs de la nostra comunitat autònoma i de l’estat no només no han fet el que havien promès, sinó que en molts aspectes han acordat tot el contrari. Per això tampoc no m’acaben d’agradar aquests governs.

Finalment, també em pensava que si qualcú robava hi hauria els jutges que se’n cuidarien d’estirar-li les orelles, sense mirar si era o no de casa bona, per això representen la Justícia amb una bena als ulls. Però es veu que també anava errat, perquè els bons missers sempre troben una encletxa per anul·lar judicis de polítics, narcotraficants o gent de sang blava, sobretot si disposen de recursos econòmics, i si el jutge pretén fer bé la seva feina, també li cerquen les puces. Per això tampoc no m’acaba d’agradar aquest sistema judicial.

I si no m’agraden els poders legislatiu, executiu i judicial, fonaments de la democràcia, què m’agrada? Bona pregunta. La resposta és que en realitat sí que m’agraden, però no aquests, perquè han pervertit l’esperit de Montesquieu. Per a ell haurien d’esser independents per poder dur a terme la seva tasca, però en realitat només n’hi ha un, de poder: l’executiu, que és el que tria els jutges i obliga els parlamentaris a creure i a callar. Per això no m’agrada aquest sistema.