Qui dia passa, any empeny

“Per Sant Pere, enrevolta la figuera”.

Avui és la festivitat de Sant Pere, apòstol i, també de Sant Pau. Pel poble el dia 29 de juny, començava l’any religiós. Per anunciar-ho, a punt d’albada canten tots els galls del món. Amb el seu cant anuncien a Sant Pere que al món encara hi ha fe i que la seva obra perdura. Com a mínim, un any més.
Sant Pere és el patró dels pescadors i mariners i dels pobles d’arran de la mar. Es fan processons marineres engalanant les barques. Sol ser costum d’aquest dia menjar peix.

Sant Pau queda un poc arraconat al compartir festa amb el príncep de l’església i porter del cel. A Mallorca es creu que els mens nascuts el dia de Sant Pau o el dia de la seva conversió, el 25 de gener, tenen la gràcia d’esquivar les serps . Els anomenen paus i paves i els pastors els conserven al ramat mentre no en neixi d’altra en aquest dia.

El professor Josep Antoni Grimalt fa un relat de la vida de Sant Pere que m’ha semblat ben divertit. Aquí en teniu el fragment:

“Basant-me en el Nou Testament, jo m’imagin que sa seva vida degué transcòrrer més o manco com explicaré: Sant Pere va nèixer a Betsaida, un poblet de mariners situata a sa vorera de la mar de Tiberíades.
De ben petit, ja era de s’ui des vent, no n’hi havia d’altre amb més poca son. Tot d’una que va haver deixat s’escola, essent encara un al·lotell, acompanyava sa mare a vendre es peix que sa barca de son pare havia agafat. I ja l’hauríeu vist darrera es carreret, tocant es corn i cridant “ala, dones, alatxa que bota!ª”, i bones cantades de “Desde Jericó a Betsaida vengo por toda la orilla…”. I tenia més tranc que no sa mare per pesar es peix, taiar ses espines a ses escórpores i a ses aranyes, i escatar-lo i esmocar-lo a ses compradores més esquitarelles. Ben aviat totes volien tractar amb ell: per paga sa mare tenia un gènit de pesta i barretjava tothom. Acabada sa volta, per descansar, s’asseia a repassar xarxes i no li veien ses mans.

Quan va esser un poc més gran, va començar a sortir a pescar amb son pare i es germà petit, Sant Andreu, acompanyava sa marea a sa volta.
Així passaren un quants anys que el convertiren en un fadrí ben cepat i agradós. A poc a poc, son pare li havia anat confiant es govern de sa barca i ell s’hi dedicava de ple i no duia altra brusca sinó sa d’anar cada dissabte a festejar una cafarnaümera que li havia posat s’ui damunt.

Quan son pare va morir, a sa partió de s’herència, es llaüt li va tocar a ell, que va passar a esser-ner es patró. Això li va permetre casar-se i establir-se p’es seu compte. Com sa dona era pobila, es va instal·lar a Cafarnaüm, a ca sa sogra, una santa dona, tota dolçor, que estava ben alabada d’aquell gendre tan xalest.

Qui li hagués hagut de dir que s’havia d’arribar a veure sa fia esser sa dona del papa!”

“Sant Pere,
juny enrere
i sant Pau
tanca amb clau”.

Així acabarà aquest mes de juny i ho farà amb la festivitat de Sant Marçal.

“Sant Pere és a vint-i-nou
i Sant Marçal és a trenta
i l’endemà ja mos entra
el primer de juliol”.

Deixa un comentari