Justícia… igual per a tots?

No fa gaire vaig veure per la Sexta l’interessant entrevista que Jordi Évole, de Salvados, va fer al jutge Gómez Bermúdez . Una de les coses que em va sorprende més fou sentir amb quina sinceritat l’esmentat jutge reconeixia errors en el sistema judicial espanyol. I si ho diu ell que està a dins i coneix de dalt a baix com funciona la cosa… ens ho haurem de creure, no?

Les declaracions de Gómez Bermúdez m’ajudaran a arrodonir  aquest article en què pretenc criticar el sistema judicial estatal, però per aquest fi no posaré en dubte la labor que fan els jutges ja que, a pesar que són humans i fan més d’un error (per moltes lleis que segueixin, el factor moral i ideològic, propi de cadascú, segur que influeix en algunes de les seves decisons), per mi tenen una responsablitat quasi inhuamana i es mereixen tot el meu reconeixement. Si de cas posaré l’accent en alguns errors que veig en el sistema judical espanyol,  els quals són culpa del propi sistema (i de qui el crea i no el vol canviar ) i no dels jutges, que poca cosa poden fer en aquests casos. Salvant les distàncies, veig el cas bastant paral·lel al sistema educatiu espanyol, que també té erros d’arrel que no se solventen i no només errors indivaduals dels professors, com molts volen fer veure darrerament.

Anem a repassar alguns de les injustícies que, per mi, té el sistema judicial espanyol i que ningú gosa corregir. Com que ho faig des del punt de vista “d’un aficionat” agrairia als experts en lleis (per exemple pens amb en Pedro Fullana, que fa poc ens mostrava el seu domini en Dret a l’article Modificacions a la normativa de lloguers d’habitatge) que corregeixin qualsevol error que pugui fer:

  • Llibertat condicional: Qui té doblers pot pagar la seva llibertat (això sí temporal i condicionada a les restriccions del jutge). La resta, però, ni poden somiar remotament en una possibilitat similar. Si bé després aquests diners de la llibertat condiconal beneficien l’Estat (només si l’acusat finalment és considerat culpable), no deixa de ser desigual que una persona  amb diners pugui dormir a casa i una altra no.
  • Classes d’advocats. Tothom sap que no és el mateix que et defensi un bufet de prestigi que un misser  qualsevol.  Per això un val el que val i l’altre no (n’hi ha fins i tot d’ofici). És a dir qui té la cartera plena té unes garanties les quals no tothom es pot permetre.
  • Escoltes il·legals. Darrerament, per exemple  en el cas Gürtel i el de La Paca, he vist casos anar-se’n en orris per culpa d’unes escoltes processades de manera incorrecta. Aquest error procesal ha prevalgut per damunt del contingut delictiu que demostraves les gravacions.  L’important no és saber que allò és il·legal per damunt   de qualsevol formalitat? I si les gravacions, per il·legals que siguin, demostren alguna cosa no s’hauria d’acturar? Em pareix molt bé que es castigui a l’investigador, policia o jutge que les utilitzi ja que no s’han d’incentivar procediments incorrectes, però si demostren alguna cosa no haurien de prevaler per damunt de tot? L’important és el quid de la qüestió, no només allò que l’envolta.
  • Ha preescrit. Em fa molta gràcia sentir condemnar a algú, però que després no li passi res perquè “ha preescrit” el seu cas. Ara record el cas del Túnel de Sóller, però n’hi ha molts més. I què té més si han passat deu, vint o trenta anys si es  demostra que vas cometre una irregularitat? I amb el sistema judical col·lapsat com el tenim,  n’hi haurà de casos preescrits…
  • Separació de poders. Teòricament la Constitució espanyola separa el poder polític i judicial (si bé, també diu perles com que “tots som iguals davant la Justícia” o que “les altres modalitats lingüístiques, diferents al castellà, gaudiran d’una protecció especial”). No obstant això, a l’hora de la realitat  la política i els Tribunals no estan tan separats. Basta veure qui tria el Tribunal Constitucional (els governants) i el temps que han tardat en posar-se d’acord (deu ser que hi estaven interessats, si tanta esmena hi han posat). A més, i això jo ho desconeixia, resulta qure per arribar a l’Audència Nacional has de tenir algun tipus de “padrí jove”, o això comenta  el jutge Gómez Bermúdez. Perquè ho pogeu corraborar us pos el vídeo en què ho diu. L’interessant són els  dos primers minuts, però si després voleu botar al sis, ell mateix insinua que els polítics no volen aquesta separació establerta per llei ja que contínuament els cerquen.

  • L’ indult. Aquest sí que és divertit… Resulta que els nostres governants (no em demaneu en base a què, perquè no té defensa possible)  poden desfer sense problemes el que un jutge ha dictaminat. És a dir poden indultar qualsevol persona condemnada sense gaire justificació prèvia. Ja us podeu imaginar la passarel·la d’indultats cada any: amics, socis, companys de partit…  I les xifres espanten. Els darrers cinc anys els nostres governants han indulatat una mitjana de 500 persones cada any. Quasi res!!! Aquí teniu l’estadísitica .
  • Factors morals i ideològics de cada jutge. Ja els he comentat abans. Un jutge per damunt de tot és humà. I com bé ens ha explicat en Guillem Pont en moltes ocasions les persones som una suma d’experiències, educació, moral… i és impossible que no afectin les nostres preses de decisió, encara que siguin involuntàriment.

En conclusió, la justícia d’Espanya afavoreix sobretot rics i polítics, i  té molts punts discutibles des del punt de vista de la igualtat davant la justícia (llibertat condicional, indult, advocats…). No tot es pot millorar (per exemple els jutges sempre seran humans), però i encara que sigui  alguna coseta?

“El dret és el conjunt de condicions que permet a la llibertat de cadascun acomodar-se a la llibertat de tothom”. (Immanuel Kant, filòsof).

2 pensaments a “Justícia… igual per a tots?

  1. I no has parlat dels tribunals populars. Creus que la gent entén que considerin innocents en Camps i en Costa, després del que es va sentir en el judici sobre caviar, “amiguitos del alma” o el testimoni del sastre, per només posar alguns exemples?

Respon a Josep Cortès Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.