Lampedusa

Aquests dies ha estat notícia la visita del Papa a Lampedusa, l’illa italiana més propera al continent africà, a on arriben i mal arriben i naufraguen  alguns dels immigrants que intenten desembarcar a l’illa després de la dura travessia en les pasteres, posades al seu abast pels traficants.

Crec d’interès fixar-nos en el missatge que aquesta visita ens ha transmès mitjançant signes, paraules i fets.

El Papa ha dit que va sentir la necessitat d’acudir a  l’illa, en llegir aquesta notícia, que li va clavar una espina al cor: “Immigrants morts a la mar, en aquelles barques que havien de ser una via d’esperança i s’han convertit en una via de mort”.

S’ha presentat allà en un gest de proximitat,  solidaritat, denuncia, i actitud de demanar perdó. Ha celebrat la litúrgia revestit de morat, en un gest penitencial, portant un bàcul  confeccionat amb fustes de les pasteres fetes mal be, i en un altar col·locat sobre una pastera, i des d’un ambó marítim decorat amb un timó.

Les seves primeres paraules de l’homilia foren de solidaritat  amb els immigrants:“Estimats immigrants musulmans que estau començant el Ramadán, l’església està a prop de vosaltres en la recerca d’una vida més digna per a vosaltres i les vostres famílies”. I unes paraules d’agraïment a totes les persones i grups i organitzacions que els atenen: “vosaltres sou una petita realitat, però oferiu un exemple de solidaritat”.

I a partir del text del Gènesi que tracta de Caín i Abel, el Papa parla de la globalització de la indiferència i llança un esplet de preguntes que toquen a la consciència i al cor  de tothom: “on és el teu germà ? La veu de la seva sang crida …! fins arribar a mi, a tu, a cadascú de  nosaltres!. Aquest germans i germanes nostres intentaven sortir de situacions difícils i trobar un poc de serenitat i pau; cercaven un lloc millor per ells i les seves famílies, i en canvi han trobat la mort” . “Qui és el responsable d’aquesta sang? I  tots responem com a Fuente Ovejuna: tots i ningú. I parla el Papa també de la cultura del benestar, que ens ha convertit en persones insensibles: “Avui ningú es sent responsable d’això; hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna, hem caigut en la actitud hipòcrita del servidor de l’altar, que parla Jesús a la paràbola del bon samarità. Ens hem acostumat al sofriment de l’altre, no ens pertoca, no ens interessa, no és assumpte nostre. Qui de nosaltres ha plorat per aquestes morts  ? Som una societat que ha oblidat l’experiència del plorar, del patir amb l’altre.

I la homilia va acabar, demanant perdó per totes aquestes situacions: “Pare, etdemanam perdó, per tots els qui s’han acomodat i tancat en el seu propi benestar que duu a l’anestèsia del cor, perdó per tots aquells que amb les seves decisions mundials han creat aquestes situacions que condueixen a aquests drames . Que sapiguem escoltar : On és la sang del teu germà?

No hi ha dubte que es tracta d’un llenguatge evangèlic, clar i entenent, per les paraules, gests i actituds. El Papa enmig dels immigrants sense papers, refugiats i  fugits, que cerquen ser reconeguts amb la seva dignitat de persones. I aquí discutint quins drets sanitaris tenen. Qui és el responsable de la sang del teu germà?

3 pensaments a “Lampedusa

  1. Sense cap dubte aquest papa ha donat una passa molt important simbòlicament parlant.
    Està bé dir: “ens sap molt greu”, “no hi estem d’acord”… però que el màxim representant d’un col·lectiu tan gran com és l’esglèsia cristiana faci un parlament des del lloc a on el va fer ell, és difícil de veure.
    A molts de dirigents que s’omplen la boca culpant de tots els mals als immigrants, per aconseguir-quatre vots més, els hi hauria de caure la cara de vergonya de veure com un papa els hi dona una lliçó d’ètica.
    Comença bé aquest homenet, esperem que continui així.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.