LSG – La besada

La història de Flor de card, com sol passar a les narracions de Salvador Galmés, no acaba gaire bé. Es podria dir, en un marc descrit amb minuciositat, la relació entre en Jaume i n’Angelina es va dibuixant fins a la declaració, hi ha un petit moment de festeig i després, amb l’anada d’en Jaume a Ciutat, comença a decaure. El moment d’inici del declivi es, potser, aquesta bella descripció de la besada. Fixi’s en la descripció de l’entorn, en la dels sentiments, en les pinzellades morals, en la precisió del lleguatge i en la metàfora final que explica la història

Diu:
Esgaiava el firmament de banda a banda una faixa boirosa, prima, d’extremituds fonedisses, com una pinzellada erràtica de llet. La lluna s’hi submergí difonent palideses cloròtiques.
Sobre el caire esboirat de sa Faç, balbejava una estrella polícroma, talment una llàntia sobre una pompa de túmbol funerari.
L’entrellum s’esfumava dins un cercol gris, de monotonia feixuga, com un perfalà humit i enllotat.
La majorala s’era condormida
Els dos joves s’assadollaven, amb voluptuositat, de pena esmicolada, de l’esmicament dolorós que produeix la trencadura de cors soldats per l’amor. N’Angelina plorava; a En Belluguins ja no li sotien llàgrimes, però el cor li degotava sang.
Se feren comandes: ella resaria una salve cada vespre per ell a la Mare de Déu Trobada
…/…
Adéu, Angelina!
-Adéu…, Jaume!…
I desprenint sa mà de la del jove. sense amargar-se’n, davant la majorala, li donà una aferrada pel coll, i llurs llavis es toparen entre un naufragi de singlots, com dos borrallons de vapor sobre el gargoteig d’una caldera bullenta.
Era la primera besada, una besada pura, despullada de tota grolleria, que, com la coloma de Noé, havia de volar sobre un mar d’amor i de dolor, sense trobar lloc on posar-se
Es departiren amb estellament cruixidor, com una olivera que el mestral esbranca, i es donaren l’última bona-nit, el darrer adéu, l’adéu que cruia violentament el cor, que el trenca i l’esbalteix en estellicons sagnants.

Alguns mots (DCVB):
1. ESGAIAR v. tr. 
Tallar obliquament; fer gaia (or., occ., bal.); cast. sesgar, cortar en sesgo.
EXTREMITUD f. 
|| 1. Grau més alt; darreria, punt extrem; cast. extremidad.
CLORÒTIC, -ICA adj. neol.
Que pateix de clorosi; pàl·lid de malaltia; cast. clorótico.
ESBOIRAR v. tr. 
|| 1. Aclarir, netejar de boira; cast. despejar.
BALBEJAR v. 
|| 1. Balbucejar.
|| 2. ant. Caminar amb inseguretat.
POMPA f. 
Ostentació de magnificència; aparat fastuós; cast. pompa
TÚMBOL o TUMBO m. 
|| 2. Cadafal funerari; cast. túmulo.
MAJORALA f. 
|| 1. Dona que dirigeix un grup de treballadores, especialment en els treballs agrícoles (Mallorca); cast. mayorala.
SADOLLAR v. tr. 
Satisfer plenament en la gana de menjar o en el desig d’alguna cosa; cast. saciar, hartar, saturar
SANGLOT o SINGLOT m. 
|| 1. Sospir en què la inspiració i l’espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens; cast. sollozo.
BORRALLÓ m. 
|| 1. Petita porció de fibres aglomerades, especialment de llana (pir-or., or., mall.); cast. guedeja, vellón
GARGOTEIG m. 
|| 1. Soroll de cosa que bull; cast. borboteo
DEPARTIR v. 
|| 1. tr. Dividir en parts; cast. partir.
ESBALTIR v. tr. 
|| 2. Esmicolar; reduir a bocins molt petits (Mall.); cast. destripar, desmigajar

Deixa un comentari