Relats (Capítol XIII)

L’altre dia acabàrem parlant dels problemes de les porteries i de la senyalització de “des campet.” Bé el tema porteries ja us el podeu imaginar!, clotets fets amb un fasset per infants, traien la terra del clot amb les mans…es va intentar alguns dies, a petites estobes perquè el temps de jugar era curt…i varem acabar posant un caramull de pedres a l’indret de cada pal!; amb tanta mala sort que ja en el primer dia se’n va lesionar un!. I tot per no tenir a la consciència haver utilitzat les soques dels ametlers. El rotlle del mig del camp i les mitges llunes de les àrees resultaren derivades de la casualitat (o de la psicologia i col·laboració d’es mestre Julià); el tema es que en pocs dies férem una classe de geometria per aprendre a dibuixar circumferències, es clar!, i gairebé es va solucionar el problema…però no!, no va resultar tan fàcil ja que molts havíem captat la idea però, com es natural, no tots havíem entès una mateixa cosa i tampoc no era cosa de tudar la poca cals que teniem a l’abast. I com que la necessitat, com diuen els polítics, fa matrimonis impossibles, la nostra juguera va aconseguir que anàssim tots a una.

Ara intentaré recordar alguns dels jocs d’aquells temps i d’explicar com era cada un d’ells Ni havia algun de mixt, però com era natural, els jocs dels nins éren molt diferents dels de les nines.

El principal joc de nins era el futbol. En aquell temps es podia armar un partit de futbol a qualsevol lloc, en el carrer, a les places, en un solar buit… per tot!. Al que ara és l’encreuament dels carrers Església i Soler, des del Pou Vell fins a l’Escola Nova era, per a nosaltres un bon camp de futbol, o de guerra!. Hi havia figueres i no venies gaire bé per ésser porteries, però ens enginyàvem; però si plovia era un problema, ben aviat s’embassava. El joc, no cal dir-ho era més o manco com és ara

Bolles. Hi havia varis jocs utilitzant bolles de test, a vegades pintades de colors: toc i pam, es clotet, a matar…suposo que ni havia altres, però aquests son els que ara record. El toc i pam consistia en que quan, amb la teva, tocaves la bolla del contrari, per matar-lo t’havies de fer un pam enrere, i llavors si la tornaves a ferir la bolla ja era teva. Es clotet consistia a certa distància es feia un clotet (abans els carrers i places eren de terra, i amb les mans no era difícil fer un clotet); es pactava quantes bolles s’havien d’intentar col·locar dins el teu clotet (solien ser o tres o cinc), i el primer que les aficava totes es quedava amb les bolles dels altres que havien quedat a fora dels diversos clotets. I a més el que n’havia aficades menys quedava eliminat. I així fins que un era es campió o els altres es retien.
Matar. Es feia una retxa per determinar l’ordre; quan més aprop de la retxa quedaves més darrer tiraves. Els altres, des de la retxa estant  anaven tirant procurant que la seva bolla quedàs lluny. Després el darrer tirava i anava a “matar” (ferir) alguna bolla dels altres jugadors i si mataves anaves arreplegant bolles i tirant. Els “morts”, com a la guerra fina, posant una bolla al mig, no a tir, podien tornar entrar, però era el darrer en tirar. Una manera de passar el temps competint!

Un altre joc era jugar “a entera”. Un se posava d’esquena ha la paret i un altre en posició de animal de quatre cames, li posava el cap a la panxa i es donaven les mans per fer un cos i estar més fort; els altres prenien fua de d’uns quants metres enrere i eixancats botaven damunt el que estava ajupit; el joc consistia en provar qui era capaç de resistir-ne més a damunt. En botar tots procuraven fer-se el més envant possible, perquè n’hi cabessin més. No se va rompre cap coll mai, el que vist amb ulls d’ara, sembla un miracle. Idò, això també era un joc.

Brun. Es jugava amb una pilota, normalment de goma i de marca Minaco, (Minaco era una casa de sabates, i també tenien un equip ciclista, i per fer publicitat visitaven els pobles i regalaven als nins pilotes de goma, fortes, que te cabien dins la ma i tenien molt de bot ). També n’hi havia que amb una pedra o un boci de fusta en feien una a força de voltar-li elàstics. Aquesta era forta com una pedra i de bot irregular, però per jugar a brun anava millor, pel seu bot, no pel seu cop. El brun consistia en tirar la pilota a l’aire i el que l’agafava tirava una bona pilotada al que volia o tenia més a prop; llavors es tractava de pillar la pilota perduda del rebot per poder-la tirar a un altre i així…

Com teniem molta imaginació i jocs ni havia molts, en queden molts per contar però ho deixarem per un altre dia.

(Nota. Imatge de Google)

Deixa un comentari