Què en trobau?

Fa no gaire, canviaren els contenidors de reciclatge. El disseny dels nous envers els anteriors ha canviat com del dia a la nit. Què en trobau?

Un pensament a “Què en trobau?

  1. Vaja, no hi ha manera d’endevinar es punt idoni pel reciclatge! Eh? Perquè els cap pensants s’empenyen en posar entrebancs a la gent que, de bona fe, volem reciclar? Abans hi havia uns contenidors d’accés més fàcil. Ara, si vols posar una capsa de cartró a dins el seu contenidor, t’hi veus amb feines! (pròpiament dit!), sa ditxosa capsa no passa per sa finestreta des contenidor.

    Dues cosetes:
    – Més de dues vegades he hagut d’anar amb so cotxo ple de “trastos” (reciclables) cercant un lloc que no estigués ple.
    – Més que un “punt verd”, sovint són un “punt negre”, de pudor i de fems.
    – Dubto seriosament que sigui un reciclatge prou net. Sovint hi ha un batxer de papers i bosses envoltant tot el redol d’aquests punts verds. I sa majoria acaben formant part des paisatge de sa foravila.

    Mos obliguen a guardar els fems a dins ca nostra. Tot ben arxivat i col•locat, cada cosa al seu lloc. I sense equivocar-nos! I tot, sense cap contraprestació. L’únic que mos diuen és que així col•laborem en el manteniment del planeta. I noltros mos ho hem de creure, naturalment.

    Mos fan pagar sa factura dels fems molt més cara perquè les coses s’han de reciclar… i amés, mos fan fer sa feina a noltros!

    No he vist ni sa més mínima intenció, per part de s’ajuntament, que vulguin passar per ca nostra (com fa a tants altres pobles) a recollir els plastiquets, paperets i les botelletes… He de ser jo, que he d’agafar barca i bolic i passejar els meus fems per dins es poble cercant un punt verd “assequible”.
    Tampoc he vist cap intenció de fer una rebaixa a la taxa de fems als que col•laborem reciclant.

    Veient que molts de contenidors de fems (no de reciclatge) estan plens de “elements” susceptibles de reciclar, i que molta de gent se’n riu de tot això, des ball i des sonador, sense cap conseqüència en contra seva, me lleva sa moral.

    Sa veritat, jo reciclo i ho seguiré fent, per pura convicció ètica i de compromís de futur amb el món on m’ha tocat viure, però més de dos pics me pareix que faig es paper de colló.
    Que amés d'”arxivador casolà-voluntariós de fems” he de fer de traginador de “trastos reciclables”… i si me cau un poc de suc (ecs!) per dins es meu cotxe, idò ja me n’avindré!

    I lo més collonut, és que, quan hi ha queixes sobre sa brutor que hi ha al poble, sa gent només anomenen ses merdes de ca! (que també hi ha un tema valent amb això!!)

    Salut… i reciclatge! (a pesar de tot)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.