L’evangeli parla de dues germanes, Marta i Maria, molt lligades a Jesús, ja que les visitava a ca seva. I conta que un bon dia que Jesús estava de visita, Marta no s’atura d’anar d’aquí i d’allà, molt ocupada en fer les feines de casa i servir-lo amb  el màxim d’esment. I que en canvi, Maria, tota embadalida contempla Jesús i l’escolta i parla reposadament amb ell, com si passés de les feines de casa; fins que na Marta no pot més i els reprèn amb aquestes paraules: “ Senyor, no vos fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? digueu-li que m’ajudi .” Però la contesta de Jesús no és la que esperava: “Marta. Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part i no li serà presa”.No hi ha dubte que aquesta anècdota va ser contada amb alguna intenció i que també avui pot ser alliçonadora pel nostre temps.  Dins una societat en què sempre anem tan accelerats i ocupats pot ser  de gran actualitat i ens aporta llum per revisar el nostre sistema de vida.

Na Marta pot ser qualsevol de nosaltres, quan no tenim temps ni per seure i parlar amb els amics i la família; ni temps per reposar una estona mentre llegim, escoltem música, preguem, o gaudim  de la natura o la casa on vivim; de tantes coses que feim ni sabem perquè, ni què és el més important o menys, ni el que ens ajuda o ens perjudica.

Davant aquesta manera d’anar per la vida, l’evangeli ens proposa fixar-nos en na Maria, que és capaç de deixar-ho tot una estona per seure als peus del seu amic i conversar reposadament amb qui s’estimen. Quan Jesús diu: “Na Maria ha escollit la millor part i no li serà presa”  no  proposa la vagància, anar per la vida sense fer res.  Només alaba la manera de ser de na Maria, perquè ella dóna prioritat a la relació i activitat que la fa créixer interiorment i la fa més persona. Na Maria no multiplica innecessàriament les seves activitats per despistar i distreure el seu buit interior; ella fa primer allò que l’omplirà interiorment i que li ajudarà a assaborir la vida.

Pot ser el millor sigui un bon combinat de Marta i Maria: actius, però amb sentit i finalitat; dinàmics, però amb jerarquia de valors; sebre fer com na Marta, però sobretot ser.

Però també podem treure’n una altra lliçó. Dins aquella cultura i religiositat, la dona sempre estava a segon o tercer pla. Com una eina més de la casa, fent totes les feines i serveis, però sense veu ni vot, ni capacitat de decisió. I na Marta compleix a la perfecció el rol que se li assignava. En canvi Maria romp els esquemes de l’època i comença a prendre iniciativa i exerceix com un deixeble més de Jesús, asseguda a taula, participant de la conversa i de l’opinió i de la decisió. I Jesús alaba la seva iniciativa i actitud transgressiva i participativa. Diferents grups i moviments segueixen en aquesta lluita, que continua essent un repte per certes cultures, religiositats i mentalitats. I també a diferents nivells de la nostra església.