La cançó de la setmana

Cada estiu que faig aquest especial de “duets, col·laboracions i versions musicals” aprofit per posar, d’alguna manera, alguna cosa d’una de les meves bandes preferides, The Cure. Avui, a partir de la seva ja mítica cançó A forest, veurem com tres grups tan diferents com Nouvelle Vague, Black and Jones i 08001 n’han fet una versió totalment diferent l’una de l’altra. Així descobrirem com d’enriquidora pot ser la música i com aquesta, a partir d’un mateix punt de partida (en aquest cas el tema A forest) pot tenir recorreguts molt diferents.

Ja hem presentat The Cure massa vegades com per tornar-ho a fer (i, si no, podeu recórrer a l’hemeroteca), per la qual cosa simplement us deix la cançó original subtitulada perquè sapigueu d’on partim, és a dir, quin és el punt de partida a través del qual els altres grups faran la seva corresponent versió. Només indicaré que A forest és un tema aparentment senzill, però que si mirem la lletra i l’apropiada atmosfera que prodeuix la cançó (en consonància amb la lletra) descobrirem  que és més profunda del que poden aparentar les notes.


Una i altra vegada… sempre es repeteix el mateix i mai trobam l’anhel que cercam. Quina lletra més desperant, no? Idò Nouvelle Vague, un grup francès especialista en això de les versions (ha adaptat un munt de cançons: des d’U2 fins a The Clash passant per Depeche Mode o New Order,  i sempre amb bastant encert), l’endolceix a base de bossa nova, veu suau i melanconiosa i ritmes més candents, ideal per a fer la sesta…

En canvi Black and Jones, uns germans alemanys que fan música elcetrònica, la reconverteixen per a la pista de ball. Un parell d’efectes, acceleració del ritme i ja tenim l’altra cara de la mondeda: l’èxtasi. Això sí, Robert Smith encara presta la seva peculiar veu al tema i així torna a agafar aquest regust “angustiós”que tenia l’orirginal.

Finalment i ja per acabar, encara feim un altre gir de 360 graus i amb el grup català (concretament del Raval) 08001 ens enduim el tema al camp del mestissatge. Un nou tempo de música multicultural  “amb ressonàncies africanes” que fa que per mi sigui la més original de totes les versions (per diferent, per arrisacda). Aquí la teniu:

I tu què en penses? Quina és la millor versió de totes?

2 pensaments a “La cançó de la setmana

Respon a Pau quina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.