Un avió té un accident pes cap damunt dels Andes i allà, dins sa neu, només queden vius un americà, un rus, i un espanyol.

S’americà, molt pragmàtic ell, organitza es poc menjar que troben per s’avió, passen es dies i s’acaba tot es menjar, en es tres a quatre dies de no menjar res, es rus diu:

– Tu molt de pragmatisme però res, jo m’oferesc, com que som un homonot, que me lleveu una anca, i mirarem de passar uns quants dies.

Així ho fan, però s’anca també se va acabar i en es tres o quatre dies s’americà diu:

– Faré colló si jo que vaig agafar es comandament no m’oferesc. Bé -els diu- jo propòs que me lleveu es “popisos” de davall es genolls, es bessons, fins en es peu.

Així ho van fer, però es bessons també s’acaben. Després d’uns dies de passar fam, s’espanyol pensa:

– Ara ja me toca a mi.

Els crida, la se treu i s’americà que veu allò diu:

– Home,  chorizo, tan famós que és el chorizo espanyol.

S’espanyol se’l mira i li contesta:

– Ca homo, jo el que vos oferesc és “Lechecita Caliente”.