No, impossible que m’oblidi dels jocs de les nines si des de sempre les he tengudes al cap. També me’n record d’alguns dels seus jocs i no en mancaria d’altra que no en parlàssim. Començaré pels que record millor: botar corda. Em sembla que es deia “juli” i consistia en què dues nines agafaven una corda, una per cada cap, la feien enrevoltar i una filera de nines l’anava botant. Quan a la primera li pareixia bé deia “entro” i començava a botar, procurant dur el ritme de la corda i que no se li embolicàs per les cames. N’hi havia amb una resistència brutal, que botaven fins que les treien. El joc tenia variants: botar dues o més nines plegades; botar amb dues cordes, on es necessitava molta habilitat, tant de les que duien les cordes com de les que botaven; encalçar-se botant, que consistia en entrar a tota velocitat, pegar alguns bots i sortir corrent cap a la seva filera mentres una altra ja botava i l’havia d’agafar abans d’arribar al seu lloc.
Un altre joc molt de moda en temps de la meva infantesa era el “piso”. Consistia en fer un quadre (o un quadre amb mitja lluna al costat) i omplir-lo de caselles. Les nines, amb un peu, havien de fer totes les caselles sense repetir-ne cap ni tocar cap retxa. També tenia les seves variants, com posar un mac pla dins la primera casella i amb el peu fer-lo passar a una altra.
No podia faltar el joc de les agulles, que consistia en fer una retxa en terra i clavar-hi agulles de cap negre cada quatre dits (aquestes agulles s’empraven per aguantar-se el vel quan anaven a missa). Bé, des d’una distància adequada tiraven una bolla i totes les agulles que tomaven eren seves.
Per devers Ca ses Monges se solia jugar a la “gallinita ciega”, que consistia en tapar els ulls a una nina que n’havia de tocar una altra de les que li feien befa correguent al seu redol. Quan en tocava una aquesta passava al seu lloc i li tapaven els ulls a ella.
També jugaven a “conió amagar”: una es posava de cara a la paret i comptava fins a deu mentres les altres s’amagaven. Després ella les cercava i la que trobava era la que es quedava de cara a la paret i comptava,
Com que les nines solien anar a escola a Ca ses Monges i les preparaven des del primer dia per esser bones madones de caseva, les nines, per naturalesa, jugaven a “pepes” i, per inducció, a comprar i vendre a una botiga. A alguna li compraven un tambor de brodar, amb fils i agulles i jugava a brodar (el brodar va esser una de les primeres feines, en permetre guanyar un jornal a les dones, fora de foravila; per Sant Llorenç ha estat molt important la indústria del brodat).
Pel pati de Ca ses Monges també es jugava al “mocador”. Consistia en perseguir la que duia un mocador en la mà en l’aire i la que l’agafava llavors era la que corria. Com veis, gairebé tots eren jocs d’exercici físic i de contacte.
Tenien un joc molt prohibit, però… s’hi jugava: jugar a metges. No perquè els nins o les nines ja anassin darrera el sexe, no. Per naturalesa les nines, igual que els nins, són curiosos i tenien interès en conèixer el seu cos, però entre l’església, caseva i l’escola posaven tant de “morbo” en el contacte físic o la visió del cos de l’altra mitja taronja que tot era pecat, amb uns càstics terribles per part de Déu, però la curiositat dels nins i nines els duia a explorar el seu cos molt d’amagat, per por dels càstics terrenals.