Músics a card.cat: entrevista a la Junta Directiva de la banda de música llorencina

Entrevista conjunta als membres de la junta directiva de la banda de música — Presidenta: Maria Eugènia Jaume, President Honorífic: Gabriel Riera, Vicepresidenta: Magdalena Pasqual, Vicepresident Segon: Joan Fuster, Secretària: Catalina Victòria Riera, Tresorer Primer: Tomeu Mestre, Tresorer Segon: Jordi Jaume, Vocal: Antònia Planisi

Quines ajudes teniu, com sobreviviu la banda de música? La Banda de Música de Sant Llorenç, sobreviu gràcies a l’Ajuntament de Sant Llorenç i a una petita subvenció que prové del govern, la qual és repartida a través de la Federació Balear de Bandes.
La veritat és que la nostra banda està molt contenta amb el suport i el tracta que rep per part de l’ajuntament del poble, habitualment a totes les sortides que realitzem trobem algun representant que ens escolta i sempre al pendent del nostre benestar.
Quants membres sou actualment a la banda de música? Tota banda passa per moments més forts i moments més febles, la nostra banda ha tingut etapes de 70 músics i d’altres de 16. A l’actualitat i ja des de fa uns anys, està establa sobre els 40 músics.
Com celebreu aquests 40 anys de la banda? Al transcurs d’aquet temps hem fet i farem tot un seguit d’activitats especials, com la festa que vam fer per Sant Antoni, un concert amb un bombardí solista, s’ha escrit un llibre de la banda que recull els 126 anys d’història. També al transcurs de les festes farem una exposició dels 40 anys d’història, diferents concerts especials i l’estrena d’una obra musical, entre moltes altres actuacions.
Quantes actuacions fais al llarg d’un any? Al transcurs d’aquets darrers quatre anys, ens han sortit entre 38 i 43 funcions anuals.
En general quines són les funcions que més agraden als membres de la banda? En general, si els ho demanes, el primer que responen es la música de berbena. Però si els fa reflexionar una mica, comencen a sortir que si m’agrada la música de Jacob de Hann o a mi m’agrada molt tocar les processons de setmana santa o Sant Antoni. En resum, el que més agrada és fora dubte la berbena, peces mogudes, venen cantants, l’uniforme es diferent… però mai deixen de banda la música més tradicional, a tots ens agrada variar i tocar una mica de tot, de peces clàssiques, com per exemple un cop que vam tocar la Flauta Màgica de Mozart, a peces modernes com Nino Bravo o La chica yeye.
El Centre Musical a Contratemps i la directiva de la banda. Quina relació teniu entre banda i l’escola de música? Antigament i fins fa poc menys de cinc anys, la banda de música era qui s’encarregava de gestionar l’escola de música i d’anar preparant als nous músics per tal de poder accedir a la Banda. Però des de ja fa uns anys, la banda, per manca de temps i per motius de professionalitat va deixar de gestionar l’escola. Aquesta, a l’actualitat és portada per associacions privades i cada (x temps) es posada a subhasta per tal que les empreses interessades en gestionar-la facin la seva proposta, a l’actualitat la du “Associació xarxa musical”.
Què pot influir més alhora d’elegir un instrument? Hi ha molts factors que poden influir a una persona alhora d’elegir amb quin instrument compartir la vida. Alguns és decanten per l’admiració cap a un membre de la família que toca un instrument determinat, o cap a un personatge famós.
De quan érem petits record que un dels factors més importants alhora d’elegir eren els dits de les mans, depenent de la llargària podies accedir a un instrument o altre, aquet cas no és dóna a l’actualitat gràcies a l’adaptació d’instruments.
A quina edat passen a formar part de la banda de música?
No hi ha edat concertada realment, clar que des de sempre els més joves son de 8 a 9 anys, el més important és poder tenir una mica de nivell per poder seguir les partitures i sobretot moltes ganes de tocar a la banda, assajar i fer concerts.
Com motiveu als músics? El que principalment importa es mantenir una bona relació, sobretot per que al llarg de l’any passem moltes hores junts, i si només estires cap a fer feina dia rere dia, els músics necessiten alguna recompensa. Per aquet motiu, sempre si podem, fèiem un viatge dins territori espanyol durant l’any, al darrer va ser a Eivissa, i sempre cau algun sopar o assajos amb altres bandes veïnes que ja ens basta per fer una mica de festa.
La banda és membre fundadora de la Federació Balear de Bandes?
La Banda de Música de Sant Llorenç és una de les 13 bandes fundadores. Quan és va crear la federació, és va fer a partir del recolzament de diferents bandes, de les quals una era la nostra, llavors se n’hi van anar afegint moltes més i a l’actualitat ja en són més de 25 les bandes que formen part de la federació.

Quan començareu a modernitzar-vos i tocar a berbenes? Així com passen els anys, també passa la música i les ganes de modernitzar-se una mica, i aquesta era l’excusa perfecte per fer un concert diferent, que per sort ja hem pogut gaudir de varis, tant a Sant Llorenç, Son Carrió, Sa Coma, Cala Millor i a s’Illot.
La primera berbena va ser al 2008, al mateix any que vam fer el pregó, la veritat és que tots estàvem una mica astorats i perduts, era tota una novetat, musica nova, sons diferents, cantants… tot era nou, per sort amb els anys i gràcies a la dedicació del director, hem anat agafant rodatge i de cada any ens agrada més i passem més gust de fer aquesta funció.
Com veieu el futur de les bandes en general i de la banda llorencina en particular?
La veritat és que cada poble és un mon, i per tant, cada banda funciona d’una forma diferent. La nostra banda de moment té un present en auge, els membres gaudim molt de tocar i tenim moltes funcions i per tant el futur el veu molt bé.
Tenim pensat fer trobades de bandes tan a nivell de Mallorca com a nivell nacional, seguir gaudint d’aquelles sortides més tradicionals i com no de les berbenes i els concerts amb les corals.
En general, teniu recolzament familiar? La veritat és que si. A les funcions d’una manera o altre sempre veus familiars de tots els músics, ajuden quan volem fer una festa i també quan necessitem una mà per tal de poder transportar instruments allà hi són.
Antigament no volien dones a les bandes, deien que quan començaven a festejar deixaven la banda. Actualment les dones a moltes bandes són majoria. A que creieu que es degut?
Els temps han canviat i la dona ha passat a no ser tant l’esclava de casa seva. A l’actualitat la societat ha canviat molt i és molt més alliberadora, les concepcions i els pensament evolucionen i cada un, dintre d’una relació tira cap allà on vol anar i busca les seves aficions, cosa que ho diferencia d’anys enrere. Realment a la banda de Sant Llorenç predominen les dones, sobretot pel que fa a la part de la fusta (flautes i clarinets) i també a la directiva, fet que curiosament també és pot comprovar a moltes altres bandes.

Deixa un comentari