Antoni Nadal Roig, Artaner

A conseqüència d’una antiga malaltia relacionada amb el cor, el dia 11 d’agost va acabar la seva vida n’Antoni Nadal Roig, conegut a Sant Llorenç com en Toni Artaner.

N’Antoni va esser una persona que va col·laborar amb moltes activitats del poble, sobretot amb les relacionades amb l’Associació de Jubilats, de la qual n’era el secretari des de feia dos anys. Dins aquesta associació va tenir moltes iniciatives: la introducció de la petanca, a l’Escola Nova, les caminades de la Gent Gran, la pàgina web, els reportatges fotogràfics de les sortides i l’animació musical de les vetlades i dels caps de setmana. També feia la crònica de totes les activitats del mes, que anava publicant a Flor de Card fins el desembre de l’any passat, quan va deixar de publicar-se.

Anys enrere també va formar part de la Coral Llorencina i era membre dels Trescadors, a més de col·laborar esporàdicament amb Card.cat, quan hi havia algun tema que considerava oportú comentar.

Descansi en pau.

7 pensaments a “Antoni Nadal Roig, Artaner

  1. Descansa en paz Toni
    Te añoraremos tanto en la petanca como en los fines de semana,siempre estabas
    para colaborar,bailamos con tus canciones y competimos juntos con la petanca
    gracias Toni espero que allí donde estés encuentres amigos como los que tenias aquí mi mas sentido pésame a la familia

  2. Com a president de Card.cat volia fer un escrit de condol per a en Toni com a col.laborador que era de la revista, però poca cosa puc afegir al que ha dit tan encertadament en Pep.
    Senzillament revisau el link dels articles d’en Toni que ha penjat en Pep i veureu que destacava sobretot pel seu bon sentit de l’humor. Encara record aquella ja mìtica innocentada que va publicar sobre el cràter aparegut a la plaça de l’ajuntament: http://card.cat/2011/12/28/noticia-dultima-hora/
    Va ser un dels articles més llegits i comentats de Card.cat.

    Descansi en pau

    • Subscric totalment les paraules d’en Pau. En Toni es mirava el món amb sentit de l’humor, cosa que avui en dia crec que fa falta, segur que el trobarem a faltar.

      Descansi en pau.

  3. Vaig tenir el plaer de conèixer en Toni d’ençà em vaig instal·lar a Sant Llorenç, ja que el seu net anava a escola amb el meu fill major.

    En Toni és d’aquestes persones que ajuden a fer gran un poble.
    Sempre el podies veure implicat en qualsevol activitat: Tercera edat, petanca, trescadors, flor de card, card.cat, festes locals… i tantes altres com n’hi hagués.

    Però si una cosa m’agradava den Toni era que tenia una mentalitat enormement oberta, no tenia prejudicis ni pors de cap classe envers res. Si no sabia com havia de fer una cosa, d’una manera o una altra, n’acabava aprenent.

    Em va sobtar sobretot que una persona de la seva edat no tingués cap problema davant un ordinador i que escrigués tan bé en català sense haver-ne estudiat de jove, “n’havia d’aprendre i ara ja en sé” em va dir quan li vaig demanar sorprès com en sabia tant.

    A més en Toni feia una cosa amb molt de valor a dins un poble: servia de nexe d’unió entre la gent jove i la gent d’edat, fent minvar d’aquesta manera les distàncies mentals que hi podia haver entre uns i altres.

    Era un home fet a si mateix, però que es desvivia pels altres i feia tot els possible per fer que la seva vida fos una mica més alegre i més fàcil.

    Te n’has anat massa jove Toniet, ens faràs molta falta a tots.

    En pau descansis.

  4. En Toni, ere un poc més vell que jo, però com veins de es carrer de es Pou, i per haver anat escola plegats, sempre mos ferem molt, i a pesar de estar temporades sensa vorermos massa degut a se feina, sempre que mos topaven teniem tens de parlar, de lo que fos; Toni seras una de aquestes personas que quant se enva, un la nota a falta. Aqui on siguis gracies per lo que deixes en es Poble.

  5. A més de tot això que heu destacat d’en Toni, que és molt, no oblidem que també era un gran caminador que no es perdia cap excursió dels Trescadors: i, com si això no bastés, a més de caminar i guiar diverses excursions, va ser durant molt de temps el nostre càmera (fins i tot ens editava dvd’s amb un resum de les sortides de la temporada, ens feia muntatges fotogràfics amb el Photoshop…), així com també l’escriptor del nostre himne, que tantes vegades cantàrem tots plegats dins el bus, el que ens explicava el paisatge que observàvem (sobretot als qui, com jo mateixa, per molt que anem d’excursió mai no sabem exactament per on param) i tenia sempre una rialla i una paraula amable a la boca. Et trobarem molt a faltar Toni. Allà on siguis, descansa en pau!

Respon a Xisca Ramon Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.