Tal vegada de tots els textos de Salvador Galmés que, en el seu dia, més em van impactar, va ser una carta dirigida al pare Rafel Ginard, tres anys abans de morir.
A l’esmentada carta i de banda aspectes curriculars, publicada en el darrer volum de les Obres completes a cura de Pere Rosselló, diu:
“Vos prec que no em tributeu elogis ditiràmbics que sempre saben una mica a falsedat i buidor, i vos repetesc que preferiria no parlàsseu de mi en vida meva, perquè confes i reconec que no tenc mèrits positius abastament. Me tenc per un fracassat en tots els ordres”
Un text que diu molt amb poques paraules. De banda valors i trets de la seva personalitat ben encomiables evidencia, també, la seva humanitat: no tots els dies i èpoques de la seva vida varen resultar assolellats i brillants; també tenia moments d’autoestima devaluada i mirada trista. I a més, tenia el valor i la força per confessar-ho i deixar-ho escrit. Humanitat que -per alguns lectors entre els quals m’hi vull incloure-, incrementa, encara més, la seva grandesa
Mots:
DITIRÀMBIC, -ICA adj.
Propi del ditirambe; excessivament laudatori; cast. ditirámbico.
no se si erem familia d enfora però aqueste paraules estan clavade per mi
Si un home que ha transcrit la major part dels textos de Ramon Llull, i ha escrit literatura de la bona en forma de narracions curtes se sent “un fracassat en tots els ordres”, crec que exagera o peca de massa modèstia. No ho acab de veure clar, i més si sospita que l’alabaran.