En el ple ordinari del 19 de setembre hi va haver alguns aspectes que crec que es podrien qualificar d’originals, el més vistós dels quals era un gran llaç verd que havien col·locat al cap dret de la tarima, mirant des del públic, en solidaritat amb la vaga que estan fent els mestres per protestar contra les lleis Bauzá i Wert, llaç que anava acompanyat pels gerseis del mateix color que portaven na Dolors, na Maria Montserrat i en Pep. A l’espai reservat al públic només hi havia dues persones, una periodista de l’ARA Balears i el que subscriu la crònica, però això no és gens original.

En el segon punt de l’ordre del dia –del primer no en parl perquè era per aprovar sessions anteriors-, es proposava l’aprovació inicial del Reglament del servei de sanejament d’aigües residuals. Segons en Joan Planas, es tractava d’ordenar la normativa, que fins ara estava dispersa, per tal d’adaptar-la a les necessitats actuals: donar dos anys de termini per connectar-se a la xarxa a aquells que encara tenen fosses sèptiques, localitzar els productors que generen productes perillosos i ho aboquen al clavegueram, controlar les empreses que porten material greixós a la depuradora… El punt va esser aprovar per vuit vots a favor i quatre abstencions, ja que n’Antoni Aguilar no hi era.

El tercer punt el retiraren de l’ordre del dia i el quart era per l’aprovació inicial del Reglament de servei d’ajuda a domicili i suport a la unitat de convivència, que substitueix el Servei d’Assistència Domiciliària (SAD) del 1992. Va esser aprovat amb els mateixos vots que el punt anterior.
-I de què anava?
-Te’n puc fer quatre cèntims perquè na Maria Galmés me’n va passar una còpia, que sinó…
El nou Reglament ve a esser una actualització de l’anterior, especificant amb més claredat les condicions dels usuaris, l’admissió, els drets i els deures, la suspensió del servei i les obligacions de cada part. El seu objectiu principal és el recolzament de l’Ajuntament per a què els usuaris puguin mantenir el seu benestar físic, social i afectiu en el propi domicili, per la qual cosa s’actuarà en l’àmbit personal, domèstic, educatiu i tècnic, a més de fomentar la integració i la rehabilitació social en els casos en què sigui necessari. A l’article 7 s’esmenta que “tendran preferència les persones empadronades a Sant Llorenç”, per la qual cosa s’entén que també se’n podrien beneficiar els que no hi estan.

El cinquè contenia una proposta per rebutjar qualsevol intent del Govern per eliminar els jutjats de Manacor. Na Manuela va llegir un document on defensava el projecte de Llei que s’estava cuinant, i en el qual –assegurava- no es contemplava cap modificació  de les actuals demarcacions judicials… però per ventura no ho vaig entendre bé, perquè el llegia mig en català i mig en foraster…
-I en anglès?
-No, i va esser una llàstima perquè si hagués repetit allò des “relaxing cup” hauria estat ben entretengut!
Les votacions, naturalment, vuit a favor i quatre en contra.

En el sisè feren l’aprovació inicial de la modificació de crèdit 5/2013, ja que diposen de capacitat creditícia i l’aprofitaran per comprar un vehicle, fer algunes inversons esportives i millorar edificis públics. En el setè aprovaren factures atrassades per valor de 1.053 euros, que els creditors encara no havien presentat. El dos punts s’aprovaren per vuit vots a favor i quatre en contra.

Fins aquí era la part resolutiva de l’ordre del dia, però abans dels precs i preguntes l’equip de govern va presentar dues mocions d’urgència. La primera era per adherir-se a les al·legacions o suggeriments que presentarien els afectats per la gravera de sa Punta, si bé no estaven d’acord en un punt i en volien deixar constància. Pareix esser que els explotadors de la gravera tenen dret, una vegada acabat el contracte, a continuar accedint a les finques durant un any per tal de dur a terme les tasques de restauració i rehabilitació del terreny, però els propietaris no hi estan d’acord. L’Ajuntament, en canvi, sí que considera raonable que hi puguin passar durant un màxim d’un any, sempre que sigui per deixar els terrenys en unes condicions estètiques millors.
-I què va dir es PP?
-Na Manuela va dir que encara no s’ha recollit tota sa informació i que hi ha temps fins dia primer d’octubre per fer-ho. Per cert, durant es debat va fer callar en Jaume, i això que és d’es seu propi partit.
-I com va acabar?
-Aprovat per vuit vots a favor, dues abstencions i un no-vot.
-Què és això d’un no-vot?
-En Jaume va dir que no votava a favor, ni en contra, ni s’abstenia…
-Sí que ho és original, això!
-Ja t’ho deia, jo.

L’altra moció feia referència a la protesta que hi ha actualment contra les lleis Bauzá i Wert, relatives a l’educació, que va llegir na Maria Montserrat en nom de l’equip de govern. Després d’explicar un poc la situació actual, remarcar que tots els sectors implicats n’estan en contra i rebutjar-la per haver estat imposada sense donar cap oportunitat al consens, va proposar cinc acords: donar suport a la comunitat educativa, instar al diàleg amb totes les parts, instar el Govern a derogar-la, promocionar l’anglès sense perjudicar el català i potenciar l’autonomia dels centres en el model educatiu.
-I es PP, què va dir?
-Moltes coses, però no va esser es PP, sinó na Manuela: que es seu partit sempre ha recolzat sa tasca des professors, que no vol fer política amb s’educació, que en temps des PSOE s’expedientaren més professors que no ara, que es seu fill estudia a Artà en tres llengües i li va la mar de bé…
-Na Maria Montserrat li va contestar acusant-la de demagoga, perquè no és precisament es model d’Artà es que volen implantar i la va desafiar a dir un sol punt on es PP hagi recolzat es professors, a la qual cosa, naturalment, no en va sebre concretar cap.
-Es PP degué votar en contra…
-Idò no. Na Manuela va votar en contra, na Catalina Ferrer a favor, i ets altres dos tornaren repetir allò des no-vot.
-A veure si mos aclarim: es DCVB diu que “abstenir-se és deixar voluntàriament de fer alguna cosa”, o sigui, que no votar és igual que abstenir-se.
-I jo què vols que te digui!? Això feren.
-I en es precs i preguntes?
-No ho sé, me’n vaig anar.
-Darrerament sempre te’n vas en aquest punt…
-Sí, perquè ja t’he repetit moltes vegades que això és una crònica informal i només hi pos el que trob que hi he de posar.