Passar per la porta estreta

Conta l’evangeli que un bon dia, un va demanar a Jesús, si són pocs o molts els qui se salven. I Ell no contestà directament aquesta pregunta, però va donar dues respostes que expliquen i fan entendre quina és la proposta que Jesús ens fa per anar per la vida.

Quines són aquestes dues respostes que Jesús dóna:

1ª.- “Mireu de passar per la porta estreta”. Però això s’ha d’entendre bé, perquè no vol dir doblegar molt els genolls dins les esglésies i anar pel carrer amb el cap baix per no  contaminar-nos dels altres, o ser molt devots i “complir” molt bé amb l’església i totes les seves necessitats i normatives. Passar per la porta estreta vol dir anar per la vida amb criteris i actituds humanes positives:  amb honestedat i responsabilitat, emprendre la vida des de la sinceritat, la veritat i la justícia, amb despreniment i generositat, lluny de tot egoisme, privilegi i interès creat. Passar per la porta estreta vol dir implicar-se, “no veure els toros des de la barrera”, actuar.

Això pareix que vol dir passar per la porta estreta: no exercir el passotisme, sinó imposar-nos a la vida des del desig de què suri sempre la veritat, i que tothom pugui viure en igualtat de condicions des de la justícia i la llibertat. I que  tot això es faci des d’una actitud humil, generosa i solidària. I deixar-nos pastar i re-pastar pel bé,  una i altra vegada, alliberats de tota pressió social o institucional i de tot egoisme personal.

I la segona resposta que Jesús dóna, acaba d’explicar tot això:

2ª- Ens diu: “mentre vosaltres seieu dins l’església a la taula de l’Eucaristia i fèieu catequesi i prediqueu”. En veuen molts dins tot el món, des de l’Orient a l’Occident i des del Nord al Sud, que viuen diària i fidelment el Regne de Déu. Molts que ara pareixen els darrers són els primers, i molts que ara pareixen el primers són els darrers.

L’Evangeli ens mostra un Jesús que reconeix i valora  tanta i tanta gent sincera, bona i justa que hi ha pel món i que viu i actua el bé i el compromís. I que adverteix als creients  i a l’església per tal que no visquem massa acomodats i tranquils i embadalits amb les nostres tradicions, devocions i esquemes de sempre, sense deixar que res ens canviï , i sense implicar-nos en renovar l’església i el món en tot allò que hi ha de mentida i d’injustícia, i que és causa de sofriment per tanta i tanta gent.

Passar per la porta estreta és prendre en serietat i responsabilitat tot el que la vida ens posa al davant i fer qualque cosa positiva amb generositat i solidaritat.

 

 

 

 

Deixa un comentari