Ressenya de Flor de Card

En el Llevant de Mallorca, dins una vall ignorada i monòtona hi ha un Cardassar. Allà hi he cullida la “Flor” … És humil, incolora i inodora, rasposa i rodejada d’espines.

No dóna gran cosa més l’agre de la terra !

Joan Gomila afronta el gran repte de contar-nos una història d’amor… però també, una tragèdia.

Amb una acurada, fidel i meditada adaptació de l’obra de Salvador Galmés; fent ús d’una austera i delicada escenografia aconsegueix traslladar-nos a aquell Sant Llorenç de les acaballes del segle XIX. Representada per Esqueix Teatre, la Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar, el grup de sonadors i balladors de Sant Joan Pelut, i un enfilall més d’actors i d’altres, que en alguns moments sumen més de vuitanta ànimes sobre l’escenari…una tasca de direcció gens senzilla.

Tota sa setmana pens en tu…ja fa dos vespres que te somiï.

Jo també he pensat amb tu…i t’he somiat tres o quatre vegades…”

N’Angelina Trebolina i en Jaume Belluguins, s’havien enamorat. Aquest fet, que ens pot semblar, fins i tot, natural, resultaria tot un repte per aquells dos jovenells de poble petit. Els jocs d’infantesa, ara, untats de timidesa, aviat canviarien per a ells dos.

“ – Me vols donar es teu brot d’aufàbega? -demanà en Jaumet ple de desitjos
-Però tu m’has de donar es teu!
Sa veu es desmaiava dins un compliment d’esperança.”

El “Pou Vell”, un autèntic locus amoenus, lloc d’encontre de tants i tants d’al·lots i al·lotes des poble, seria –i és encara ara-, el decorat ideal.

La música, interpretada en directe per la Banda sobre l’escenari, cohesionaria encara més l’obra.

Aquell idil·li, però, no esdevindria gens senzill, festejaven d’amagat, on l’adob de les gelosies, reforçava encara més l’apassionament.

Per Sant Joan,

…en Lau roncava sobre les borres; els al·lots s’eren adormits ençà i enllà ran de llurs pares o mares; una colla de nins encara cantaven:

Sant Joan Pelós

Va vestit de seda.

Amb una candela

Agenoiem-mos.

En Belluguins resplendia de ventures; n’Angelina, de glòries, com una esclava enamorada qui hagués retut un gran servei a son amo i senyor.

Aquell vespre, a l’hora de retirar-se, el jove acompanyà s’estimada fins a ca ella, a la destapada, sens amagar-se’n gens, vessant arreu felicitat sobrera. “

…però les dificultats de viure en aquell poble petit, de viure aquells anys de misèria, aquells anys de depressió social galopant, dins una Espanya imperialista que s’esnorava més cada dia,

Les guerres colonials, i la ridícula, tant com funesta, ruptura amb los Estats Units, exigien cada dia noves immolacions de jovenesa, i els soldats, com guardes de víctimes inconscients eren portats al sacrifici per la pàtria gran o per mesquineses egoistes i criminals d’una política anihiladora, vertader Moloc d’un Estat incapaç i desnerit”

…havien de separar el destí de n’Angelina Trebolina, i d’en Jaume Belluguins…

 

Sant Llorenç des Cardassar, setembre de 2013

 

 

Deixa un comentari