Entrevista al nou rector de Son Servera, Mn. Jaume Mercant

Mn. Jaume Mercant Simó és llicenciat en Ciències Eclesiàstiques (Filosofia i Teologia). Tot i la seva joventut -tan sols compta amb 32 anys- ja duu una bona trajectòria professional des que el 14 d’octubre de 2007 fou ordenat sacerdot. Ha exercit a la parròquia de la Soledat -on fou ordenat-, així com a les parròquies de Peguera i es Capdellà. També ha estat el capellà de Son Dureta i del Cementeri Municipal de Palma, capellà de l’hospital de Caubet; i els darrers cinc anys a exercit de vicari a la Vall de Soller. Actualment, també és el capellà de la diòcesi que celebra la Missa Tridentina, cada diumenge a la tarda, al monestir de “Ses Tereses” de la Rambla.

Després d’uns anys com a vicari, ha estat anomenat rector de Son Servera. Content per aquest ascens?
Encantadíssim, no sols per l’ascens, sinó per la destinació. Somiava amb venir a Son Servera, però jo no li vaig proposar mai en el Bisbe anar a n’aquest poble. De manera que la meva sorpresa va ser majúscula quan el mateix Bisbe m’ho proposà; pareix que me va llegir el pensament. Per a mi va ser providencial; hi he vist la mà de Déu amb aquest nou nomenament de rector.

Els serverins durant 47 anys només han conegut a mossèn Pere Pou. Quins inconvenients creu que té i quins avantatges?
Hi ha un inconvenient, que és claríssim: m’imposa i em causa molt de respecte –degut a la meva joventut i per ser el meu primer destí com a rector–venir després d’un capellà que ha estat tant bo i tant estimat pel poble de Son Servera. Ara bé, els avantatges són més nombrosos; sols en diré un: és molt important, per a mi, ser el successor de Don Pedro, perquè hi ha una gran diferència qualitativa de venir després d’un mal capellà o venir després d’un rector com Don Pedro. Estic content de succeir-lo perquè ara jo recolliré molts dels fruits que ell va sembrar. I si Don Pedro és ara en el Cel, estic ben segur que des d’allà ens ajudarà a tots.

Què espera aportar a la comunitat cristiana de Son Servera?
Esper aportat tot el meu esforç i dedicació. Faré el que pugui; “qui fa el que pot no està obligat a més”.

Creu que s’adaptarà aviat als costums i tradicions serverines?
Jo crec que sí; som mallorquí. Vaig néixer a Ciutat i he estat veí de Cala Rajada durant molts d’anys. A més a més, prefereixo esser rector d’una parròquia de poble que d’una parròquia de Ciutat, degut, precisament, a que els pobles conserven encara moltes tradicions.

La comunitat parroquial de Sant Joan Baptista de Son Servera té diferents grups que col•laboren al llarg de l’any. Ha tingut qualque reunió amb ells?
Sí, durant aquesta primera setmana aniré coneixent els diferents grups parroquials. Són importants les reunions, encara que no hi ha que fer llarg. A l’Església tenim per costum fer massa reunions avorrides: “el Bon Jesús, quan torni, no sé si ens trobarà units, però sí que ens trobarà reunits”.

És un avantatge com a rector tenir només al seu càrrec la parròquia de Son Servera?
Clar, no vull ser rector de mitja Mallorca. L’ocupar-me d’una sola parròquia és avantatjós, no només per el capellà, sinó sobretot per la gent, ja que pot estar més ben atesa. Per altra banda, també podré tenir temps per elaborar el meu doctorat en Estudis Tomístics (filosofia tomista), que faig a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona.

Mossèn Jaume…moltes gràcies per la seva amabilitat. Per acabar vostè té la darrera paraula.
Molt bé, “el darrer tot ho té, si ses rates no li prenen”. La darrera paraula, que és la primera, és gràcies. Gràcies, sobretot, a Déu, per el meu sacerdoci. També gràcies al Senyor Bisbe per aquest nomenament de rector. Gràcies a Don Pedro –que al Cel sia– per aquesta parròquia que m’ha deixat. I finalment, gràcies a tots els serverins per la seva acollida. Esper ser, per a ells, un bon pastor i servidor seu.

Deixa un comentari