La revolta d’una illa

El tema de l’educació està que bull darrerament i la darrera mostra que hem rebut d’això és el següent escrit de Maria Oliver i Jaume Claret (pares de tres alumnes del CEIP Mestre Guillem Galmés):

Fa unes setmanes, un articulista recordava unes paraules d’Antoni Maura: “Yo soy isleño. He nacido en una tierra que tiene su historia peculiar y su lengua. Yo me he arrodillado para decir mis primeras oraciones, de niño, al lado de la tumba de un rey que era rey de Mallorca. Mi tierra tiene por frontera el mar”. Aquesta declaració de ‘mallorquinitat’ –d’orgull per la pròpia llengua i història— sobta per la seva procedència i per anar contra els tòpics.

Tots sabem que els tòpics són llocs comuns, simplificacions de la realitat, que ens permeten entendre i copsar significants complexos. Però, quan se n’abusa, ens obturen el raonament i ens allunyen de la realitat. El passat 29 de setembre en vam viure un exemple: contra tot pronòstic, la ciutadania de “l’illa de la calma”, va dir prou i va sortir al carrer. En altres paraules, va demostrar el seu orgull. Aquest mateix orgull recollit als mots del polític conservador mallorquí.

L’orgull és un bon inici. I, tanmateix, no n’hi ha prou. Com tampoc no n’hi ha prou amb la raó. Sobretot quan, a l’altre cantó, governa l’auto-odi i la irracionalitat. Ens agradi o no, l’aprovació del TIL és ja un fet amb el què haurem de conviure els propers dos anys (si l’amo en Biel o una trucada de Madrid no acceleren els temps). La vaga indefinida i els diferents actes protagonitzats fins ara per docents, famílies i alumnat han evidenciat el rebuig de la comunitat educativa; han posat de manifest la soledat política, l’al·lèrgia a la diferència i la irracionalitat ideològica de qui ens governa; i ens han retornat l’orgull de pertinença… però no tombaran el TIL i, de fet, ja han exhaurit el seu recorregut.

Avui, cal triar i cal saber triar bé. És molt més important preservar la unitat entre la comunitat docent –en perill pel cansament i les maniobres polítiques— que perseverar en una vaga que no podrà assolir els seus objectius últims. Renunciar a la vaga i reprendre les classes, però, no s’ha d’entendre com una derrota.

En primer lloc, perquè és des de les aules i les llars particulars des d’on s’educa, i no des dels despatxos i el BOIB. Deia el comte de Romanones: “ustedes hagan la ley, que yo haré el reglamento”. Si les nostres escoles compten amb el suport explícit dels Consells Escolars i de les AMIPA’s; si mestres i inspectors són contraris a la llei; si experts i pedagogs adverteixen sobre els seus efectes; si no es compta ni amb pressupost ni mitjans… qui fiscalitzarà què es fa a cada aula? El Parlament pot aprovar demà que la Terra és plana i tanmateix…

En segon lloc, la vaga no esgota els recursos per manifestar l’oposició al TIL i la voluntat de defensar una educació pública i de qualitat: es poden fer actes puntuals de protesta, impulsar mocions als ajuntaments, pressionar els consells i el propi Parlament, elevar queixes a instàncies europees, forçar votacions, etc. Ni la política es redueix a votar cada quatre anys, ni les protestes acaben en una vaga. Cal mantenir la cohesió i cal mantenir la flama… perquè ningú oblidi que el TIL té data de caducitat quan ens tornin a convocar a les urnes.

Evidentment, no es tracta d’orientar el vot, ja que tothom és lliure de triar l’opció que vulgui. Però sí que ens és permès de demanar triar en consciència i amb exigència i, sobretot, pensant en les futures generacions. Qui avui conjunturalment ens governa no hi pensa. Si ho fes, posaria per davant els nins i nines i no els interessos ideològics particulars. Si ho fes, buscaria fer una llei de consens, no subjecte als canvis parlamentaris. Si ho fes, cercaria l’acord amb la comunitat educativa, i no la imposició d’una llei contra la voluntat dels què l’han d’aplicar i l’han de patir. Si ho fes, estaria orgullós de la seva llengua, de la seva història i de la seva ciutadania, i no faria de l’escó una trinxera partidista.

Deia Albert Einstein que “només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana. I de la primera no n’estic segur”. El govern Bauzá ja s’ha encarregat de demostrar l’encert del físic alemany. Ara ens toca a nosaltres no oblidar-ho, no desesperar i encertar en les nostres decisions. Ens hi juguem el més valuós que hi ha al món: el futur dels nostres fills i filles.

Maria Oliver i Jaume Claret

Mare i pare de tres alumnes del CEIP Mestre Guillem Galmés

15 comentaris a “La revolta d’una illa

  1. Gràcies Maria i Jaume per intentar apel·lar a la responsabilitat i al la memòria colectiva, però falten dos anys i mig i no sé jo si un canvi de color de govern retornarà ja mai el que avui estam perdent. Jo deman als pares i mares una reflexió: què passarà d’aquí a cinc anys, quan a les aules hi hagi només un profesor per explicar tota la matèria, amb un alumnat, la majoria immigrant o amb problemes familiars greus, amb quaranta alumnes per aula, podrà el professor motivar els alumnes que, sense ser brillants, amb una mica de motivació segur que arriberien on els seus somnis els duguessin. No ens hem d’enganyar, el que estam vivint és la privatització del sistema educatiu, els pares amb possibilitats econòmiques duran els seus fills a escoles privades on segur les ratios per aules seran menors, on segur les instal·lacions i el material educatiu serà de més qualitat i on segur que els educadors estaran meys “cremats”, encara que més adoctrinats pels rics mecenes de l’escola en qüestió.
    Jo mantenc la meva postura ben clara: Don tot el meu suport als Mestres i educadors dels meus fills, si fan vaga jo els recolzaré. M’estim molt més que el meu fill perdi dos mesos a principi d’aquest curs escolar que no que vagi perdent durant tota la seva vida acadèmica fins arribar a un únic camí, l’escola privada.

    (disculpau les faltes però es veu que no sé canviar el corrector i el dec tenir en español)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +8 (de 8 vots)
  2. Interessant reflexió. Gràcies. Resulta obvi que dos no poden acordar res si un no vol (tant si és per propi convenciment com per obediència a instruccions rebudes). També resulta obvi davant una cosa que no ens agrada tenim tres camins: fugir, acceptar-ho o intentar-ho canviar.
    En el cas que ens ocupa no volem ni podem fugir -no més faltaria!-. Tampoc no ho volem acceptar -Qui podria acceptar imposicions d’aquest gruix i tan malintencionades?. Resta idò, l’intent de canvi, la resistència pacífica, però activa.
    Com es poden enfortir els lligams d’unitat de la “comunitat educativa”?
    Com es poden treballar relacions de cooperació vers una acció de canvi?
    I el bessó de la qüestió: què vull? i què estic disposat/disposada a fer?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +4 (de 4 vots)
  3. Tal vegada sigui un desbarat, però què tal professors voluntaris? Pares, mares, mestres i professors jubilats o no, o d’altres que no han pogut exercirs pels motius que sigui…fer classes alternatives, dins els centres educatius o a altres espais del poble?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: -3 (de 3 vots)
    • Deixaries que un electricista fes les parets de ca teva?
      Voldries que picapedrer ficàs mà al teu cotxe?
      T’agradaria que un jardiner et dugués els comptes de la teva empresa?
      Jo no, i per això tampoc vull que ningú que no siguin els mestres eduquin els meus fills. Una cosa és una ajuda puntual, però en el dia a dia els nins/es necessiten d’un professional qualificat per aprendre així com toca.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +5 (de 7 vots)
      • Benvolgut Serafí, perdona si la meva idea et sembla ofensiva, no sé amb què pensava, innocent de mi, deu ser la homitat que em banya les neurones…també disculpes al senyor Dalmau, però la proposta l’he feta com a ciutadana, no com a política i crec, que de fet, no heu entès res de res, la idea que tenia no és la que ses usies ètiques han entès, de fet, però, ara ja no importa.
        Per cert, senyor Dalmau, quan parla de polítics desinteressats, amb qui pensa exactament?

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: +1 (de 1 vot)
        • Potser tengueu solucions diferents Dalamu, Serafí i Catalina… però tots partiu del mateix punt en comú: No al TIL. I crec que és el que hauria de prevaler per damunt d’ideologies, partidismes, etc… No vos barelleu per simpleses.
          De fet, és una mostra clarivident que tres persones tan diferents ideològicament com voltros penseu el mateix: NO al TIL!!! Per algunas cosa serà… per molt que els governants insisteixin que només és una vaga política.

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: +3 (de 3 vots)
        • M’hauries de dir a on he posat que la teva idea em sembla ofensiva. Ni tan sols he dit que fos una mala idea. Crec que no has llegida bé la meva resposta, usia ètica…

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 2 vots)
  4. Es PP sempre te sa mateixa solusio: Pasau pes tubo, Perquè en lloc de serca profesors voluntaris, no se cerquen politics desintersats, i sivilisats?

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 3 vots)
  5. Mès enllà que la vaga duri o no (això ho haurem de decidir els vertaders veladors de l’educació, que no són precisament els polítics: els pares i professors), és clar que és urgent instaurar una carrera per poder ser polítics. Sobretot per aprendre coses tan bàsiques com:

    – si a una illa que com a màxim se manifesten 30 000 persones n’hi van més de 80 000 posa’t alerta. I si a la manifestació no hi ha quasi banderes de partits polítics contraris… Ja ni en xerrem

    – si vols aplicar un projecte educatiu i els professionsls que l’han de dur a terme (els docents) no hi estan d’acord ni hi confien planteja’t si anirà bé ja que són ells que l’han d’executar

    – si realment vols canviar una cosa tan llarga i complexa com l’educació no facis un projecte de durada minsa q quan arribin nous governants te’l retiraran. En dos anys no hauràs canviat res, només hsuràs embullat la troca

    I me direu que per aixô no fa falta una carrera, basta seny i sentit comú. Idò ja sabeu què els manca als nostres governants.

    Ah i m’he deixat un altre punt de sentit comú (aquest pedagògic): si tenim fracàs escolar explicant en la nostra llengua matèries com mates o naturals, no pretenguis que explicant-les en anglès sí que s’entendran. Perquè fins on jo arrib ni es mestres sabem més anglès que català per explicar-ho ni els alumnes per entendre-ho. És que sé cert que ni ells s’ho creuen. No poden ser tan beneits… Aquí hay gato escondido, no vos pareix? Miam si darrera tot això hi ha altres interessos que no són precisament educatius…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +4 (de 4 vots)
  6. KIKA Te felisit per ( SAN FRANSESC ) I per se teva esposicio en format futbol que has fet, esta mlt ben ideat i molt ben expresat. Malement sapis que tens molt de contraris persa vorera de es camins, asta gent tan jove com tu, no canvies mai.

    Estimade Catalina; Quant jo era jovenell, es noranta per cent de polits, se presentaven en una idea pes Poble, i de fet es batles no cobraren fins aprop de es terce any. desgresiade-ment, tot canvia, i es interesos de sa gent, sempre ha pixor.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  7. Al final és el que diu el senyor President…tothom està d’acord amb NO al TIL i amb això ja hauria de bastar per anar junts. NO mescleu les vostres ideologies polítiques dins aquests brou. I la idea de na Catalina, agradi o no, és una idea més que no necessita ser atacada d’aquesta manera. De fet, tampoc és tan descaballada…entre la gent que inclou hi assenyala els mateixos mestres!! No us ofusqueu amb els colors.

    PD. Dalmi, polítics interessats n’hi ha per totes bandes. A l’esquerra i a la dreta, al front i a darrera. I si un batle no tingués un sou respectable només ho podrien ser els rics perquè encara tendrien per menjar, en canvi els pobres haurien de robar i ja basta el que ens roben en imposts o contractes donats a dit, no creus? El que han de ser és responsables i governar pel poble i no per intressos individuals. Això és tot.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Et repetesc lo que li he dit a na Catalina, a on he mesclat la ideologia en la meva resposta. Just he dit una cosa bastant lògica. Com una cosa puntual, d’acord. Però qui ha d’educar són els mestres i amb els mitjans que els hi pertoca.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)
      • Potser ens hauriem de serenar una mica… El repte de la “qualitat” potser ambiciós. La oportunitat única… I tan sols tenim dues armes, el compromís personal i la unitat. L’educació és cosa de tota una comunitat!

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: +3 (de 3 vots)
  8. Aquest era precisament el bassó de la meva proposat, potser no la vaig saber expressar com toca, però penso que tampoc vaig ni tan sols insinuar la idea de poder substituir als professors, quin desbarat!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari