Relat. Capítol XIX

Es primer llibre que vaig llegir va ser “Cuerpos y Almas”, de  Van der Meersch, com que jo era tan jovencell,  me va impactar tant, que encara  record sa trama.  Llavors ja va ser com se diu mollar bolla, i encara no m’he aturat.Bé, jo ara perquè m’ enroll amb sos llibres? Si era de jocs que havia de parlar. Idò no, encara no. Quan érem nins, molts de pics pareixia que no tenies gana.Per cobrar sa gana, mos daven una cullereta de cafè plena de palo, o un tassó de llet calenta amb so vermell d’un ou dedins ben remenat; Això era un des molts remeis casolans d’aquells temps. Sa gent major tenia es seu remei contra es dolor, i per se bellesa de se seva flor, tenien cascalls ( opi ). Quan duies uns quants de vespres sense dormir pes mal, te posaven una cabeça o una flor de de cascall davall es coixí, i dormies, vaja si dormies, però sabien bé quan el t’ havien de posar i quants de pics. També empraven sa camamil·la, sa ruda, es fonoll i moltes més i feien de metges., Per ca sa meva padrina Vent hi solia haver per totes ses malalties. Ja vos he tornat fotre. No he acabat amb sos jocs i me pas a ses herbes, però en es pròxim seguiré amb sos jocs, i començaré amb so cine.

Deixa un comentari