Al meu equip, volem jugar a primera?

Na Francisca Caldentey (Kika) també vol dir la seva en aquest conflicte de l’educació i ho fa a través d’una metàfora futbolística:

Imaginau-vos un equip de futbol, per això que és l’esport nacional; jugau a la segona divisió, i n’estau més que orgullosos. Amb els recursos que teniu és la millor categoria en què podeu jugar; a més, quedau sempre a la part mitjana-alta d’aquesta categoria. Somiau algun dia jugar a primera, cosa molt difícil, però… possible?

Aquest equip té un planter de jugadors i entrenadors; entre els jugadors hi ha les dues estrelles, la resta de l’equip titular i els suplents; per part de l’equip tècnic, un entrenador, un altre entrenador de porters, un preparador físic i un encarregat de material.

Imaginau-vos també una nova directiva; el president, en el seu primer acte com a tal i dirigint-se al cos tècnic, en un emotiu discurs diu: – “Al·lots, la cosa està molt malament, tenim una crisi econòmica molt important i aquesta temporada haurem de fer un esforç comú; per tant, us abaixarem el sou un 5%; a més hem de despatxar l’encarregat de material”.

El cos tècnic accepta la proposta, per això de recolzar la institució i de superar la crisi.

Al cap d’uns mesos i quan l’equip va fent a la part mitjana de la classificació, arriba novament el president, aquest cop per boca del director esportiu: -“Al·lots, anam per bon camí, però encara ens haurem d’esforçar una mica més. Hem decidit que us llevarem una paga extra i a més també haurem de despatxar l’entrenador de porters”. Davant aquestes noves mesures l’equip tècnic es reuneix i fa un informe explicant les conseqüències de despatxar l’entrenador de porters; a més, com a mesura de desacord, els entrenaments comencen amb una xiulada. Ningú no  els fa cas. Els socis ni se’n temen. Només els porters n’estan conscienciats.

A final de temporada el cos tècnic rep un comunicat: s’ha tancat el gimnàs. No era el millor del món, però per als futbolistes suposa una pèrdua considerable.

En acabar la lliga el meu equip ho fa a la part baixa de la classificació, resquitllant el descens. De cara a la lliga vinent el president informa el cos tècnic que mantindran el seu sou congelat i que, a més del primer equip s’hauran de fer càrrec de la meitat   dels jugadors del segon equip, ja que també han despatxat el seu entrenador.

Davant d’aquestes noves condicions el cos tècnic diu prou! Organitza reunions amb els socis, de qui sorprenentment rep el suport, i, junts, decideixen no començar la lliga.

Resposta de la directiva

El president, recolzat en tot moment pel seu director esportiu, realitza una campanya de desprestigi contra el cos tècnic que, amb un sol entrenador i un sol preparador físic, sense gimnàs i amb una important pèrdua en les condicions laborals, ha mantingut la categoria i la unitat de l’equip. Aquesta campanya  consisteix a vendre als socis que la culpa del mal resultat a la lliga és del cos tècnic, perquè són uns irresponsables i uns ganduls, que l’únic que volen és cobrar a final de cada mes. Com a solució al problema proposen, i imposen, que els entrenaments es facin en anglès, ja que així tots els jugadors agafaran valor per a una possible futura venda a un equip estranger,  la qual cosa suposarà millores per als jugadors i doblers per al club.

Pares i mares de les illes i societat en general: en aquest punt es troba l’educació d’aquesta terra. Si la cosa segueix aquest camí, el cos tècnic fugirà a un altre equip on les condicions siguin millors i el nostre equip l’entrenaran professionals desmotivats, sense mitjans, ni personals ni tècnics, però en anglès!

Creis que així realment mantindrem la categoria??? A quina lliga voleu que juguin els vostres fills????

Francisca Caldentey Roig

Un comentari a “Al meu equip, volem jugar a primera?

  1. Et contestaré emprant la mateixa comparança.

    Molts de nosaltres, i ens plantetjam a quina lliga jugar, ni quina volem, n’ hi ha que ni tan sols sabem que podem triar.

    La nostra, no té nom( “de las estrellas”, “dream theam”…. escola privada), ni sponsor (bbva, mahou…. escola concertada); la nostra és la més propera, petita i amb els mitjans que hi ha en cada moment. Per què té facis una idea, futbol base, el CARDE….. L’ESCOLA PÚBLICA.

    Estam acostumats a jugar a camps de pedres, sense gespa, infants asseguts als banquets, on els entrenadors en ple hivern, duen una manta, de vegades de CA SEVA, per tapar-los. Això si hi cabem tots, necessitats especials, infants del poble i defora.

    En quant a l’equipament, gimnàs, entrenadors de portes…, quan ens ho donen, ja siguin AD, auxiliars de conversa, lectura, professors de suport… Primer mos miram estranyats, obrim els ulls com plats, no podem creure el regal que els Reis ens han deixat. Quan els ens lleven, acotam el cap, alçam les espatlles i solem dir: ja veurem, anirà bé.

    Els entrenadors, Ai.. els entrenadors (mestres, educadors, docents com els vulguis dir). En començar la temporada, el setembre pel cas, ens miram uns als altres, comentam heu sentit dir res, és bó? dubtam; sempre n’hi ha que saben cosa, ANIRÀ MEL, ve de tal lloc o tal altre i estaven encantats. Això també, els entrenadors, ens solen durar una temporada, de vegades dues, però hi ha temporades, pel que sigui (malalties, paternitats, maternitats…), entenim 2 o 3, i tornam a dir: i que hem de fer, tan “nostro”.

    Saps, que ens fa anar al camp tant si ens agrada el futbol, com si no, ELS NOSTRES FILLS, les seves caretes alegres o decebudes en acabar el partit, consolar-los, encoratjar-los pel proper..

    PODEU ENTENDRE que no xerram del mateix, que els vostres missatges sonen buits com un gran titular del “SPORT” o el “MARCA”, te deix triar, que no té res a veure amb el contingut de la notícia.

    Per acomiadar-me Xisca, estam en el mateix equip. Catalina Galmés Rosselló

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari