El conflicte educatiu des d’una altra perspectiva

Continua el degoteig d’escrits sobre el conflicte educatiu. Aquest és de Catalina Galmés Rosselló que aporta un punt de vista nou a tot el tema:

L’ escola pública és la més propera, la del poble, la de la barriada, on cabem tots, pot anar-hi tant qui ho fa per convenciment en el sistema, com el nouvingut, com qui ho fa per proximitat.
Però poble vol dir tots, no només els vostres (els dels Mestres), els que treballen a qualsevol servei públic, companys docents, serveis sanitaris, administratius i tècnics a qualsevol administració de l’Estat. Aquests no fa falta que els convenceu, són ciutadans de ple dret. En aquest malmès territori i moment que ens ha tocat viure, encara dins la desgràcia, poden gaudir d’un mínim de drets laborals.
Per la resta, aquest bigarrat poble planer (els autònoms, petites empreses, treballadors per compte d’altri), fa anys que els drets són unes paraules precioses que ens han contat que els nostres padrins, tan anomenats avui en dia, varen lluitar per aconseguir-los, però nosaltres no tenim record del darrer pic que els vàrem poder exercir.
Som renouers, còmodes, del “i tanmateix…”, una mica malparlats, a pics perdem les formes.

El que ha passat d’extraordinari aquests dies és que a la fi ens hem mogut, posicionat com deis. Qui no surt al carrer a cridar quan et toquen els teus fills, la teva terra, la teva llengua…?

I som nosaltres els que a  poc a poc i amb la fosca ens feim enfora, uns perquè no ens hi havíem posat per tant; altres perquè podem fer un esforç, però no mantenir-lo molta estona; n’hi ha fins i tot que no ens sentim ben informats (mirau amb l’esforç tan gran que feis de reunions i més reunions!); frases com “és que tu no ho entens”, “no només és el TIL”, “els serveis mínims no tenen perquè donar feines escolars”… no ajuden gens.

Ahh, no ho havia dit, també som malentenents i demanam una vegada i una altra la mateixa cosa. Com que a la darrera reunió hi havia malestar, angoixa, nosaltres no ens cenyíem al guió oficiós, havíem d’ aprovar alguna cosa del Consell Escolar i no vaig arribar entendre què volíeu que aprovéssim.

Encara teniu marge i un suport relativament acceptable, però molta gent agrairia que els nostres problemes, temors, pors…, no fossin acollits sempre com un atac a la vostra tasca i les vostres persones, per què ja veis que quan un mestre ens xerra amb to seré, i ens diu us entec i comparteixo les vostres pors com va fé en Miguel Àngel “Mique” és quan feim pinya.

Catalina Galmés Rosselló.

3 pensaments a “El conflicte educatiu des d’una altra perspectiva

  1. Diumenge dia 29, pujant cap a Sant Llorenç,circulaven molts comentaris per les xarxes socials, un dels que em va agradar mes d’en Jordi Evole “Bauza candidato al Principe de Asturias de la Concordia por unir a la comunidad educativa balear”. A qualcu li interessa i molt que aquesta unitat que fins ara havíem conseguit entre pares/mares i mestres a favor d’una EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT, es trenqui, pensau que tots volem el mateix el millor pels nostres fills. Gràcies mestres per lluitar pels vostres drets i els dels nostres fills.

  2. Estic segur que de aqui dos anys, quant ja no tenguin es poder, la Sra Nuria podra dir; Jo no som aixì, varen ser ses circustancies. Ja ho se, vaig dir moltes bajenades. En Bausanin, ne Camps, i ne Esterelles; Només podran dir; Fiets, això es lo que hi ha.

Respon a Dolors Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.