El meu perquè

Na Marta Nebot  Puigròs ens envia aquestes reflexions:

Empesa per la força d’una lluita docent, en mi comença una lluita social, personal, com diu una companya, de revolta. El meu interior està inquiet, incòmode amb el que està passant i necessito treure-ho fora perquè ja em fa mal.Per què, aquesta lluita? Me poden demanar.

Perquè em sent ferida, en el cor i en la meva dignitat. Perquè s’ha traspassat el llindar de sentir-me solidari amb les reivindicacions dels docents a sentir-me compromesa, tan profundament com vos pogueu imaginar, en CRIDAR que ja està bé de trepitjar allò que sóc, mallorquina, mare i ciutadana.

Perquè em sent trepitjada, menyspreada per l’actual Govern de Bauzà i m’ensum que em volen convertir en algú que no sóc. Això que voleu fer no em va res de bé, em sentiu? D’aquesta manera no.

No puc parlar d’eines pedagògiques, de programes curriculars ni de matèria educativa, això ho deixo pels experts, professors i professores del CEIP Mestre Guillem Galmés, amb els qui confio plenament, perquè és on he decidit deixar als meus fills cada dia, tantes hores i on l’eduquen per ser algú en un futur.

Puc parlar d’allò que sé. Sé que no està bé amenaçar als pares i fer-los por a perdre allò que més estimam, els nostres fills, com han gosat fer alguns càrrecs de l’actual Govern. Sé que no està bé traspassar els interessos partidistes per damunt el seny i la cordura. Sé que no està bé torturar a qui desitja dialogar. Sé que no està bé imposar-se amb l’excusa: “Ens han votat la majoria”.

Vull donar les gràcies als docents per obrir un camí difícil, amb l’únic objectiu de millorar l’educació dels nostres fills, demana una Educació de Qualitat. És això demanar tant? Pels alguns que pensin que aquesta lluita és sols dels mestres, dir-los que estan equivocats, els deman que obrin els ulls, que escoltin i llavors opinin.

Pels qui vulguin fer com jo, expressar-se sense por, a comprometre’s amb allò que som i que va costar tant aconseguir als nostres pares i padrins, donar-los la benvinguda a un sentiment que fins ara no m’havia fet bategar el cor, la llibertat.

 

Marta Nebot Puigròs.
Sant Llorenç des Cardassar.

5 comentaris a “El meu perquè

  1. Piensa que lo que tú llamas “libertad” implica pisotear los derechos de los demás. Nuestros derechos terminan donde empiezan los de los demás. Exige una reflexión profunda de la situación. Si somos parciales, hacemos una lectura igualmente de PARCIAL.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: -6 (de 10 vots)
    • Totalment d’acord amb tu, sa llibertat és complexa. Sa llibertat acaba on comença la dels demés. Per així com xerres veig que no ets d’aquí i de ben segur que has estat ben rebuda. Però aquí tenim uns costums, una forma de viure i una llengua que utilitzam i no estan guardades com relíquies a museus i, tot s’ha de dir, ens agradaria mantenir i conservar en un futur per que un és lo que és per on ve. Si m’agrada França i hi vaig a viure aprendre el francés del poble on estigui, si vaig a xina aprendré xinès cantonés o mandarí segons on visqui(no basat-me amb el nombre de parlants) i no intentaré exigir que es respecti la meva procedència sinó que respectaré i m’adaptaré allà on vagi. Crec que només així es pot parlar de llibertat.

      PD: posaré un exemple més que no m’agrada posar però per que comparativament algú aliè a l’esperit Mallorquí pugui entendre: (tot i haver zones de parla castellana a Mallorca) la llengua vehicular en tot àmbit es el català (o posa-li la llengua que es parla a Mallorca diferent al castellà) I crec que tothom almenys ha de coneixer la llengua i la cultura d’aquí. Alguna gent no li agrada veure com s’expandeixen grups de musulmans, xinesos, etc a la nostra comunitat, i a jo tampoc però al tanto!!! me molesta tant un musulma o xines mal integrat com un foraster. Per mi tots son ben rebuts però qui ha de respectar es el nouvingut no el natiu( tot i que els països desenvolupats mai han entès i mira si en tenen experiència)

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)
  2. Compartesc les teves paraules, Marta, desde la primera lletra a la darrera.
    La lluita dels docents va més enllà dels que molts veuen. Va més enllà de la llengua…
    Al govern ja li ha anat bé polititzar el tema lingüístic, sabien bé el camí a seguir per dividir a la societat i crear problemes allà on no n’hi havia.
    Aquest menyspreu a tot “lo nostro”, aquestes imposicions sense sentit, aquest tarannà autoritari i imperialista no l’entenc… No l’entenc, perquè jo sí que estim “lo nostro”, els meus pares així m’ho varen ensenyar maldement no eren nascuts aquí.
    No entenc com la gent es deixa dur per polítics que fan creure com s’han de fer les coses a les aules en contra de l’opinió dels experts.
    No entenc com els mateixos polítics del PP no peguen un cop damunt la taula i aturen això que està passant.
    No entenc com els pares només es posen nerviosos perquè hi ha vaga i no s’hi posen pels motius reals de la vaga.
    No entenc que hi hagi un sol mallorquí que no es senti menyspreat, trepitjat i humiliat.
    No entenc la sobèrbia d’un govern pel qual ja no tenc paraules.
    Però si entenc les llàgrimes de tants companys docents quan pensen el que passarà als alumnes a partir d’ara.
    Si que entenc a tantes mares i a tants de pares que surten cada dia al carrer a dir que no volen aquest model educatiu pels seus fills.
    Si que entenc a totes les persones grans quan es lamenten per veure com es perd tot el que havia costat tant tenir.
    I perquè entenc aquestes coses i més, jo no m’aturaré, poden omplir llistes i llistes amb el meu nom perquè el futur que vull pel meu fill i el respecte que mereix la terra que l’ha vist néixer mereix el major esforç que jo com a mare hagi de fer.
    Ànims Marta quan vulguis cridam juntes.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +5 (de 5 vots)
  3. Molt bé Marta ! Completament d’acord, comparteix les teves paraules i sentiment. I, moltes gràcies Raquel… jo també cridaré amb vosaltres.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +4 (de 4 vots)

Deixa un comentari