L’AMIPA del CEIP Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç des Cardassar informa (1)

Sabíeu que la nostra escola, després de la seva aprovació al Consell Escolar, va presentar el seu projecte de centre conforme amb la normativa vigent en matèria de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i va ser objecte d’un informe per part del Departament d’Inspecció, el qual va notificar al centre les modificacions que s’hi havien de fer?

Sabíeu que un cop realitzades les modificacions per part del centre, aquest va tornar a remetre el projecte al Departament d’Inspecció, el qual va fer-ne el seguiment de les rectificacions recomanades i el 19 de setembre de 2013, és a dir, 6 dies després d’haver començat el curs acadèmic, va comunicar al centre que el projecte s’ajustava al TIL? (La comunicació va arribar a l’escola el 3 d’octubre de 2013, és a dir, 15 dies després de la seva firma).

Sabieu que el projecte i les modificacions es basaven en un article, el 20, que fou derogat pel Tribunal Sueprior de Justicia de les Illes Balears i que per tant el projecte de centre no és vàlid a efectes legals vigents?

Sabieu que les modificacions al projecte recomanades per la inspecció de la Conselleria d’educació han de ser ratificades pel Consell escolar, que és el màxim representant de la nostra comunitat educativa i a on hi participen Ajuntament, Pares i Docents?

Així les coses us informam que els nostres docents no compten a dia d’avui amb un projecte de centre vàlid de Tractament Integral de Llengües conforme a la normativa vigent i que en principi haurien d’aplicar , baix les instruccions de la Conselleria d’Educació, un projecte aprovat a deshora, conforme a una normativa derogada i sense la ratificació del màxim òrgan de la Comunitat educativa, el Consell Escolar

També us informam de que això, des del nostre punt de vista és una coacció per als docents, a més de ser il·legal i imposat per persones que ens governen sense tenir en compte cap principi democràtic elemental.

Des de l’AMIPA, creim que heu d’estar informats de la situació del centre escolar a on duis cada dia als vostres fills/es. Som pares i a tots ens preocupa l’educació de qualitat.

Sense projecte educatiu conforme a la legislació vigent, els nostres docents (als que donam suport incondicionalment)no poden saber si la seva tasca s’ajusta al dret a l’educació dels nostres fills establert a la constitució

Per això denunciam aquest fet,  a Sant Llorenç des Cardassar a 15 d’octubre de 2013.

AMIPA CEIP MESTRE GUILLEM GALMES.

12 comentaris a “L’AMIPA del CEIP Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç des Cardassar informa (1)

  1. Voldria fer un aclariment tècnic i introduir una opinió jurídica en torn al tercer paràgraf d’aquest article.

    L’article 20 del decret de 19 d’abril no quedà afectat per l’auto del TSJ (que, en canvi, va disposar la suspensió de l’annex i de les instruccions de la conselleria de 9 de maig), sino que fou derogat pel decret-llei de 6 de septembre i, en la meva opinió, substituït per l’art 4 del mateix decret-llei.

    En conseqüència, d’acord amb aquesta argumentació, els projectes dels centres tenen un sustent tècnic-jurirídic suficient (malgrat el despreci legislatiu que suposa el decret-llei en si mateix davant la resolució del TSJ). Aquest sustent jurídic vendria donat no per l’art 20 del decret sino per l’art 4 del decret-llei que conté una previsió sustantivament molt similar (la meva ignorància en la matèria m’impedeix dir que és igual). Tot això, a dia d’avui i en tant un tribunal competent no disposi el contrari.

    Les normes transitòries del decret-llei preveuen que els centres amb projectes aprovats, en aquella part afectada per la suspensió, hauran d’elaborar una proposta per ajustar-se a la nova previsió legal en el plaç que fixi la Conselleria, per aplicar-ho de forma transitòria en el curs 2013-2014. I pel què descriu aquesta article, aquest seria el supòsit de l’escola de St. Llorenç.

    La part d’aquest comentari que conté una mera opinió jurídica està, com sempre, oberta a una opinió fonamentada contrària, sotmesa al criteri de la superioritat i, faltaria mes, a la opinió de missers de contrastada solvència.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Hombre… Sa libèl.lula… Mira per on professor frustrat es truco era donar-li un poc de menjua jurídica, no s’hi pot resistir es punyetero…

    Per cert entenc es teu raonament, però hi ha una cosa q no m’encaixa: aquedt decret llei no es passa pes forro (no sé com se diu jurídicament) una llei superior estatal que indica que els Projectes lingüístics drl centre han de ser aprovats pes Consells escolars? A mode d’exemple:
    http://www.arabalears.cat/balears/Suprem-pot-imposar-classes-angles_0_1011498947.html

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Efectivament, una nomra autonòmica no pot modificar una llei orgànica, però no és per raó de jerarquia sinó per raó de la matèria. No obstant, en la meva opinió no és tant de qüestió del tipus de llei (ordinària o orgànica), sino de competències legislatives, estatals o autonòmiques.

      La LOE fixa, en part, una regulació bàsica que, sigui o no orgànica, han de respectar les Comunitats Autònomes en les seves competències de desenvolupament. La LOE preveu, com a regulació básica, entre d’altres, que l’aprovació del projecte és del Consell Escolar (aquesta competència formalament, almenys, es respecte en la normativa autonòmica). Si la resta de regulació que determina la distribució horària de llengûes, o les faultats atribuïdes a la Conselleria en l’aprovació o denegació del projecte traspassa els límits de la regulació bàsica estatal, o és un desenvolupament d’aquesta regulació bàsica és una qüestió que la meva ignorància i llunyania de la matèria m’impedeix opinar. Segurament qualsevol dels que estau més pròxims en aquest àmbit com tu mateix, en Serafí o en Tomas Martínez, o qualsevol altre lector relacionat amb l’àmbit administratiu-educatiu ens podreu il•luminar.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Pel que jo sé s’han botat la part de la LOE que diu que és el Consell Escolar qui ha d’aprovar els projectes lingüísitics de centre, no ho pot imposar la Conselleria com bé demostra l’exemple que t’he posat de València que van voler imposar Educació per la ciutadania en anglès i el Tribunal Suprem els hi va anul·lar per passar per damunt del Consell Escolar. Crec que són casos similars. Torn posar l’enllaç per qui l’interessi:
        http://www.arabalears.cat/balears/Suprem-pot-imposar-classes-angles_0_1011498947.html

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. I un poc més (extret de l’Assemblea de Manacor):

    – Per acabar, i en relació al Decret llei 5/2013, a la primera pàgina hi podem llegir: “Finalment, tot i que la competència per aprovar els projectes de tractament integrat de llengües és del consell escolar o òrgan equivalent, el Decret 15/2013 consagra el Departament d’Inspecció Educativa com l’òrgan que ha de vetllar pel compliment de la normativa vigent”. La “consagració” del Departament d’Inspecció Educativa per passar per damunt del consell escolar té un problema legal: la LOE. Aquest consell escolar no pot entendre que un Decret llei d’un govern autonòmic pugui tenir un rang superior a una llei orgànica de l’estat com és la LOE. I encara manco unes instruccions del secretari autonòmic d’educació. No ho pensam només els docents, els directors, les associacions d’alumnes, les AMIPES i la FAPA… Ara també apareixen veus des de la pròpia inspecció educativa, com el president de la seva associació, en Pere Ríos: “…ha fet canviar els projectes lingüístics dels centres segons els criteris no gens pedagògics ni gens clars dels directius de la Conselleria, obviant l’autonomia dels centres reconeguda per les lleis i el parer de cada centre i de la seva comunitat educativa, representada en el consell escolar” (arabalears, 08-09-2013).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • L’assemblea mateix reconexi que la norma autonòmica atribueix al Consell escolar, formalment, l’aprovació del projecte, però es planteja en quina mesura la posició atribuïda a la Conselleria pot, sustantivament, afectar a la competència del consell.

      Davant això algú podria dir que també el consensuat decret de mínims, a més de fixar en alguns cursos educatius quines matèries s’han d’impartir en català (llevant aquesta decisió als consells escolars), atribueix a l’administració educativa l’avaluació de la coherència dels projectes lingüístics dels centres, la seva aplicació i efectivitat, seguiment i adopció de mesures necesàries per evitar desequilibris en l’aprenentatge de les dues llengües. I que tot això s’asimila, desde el punt de vista tècnic-legal (no en les formes ni en el consens), a la previsió de la nova normativa.

      Davant això, s’ha de tenir clar que aquest raonament en torn el decret de mínims, malgrat pugui ser cert, en cap cas constitueix un obstacle perquè si la nova regulació no s’adequa a la legalitat, es declari nul•la pels Tribunals competents.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Crec que la diferència entre el TIL i el Decret de Mínims és que el segon contempla les llengües oficials (català i castellà) a les quals un Consell Escolar no pot rebutjar perquè per damunt d’ell hi ha l’oficialitat i protecció d’aquestes llengües. En canvi el TIL contempla una llengua estrangera com és l’anglès i com ja bé va dir el Tribunal Superiror en el cas de València:

        “El desenvolupament de l’ensenyament de determinades matèries del currículum en llengua estrangera -anglès en aquest cas- no es pot imposar de manera generalitzada a tots els centres, sinó formant part d’un programa que requereix del compromís que assumeix el centre i que ha d’autoritzar l’autoritat educativa competent”.

        A més pensa que el Decret de Mínims posava que com a mínim un 50 per cent d’assignatures s’havien de fer en català (llengua pròpia i oficial) i la resta ho podia triar el Consell Escolar (és a dir si un Consell Escolar volgués podria fer 50 per cent en català i 50 per cent en castellà). El TIL imposa els tants per cents de cada llengua sense que el Consell Escolar pugui dir ni mu, com si estàs de planta i ni servís per a res. A més en el cas del Decret de Mínims si el Consell Escolar rebutjava el projecte lingüístic de centre, aquest s’havia de refer (ja que la llei estableix que ha de ser aprovat pel Consell Escolar) i en canvi en el TIL els hi ha estat ben igual el que deien els Consells Escolars i se’ls han botat per damunt. Aquí és on jurídicament poden tenir problemes…

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: +1 (de 1 vot)
  4. HOMBRE LIBEL·LULA QUE BUENO QUE VINISTE? ON ERES FINS ARA? AQUESTA REVISTA PERD TOT L’ENCANT SENSE UN “BITXO” COM TU.

    ME FA CARA QUE DARRRAMENT PASTURES MASSA. JEJEJEE!! PUNYATEROOOOOOOOOOOOOOOOOO

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Hola professors, estic content de què m’enyoris de tant en tant. Vol, ses libèl•lules volen, no pasturen, tant com sempre, no més ni menys…. Simplement no tenia res a aportar que valgués la pena escriure, i així estalviava al senyor president i a algun lector haver de llegir comentaris de més de quinze línees plens de subordinades…

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • És que saps que les fas de llargues… No estam avesats per aquí a aquest llenguatge jurídic propi del BOIB i elo BOE (que per cert ningú mai llegeix perquè no hi ha qui l’entengui je je je). Que noltros som de pobleeee!!!!

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  5. No afluixis, Libèl·lula, i continua amb les frases subordinades, que estic cansat de frases curtes d’estil americà, més pròpies de mòbils que d’articles d’opinió.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari