Crònica informal

El ple extraordinari del 24 d’octubre havia de començar a les 9.00, però el batle va fer tard –cosa rara- i es va haver de retrassar gairebé un quartet, circumstància que li va retreure na Catalina Ferrer, qui, com la resta de regidors i el cronista, havien arribat amb puntualitat.

El segon punt i el tercer de l’ordre del dia tractaven, respectivament, de l’aprovació dels estatuts i de la creació de la societat “Empresa intermunicipal de Mallorca de Prestació de Serveis, SA”, que inclou els municipis de Manacor, Sant Llorenç, Artà, Son Servera i Santa Margalida.
-I de què va, això?
Resulta que fa estona que el Govern Balear prepara una llei que possibilitaria que molts dels serveis que ara porten els ajuntaments, la majoria a través d’empreses municipals -com Bellver SA, en el cas del nostre poble- fossin gestionats pel propi Govern o per empreses privades a les quals se les atorgàs la concessió, i amb la creació del consorci s’intenta evitar perdre el control sobre aquests serveis. Així, la neteja dels carrers, l’esment dels jardins, la gestió del medi ambient, el subministrament d’aigua, la gestió dels residus, l’enllumenat, la promoció turística… per només posar alguns exemples, serien gestionats per Bellver SA o per aquesta nova empresa.
-Es PP hi va estar d’acord?
-No, perquè considerava que no hi havia transparència i hi veia una intencionalitat política.
-Lo de sa transparència ho entenc, perquè es seu partit és un model de transparència, però lo de sa política…?
-Es que no hi ha cap d’aquests pobles que estigui governat pes Partit Popular.
-Ah!
-I també va deixar caure que sospitava que n’hi havia de s’equip de govern que cobraven s’assistència a ses reunions de s’empresa municipal sense assistir-hi, cosa que va exaltar en Joan Planas i en Colau Bordal, que no li consentiren que llançàs aquestes calúmnies dins es saló d’actes i l’acusaren de manipular i tergiversar les seves paraules.
-I na Manuela no era sa directora de s’Institut de la Dona?
-Sí.
-I per què que la destituiren?
-No ho sé.
-I com és que ara diu aquestes coses?
-Deu esser per sa calor.
-I no en feia, de calor…
-Idò pes fred.
-Tampoc no en feia.
-Idò no ho sé.

El punt quatre era per aprovar l’expropiació del poblat talaiòtic de S’Illot i de la zona verda adjunta, que ocupen un solar de 8.510 m2. Resulta que, segons la llei, els propietaris d’una zona verda pública –que en aquest cas són onze, els propietaris- després de no sé quants d’anys tenen dret a què se’ls expropiïn els terrenys, ja que no hi poden construir res. L’Ajuntament, segons digueren, tenia dues opcions: arribar a un acord d’expropiació o recórrer als tribunals. El batle va dir que les sentències semblants dels darrers deu anys sempre havien donat la raó als propietaris i, com que els terrenys estan valorats en 4’8 milions d’euros i, si perdien, també haurien de pagar els interessos (que al 5% pujarien al voltant d’1’2 milions més), consideraren que l’expropiació era l’opció més avantatjosa per l’Ajuntament. El cost de la barrina, per tant, serà de 3 milions d’euros, que es pagaran de la següent manera: en efectiu, 400.000 euros anuals durant cinc anys i el milió restant amb la permuta d’un solar de propietat municipal que està ran de Mercadona, a Cala Millor; per això darrer, però, seria precís que el Consell de Mallorca aprovàs la seva requalificació de zona educativa a zona comercial.
-Hi estaren tots d’acord?
-No. Na Manuela va dir que hi mancaven informes, que es propietaris tenien es seus drets però que s’assumpto els sobrepassava, que s’expedient no s’havia duit així com tocava… i que posarien un recurs demanant sa nul·litat de s’acord.
-Lo de sempre, idò…
-Sí, lo de sempre.

Deixa un comentari