Després que diversos lectors es fessin preguntes sobre la compra del poble talaiòtic de s’Illot al darrer article nostre del Què en trobau?, l’Ajuntament, de manera ràpida i concisa (quan fan les coses bé també s’ha de destcar) ens ha respost amb una carta informativa emesa pel mateix batle.
La vos deix a continuació perquè tots poguem entendre per què s’ha actuat d’aquesta manera. A mi m’ha servit per aclarir els dubtes que en tenia, la qual cosa referma el que va dir fa uns dies el nostre savi Guillem Pont en un comentari: “Potser estaria bé que els qui prenen decisions, poguessin i volguessin informar als que, d’una manera o l’altra, les han de pagar”. Tant de bo ho fessin sovint; crec que seria una manera d’entendre un poc més els nostres polítics, la qual cosa els beneficiaria i els aproparia un poc més al poble.
El Ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç celebrat el 24 d’octubre de 2013 ha aprovat el Conveni Expropiatori per adquirir per obligació legal la zona verdapública del Talallot de S’Illot.
Les Normes Subsidiàries de Planejament vigents (BOCAIB Núm. 134 de 1-11-1994) al nucli urbà de S’Illot varen qualificar els terrenys del Talallot de S’Illot (8.510 metres quadrats) com a zona verda pública que s’havia d’adquirir per expropiació. Aquesta previsió responia a la necessitat de tot planejament general de complir amb l’article 12 de la Llei del Sòl de 1976 que estableix la necessitat de comptar amb 5 metres quadrats d’espais lliures públics per cada habitant.
L’article 69 de la Llei de Sòl de 1976 estableix que si en el termini de 5 anys des de l’aprovació de les Normes Subsidiàries l’Ajuntament no ha procedit a realitzar l’expropiació els propietaris afectats poden instar la seva realització. Així, i d’acord amb aquest precepte legal en data 15 de novembre de 2009 la propietat va procedir a fer advertiment previ d’inici de l’expedient de justipreu de la zona verda pública des Talallot de S’Illot. Com marca l’article 69 de la Llei transcorreguts 2 anys des d’aquest advertiment previ la propietat està en disposició d’exigir l’expropiació i el justipreu.
Davant l’obligació legal d’expropiar, l’Ajuntament va encarregar a una empresa especialitzada la taxació dels terrenys que va fixar en 4.794.725,25 euros.
Davant l’evidència que els darrers anys les sentència dels Tribunals de Justícia han estat contràries als ajuntaments en situació similar. Així sentència 886/2002 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que condemna a l’Ajuntament de Manacor a pagar més de 224 milions de les antigues pessetes per la zona verda de l’Avinguda Ferrocaril. O la sentència 946/2011 que condemna a l’Ajuntament de Bunyola a pagar 877.127,29 euros per 897,84 metres quadrats. O la sentència del Tribunal Suprem de 16 de juliol de 2012 que condemna a l’Ajuntament de Palma (falca verda) a pagar 717.981,79 euros per 1.803,20 metres quadrats. Sentències que a més impliquen el pagament dels interessos legals d’aquestes quanties des del començament del procés.
A la vista d’aquesta situació l’equip de govern municipal en un exercici de responsabilitat ha negociat i aprovat un Conveni Expropiatori amb la propietat que suposa que l’expropiació de la zona verda li costi a l’Ajuntament 3.000.000 d’euros a pagar en un termini de 5 anys i sense interessos, la qual cosa suposa segons el càlcul municipal un estalvi directe de 1.794.725,25 euros i un estalvi indirecte de 1.000.000 per interessos que no s’haurien d’abonar. A més a més, el Conveni preveu que un dels tres milions l’Ajuntament podrà bé abonar els doblers o bé entregar un solar municipal.
En el cas concret d’aquesta zona verda es dona la circumstància de tenir un valor afegit de caràcter patrimonial com és el Talallot. En aquest sentit el Batle recorda que l’Ajuntament va redactar i enviar un projecte quinquenal d’excavacions al Consell de Mallorca estant previst que els pròxims anys es procedeixi a excavar la zona de la part del santuari que és la part més significativa del poblat talallòtic.
A més a més, aquest poblat de gran interès patrimonial és un element estratègic de l’oferta turística diversificada que l’Ajuntament de Sant Llorenç impulsa.
Sant Llorenç des Cardassar, 15 d’octubre de 2013.
Gràcies per la informació.
Un petit dubte que m’ha comentat mon pare amb bastant d’encert:
“Si això del talaiot és patrimoni històric i ho aprofita tothom (no només els llorencins) el Consell de Mallorca no hi hauria d’haver aportat alguna cosa?”
Bona reflexió d’en Guillem Quina (et sembla que el ginyaràs a fer alguna intervenció a Card.cat?); a la qual, tal vegada, s’hi podria afegir: ¿Quins foren les circumstàncies, motivacions i actors que declararen “zona verda” un espai ja protegit per Patrimoni?. (Abans del “turisme de masses” ja s’hi havien fet excavacions oficials al poblat talaiòtic de s’Illot)