Adéu a Lou Reed

Els amants del rock estam de dol, de dol ben negre com el que duia a l’escenari aquest gran artista que ahir ens va dir adéu: Lou Reed. Podia ser un poc estrany, fins i tot esquiu i poc simpàtic, però un home que deixa himnes com On the walk side  Walk on the wild side i la Sweet Jane o Perfect Day ha de ser recordat per a sempre. Segur que queda en els annals de la música rock, a la vora de figures mítiques com Elvis Presley, John Lennon, Mick Jagger, Bruce Springteen o Bob Dylan.

En la meva secció de La cançó de la setmana ja havia publicat temes de  Lou Reed en dues ocasions (privilegi amb el qual compten molts pocs cantants, ja que la meva intenció sempre ha estat presentar el major número d’artistes possibles): la primera amb On the walk side  Walk on the wild side i la segona amb Perfect Day (versió cantada pels més importants músics britànics: Bono, David Bowie, Elton John… la qual cosa demostra la seva repercussió). I és que si fas una secció de música és molt difícil obviar-lo ja que per alguna cosa és una de les figures que va canviar el concepte de música rock en els 60. Ho va fer amb el seu primer grup, la Velvet  Underground (dels quals ja us avanç que dissbate posaré una cançó en homenatge a Lou Reed). La Velvet va comptar amb un parell de factors decisius per ser un grup tan revolucionari: el suport de l’artista plàstic Andy Warhol, la fina i peculiar veu de Nico, la saviesa musical de Lou Reed i John Cale, i una nova manera d’entendre el so del rock (s’inventaren el noise, aquest rock amb guitarres distorsionades que donaven sensació de música “poc nítida”, plena  de “renou” a pesar de les seves precioses melodies).

Després als 70 va abandonar el grup i en solitari es va convertir en un rocker intel·lectual (les seves lletres sempre han estat poètiques, descrivint el seu peculiar Nova York poblat de personatges al marge, com prostitutes, travestits, dones fatals… I en una ocasió, fins i tot, féu un àlbum en què adapatà poemes d’Edgar Allan Poe). Abraçà el glam-rock (Transformer), el rock acompanyat d’orquestra (Berlín), el rock poètic (The Raven)… i èxits com   On the walk sideSweet Jane o Perfect Day segur que el deixen a la tribuna del rock per als segles dels segles.

Si voleu  podeu recordar-lo amb algunes cançons que ja vaig publicar aquí, com ara On the Walk Side Walk on the wild side o Perfect Day, o bé escoltar directament Vicious subtitulada en castellà:

També us dei la mítica Sweet Jane subtitulada i cantada amb, ni més ni manco, que Metallica, amb els quals va fer el seu darrer treball:

3 comentaris a “Adéu a Lou Reed

    • Gràcies Pep, ja està corregit. Ho he cercat i exactament era Walk on the wild side. Se nota que l’has sentida més d’una vegada des teu fill Marc eh? Record que era un dels cantants que compartíem en els nostres anys universitaris.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari