Continuar la lluita, però d’una altra manera

Primer de tot vull deixar constància del respecte que tenc per l’Assemblea de Docents. Unes persones que pel seu compte i sense cap tipus de remuneració (ans al contrari) dediquen hores i hores del seu temps a resoldre un conflicte (que a més no han creat ells, sinó que els polítics) i agafen aquest tipus de responsabilitat només es mereix el meu respecte, a part de demostrar així que molts de docents exerceixen aquest ofici per vocació (i no per “les vacances” o “l’horari” que alguns interessadament  volen fer veure).

Aclarit això, també vull apuntar que vaig defensar la vaga indefinida de principi de curs. Ja vaig defensar aquí que la trobava totalment necessària i que a pesar que fos una mesura extrema, s’havia d’arribar a aquest punt perquè ja s’havien gastat totes les altres fórmules (tancades, protestes, manifestacions, reunions informatives, vaga d’una sol dia…) sense obtenir cap resultat. És vera que no vam aconseguir els nostres objectius (el TIL continua en marxa i els centres no han pogut cobrir les seves mancances), però sí va servir per alguna cosa: obrir el ulls a la societat davant el desgavell produït pel nostre Govern en el tema de l’Educació (el qual ha demostrat importar-li ben poc). Si no haguéssim adoptat una mesura tan extrema, no se n’hagués parlat ni la meitat i, ni molt manco, s’haguessin reunit més de 80.000 persones en una manifestació històrica en contra del despotisme dels nostres governants. Per primera vegada amb molt de temps he sentit parlar d’educació als carrers,  a la premsa i, sobretot, entre els pares. És clar que tot és millorable com bé apuntava Guillem Pont en un dels seus articles, però per exemple el meu centre l’han visitat més pares en tres setmanes de vaga que en dos o tres anys. A la fi alguns saben què és un  projecte lingüístic de centre, una PGA… En resum, crec que almanco tota la moguda va servir per despertar consciències i unir com mai s’hagi vist pares i mares amb professors (una unió, per cert,  imprescindible per tenir un bon sistema educatiu així que no hauria de ser només una flor d’estiu).

Però tot això es va trobar amb un gran handicap: un govern despòtic que no escolta i al qual li importa ell i ningú més que ell. Que tardassin ni més ni manco que una setmana i mitja a començar (i d’aquella  manera) el diàleg amb els docents, demostra com de poc li interessa el tema de l’educació (i ja es poden omplir la boca xerrant dels “fillets”); i que fins que els batles afins de la Part Forana es varen rebel·lar no canviassin d’actitud també demostra que només els interessa el rèdit electoral (que 80000 persones es manifestassin no els va importar gens; que els pares no duguessin els nins a escola, tampoc; ara bé, la possibilitat de perdre vots a la Part Forana, sí). Davant una Govern així, idò, va ser impossible assolir els objectius més importants i per això el conflicte encara continua.

I com continues lluitant després d’haver fet una vaga indefinida, haver aconseguit la unió dels pares (“aules buides”) i una mobilització històrica?   Amb aquest dilema es troba ara l’Assemblea de Docents i, finalment, ha optat per continuar la vaga. Entenc que després de totes les vies usades no quedin moltes més opcions, però també consider que la continuació de la vaga és un error. Aquest cartutx (perquè ens entenguem col·loquialment) ja ha estat gastat i, si amb tres setmanes de vaga aquest Govern no ha reaccionat, no ho farà per continuar fent vaga dies assenyalats. Han demostrat ser insensibles en el tema de l’educació, així que per aquí no hi ha res a fer. Si de cas l’únic que ens exposam amb el seguiment de la vaga és que molts de pares, per esgotament,  girin el seu suport a la nostra causa. I en aquest conflicte ens cal unió, molta d’unió (la Fapa, per exemple, ja ha manifestat que respecta la nostra decisió, però que no secunda la vaga d’avui) . Jo en aquesta espècia de guerra (malauradament només així es pot qualificar) m’he adonat que aquest Govern l’únic que li fa mal és el rèdit electoral (que trist que sona això en una estat democràtic). Per això cal punyir en aquest sentit: reunions informatives amb pares explicant-los com de malament està anant la implantació del TIL; informar de les mancances dels centres que el Govern no soluciona; demanar i pressionar als batles i regidors del PP contraris al TIL que facin alguna cosa…

Per posar un exemple pràctic crec que són més útils els articles que fa l’AMIPA de Sant Llorenç a Card.cat a través dels seu president, Serafí Lliteras,  informant de la deixadesa amb la qual el Govern tracta la nostra escola que qualsevol dia de vaga. O el que ha fet un company meu: guardar un examen fet en anglès d’una assignatura TIL que la majoria d’alumnes ha entregat en blanc per mostrar-ho als pares perquè vegin així els desbarats d’aquest TIL antipedagògic…. I així mantenir la lluita amb aquestes altres vies alternatives sense amollar gens.

De totes maneres, respectaré les decisions que prengui l’Assemblea ja que entenc que en una situació tan extrema i difícil com la que ens trobam és difícil actuar i respondre. Així que sort, valents!!! Us estic mot agraït.

7 pensaments a “Continuar la lluita, però d’una altra manera

  1. Els articles de s’AMIPA, tot i ser correctes, les llegeixen ses mateixes 30 o 40 persones que anam a ses reunions. Si no ho creus, agafa 20 pares al tun tun i demana-lis de que parlen aquests articles, ja em tornaràs contesta. I això que a mes de posarlos a n’aquesta revista, els envien per correu i els publiquen a es Facebook de s’AMIPA.

    • Si de qualque cosa ha servit es TIL i sa vaga ha estat per veure pares que mai jo personalment no els hi havia vist a cap reunió de sa AMIPA per exemple a sa primera de s’any crec que hi havia mes gent que en totes ses del curs passat

    • Crec que subestimes el poder que poden tenir aquests articles. De fet he entrat al Google Analitics (que controla els visitants que tenim a la nostra revista) i per no anar més lluny l’article de l’Amipa núm 5 és el més llegit de la setmana amb ni més ni manco que 946 lectures. O bé els 30 o 40 de sempre que tu dius se rellegeixen moltes vegades l’article o li han prestat més atenció del que et penses.

      • Per lo que jo sé a Google Analytics es poden mirar des d’on vénen ses visites. Tu que pots, perque no me dius quantes venen des nostro municipi?

        • No puc. Només distingeix Palma i Manacor i depenent del servidor que tenguis te surt un o altre. A part molts del que ho miren pel mòbil els surt com a Madrid. De totes maneres trob que l’important és més el número de gent que ho llegeix que des de quina localitat ho fan. L’essencial és que puguem fer una visió general de l’estat en què es troba l’educació en tot Mallorca

  2. Perquè no provau de fer clases aixì com ells volen? i cada mes feis una valuació, i les enviau totes en es Doctes de aquest inresponsable Govern? I una explicació cada mes en es pares de com van ses coses i perquè? Son uns iresponsables, uns ineptes, i uns aprofitats, però a lo millor se canserien de veura lo malement que va per se seva culpa.

    • Joan, et deixaries operar per un metge amb una tècnica que TOTS els especialistes diuen que és dolenta però que hi ha una consellera que no sap res de medicina que diu que és la millor tècnica?

Respon a Joan Roig "Dalmau" Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.