A mesura que ens anam entrant en el mon del llenguatge galmesià ens n’adonam de la seva força, precisió i arrelament en aquesta Terra. Per a donat força gegatina als mots, en el cas de El garriguer d’Infern, no dubta en incorporar-hi descripcions rondallístiques.

Escriu:

“…Només el barranc d’Infern guardava per ell un misteri superticiós.
Deien que abans dels moros, i encara en temps molt reculat, els homenets de colzada moradors de la comarca hi havien amagat el tresor de sos reis i princeses, i després sacsaren la terra, i capgiraren les fonts que ara alimenten el gorg de Les Planes, i de lo que abans era un verger, n’havien fet l’ermàs d’Infern, per esborrar-ne tota senyal i cobejança. El tresor estava tan endins, que per atènyer-lo hi havien de baixar un dia i una nit per dins cruis de penya, i llavors, quasi tocant a infern, su-ran dels llims, trobaven una cova plena de rates pinyades amb un munt de pólvora al mig, voltat d’homenets bellugadissos armats de tions de foc. Davall la pólvora hi havia el tresor estojat dins una sitja formada pel rest d’una serpent de cinc mília braces. Per torn, els guardians del tresor, al cor de l’hivern i al cor de l’estiu, sortien, a punt de mitjanit a prendre aire; i el garriguer hauria jurat que n’havia vist vàries vegades: no sabia si dues o tres. Eren menuts com a conills empinats, i duien una gran barba blanca que rossegava fins en terra. L’última vegada, un vespre de lluna, en vegé fugir dos: un s’esvaí sense saber per on, però l’altre s’esmunyí per dins la soca corpulenta d’un ullastre a l’entreforc del barranc. El garriguer s’escarrufà…”

¿A que aquesta preparació de l’escenari de la mort del garriguer s’assembla a la descripció del Clot des tresor que Mn. Alcover descriu  com a eixida d’en Tià de sa Real?

Alguns mots (DCVB):

RECULAT, -ADA adj. Situat enrera; cast. retrasado, remoto. 
SACSAR v. tr. Moure repetidament d’un costat a l’altre o de dalt a baix; cast. sacudir, traquetear, zabucar
ERMÀS m. 
Camp que no es conreua, sia per negligència, sia per fer-lo reposar durant un any i després tornar-lo a conreuar; cast. baldío
COBEJANÇA (i cobesejança, cobeejança). f. 
Acte de cobejar; desig immoderat; cast. codicia, apetito, deseo
ATÈNYER v. || 1. tr. Arribar a una persona o cosa que es mou, a força de fer més via en la mateixa direcció; cast. alcanzar.
SU-RAN adv. i prep. Ben ran, a la vora (Mall.)
LLIM m., més usat en pl.: LLIMS (escrit llimbs en el Diccionari Fabra). || 1. Lloc on estaven detingudes les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà; lloc on van les ànimes dels infants innocents morts sense baptisme; cast. limbo
REST m. || 2. Aplec de cordes lligades per la part central (Mall.); per anal., Conjunt de budells aplegats i fermats pel mig (Manacor)

(Imatge de F.B.Moll. Rondaies Mallorquines. Tom V)