LSG – Els Reis

Aquest proper dia 6 hi ha l’estrena a sa Màniga de “Herodes Rei”, una adaptació treballada i actualitzada per Toni Gomila i Rafel Duran, de la representació tradicional i popular. Salvador Galmés (1910) en “Els Reis” descriu una irònica i divertidíssima representació a la Plaça del poble.

Diu:
De carrers distints conferiren a la Plaça els tres Reis. Eren jovenots de casa bona amb cavalls esquius, espasa nua, un herald perhom amb bandera de mocador de perxa militar i assistents ex-soldats.
La música parà. Era lo millor que sabia fer!.
Els Reis recitaren les seves cobles amb manco manya que un al·lot d’escola i botaren dels cavalls gallardament. En Joan Perriscos els sortí a camí fent.los un escrúpol de reverència de sac que no es vincla.
La gentada escoltava amb la devoció dels grans actes de la vida
Un xelistre de tramuntana orejava la Plaça.
Els pastorells guitaven davall el cadafal de la música amb la vivor o l’estoliditat de la infantesa.
En Meu Capirró, amb unes xeremies mig inflades, que feien mes embalum que ell, guaitava en primera fila, les cames penjant i l’instrument acondicionat sobre les cuixes amb més mirament que per una enamorada.
Sobre el cadafal de la Filharmonia, els mosiquers i gomosos s’arremolinaven a la banda de l’escenari per veure la representació i esser vists de les al·lotes.
Sobre el cap volant d’un tauló s’hi arborava en Felis-felos, un bergantell beninoni, immòbil com un guaitamoros.
El sen Tià Senet, ja havia ensivellades unes quantes mansiules aparatoses, però amb miraments, sobre la taula, i havia fet botir els canelobres, amb gran orugament dels altres actors.
Finí la primera escena
En Joan Perriscos sorti a menar la Sibil·la, i la Sibil·la era jo.
Per si no em coneixíeu en aquelles saons, me faig un cas de consciència fer-vos la meva descripció com element de gran valor plàstic. Era petit, rodonenc com un borratxel·lo -encara seguesc tan honorables tradicions-, amb un cap fora-forja que ja no em cresqué pus, formant un pilot de carn informe i desgarbada; i allò era jo, o, si em voleu suprimir, allò era la Sibil·la

Alguns mots (DCVB):
ESQUIU, -IVA adj. || 1. Esquerp, refractari al tracte; cast. esquivo, huraño.
HERALD (it. heraut herau). m.: cast. heraldo.
 || 1. Oficial que en l’edat mitjana tenia el càrrec de portar els missatges, ordenar les festes cavalleresques i portar el registre de la noblesa.
COBLA f. || 1. Estrofa; conjunt d’alguns versos, que sol constituir la lletra d’una cançó popular; cast. copla.
XELISTRE, CELISTRE (escrit a vegades salistre). m.Vent molt fred i penetrant (Mallorca)
CADAFAL (i ses variants cadafalc catafal). m. || 2. Plataforma de taulons elevada en un lloc públic per estar-hi els personatges principals o els espectadors d’un acte solemne; cast. tablado.
ESTÒLID, -ÒLIDA adj. Nici; cast. necio, estólido. 
BENINOI, -OIA (amb ses var. beanoi, -oia; beninoni, berinoni; benanoi, -oia). m.i f. 
Persona massa bona, que de tan bona resulta beneitona (Mall., Men.); cast. simple, buenazo, tontón
ERUGAT o ORUGAT, -ADA adj. Esporuguit; ple de temor; recelós (Mall., Men.); cast. temeroso.

Aquest article s'ha catalogat com a Local per Guillem Pont representant null. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

2 pensaments a “LSG – Els Reis

    • Certament Salvador Galmés era un mestre en el domini del llenguatge però, amb tot i amb això, llegint els seus relats un se n’adona de la pèrdua irrecuperable de moltes paraules

Respon a corro Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.