El món és tan caòtic perquè hem invertit els termes: les persones varen esser creades per estimar i esser estimades, i les coses, per esser usades. Ara ho feim a l’inrevés: estimam les coses i usam les persones.

Fins aquí es podia arribar. Ara resulta que un partit que quan ens va governar fa fer un metro que feia aigua pertot, un palau de congressos que ens ha hipotecat de per vida, un velòdrom que va doblar el pressupopst inicial però no s’hi poden celebrar curses oficials, unes autopistes faraòniques i caríssimes a Eivissa, ens ha robat de pertot, tant que encara ara no ho hem pogut mesurar, produïren un desgavell d’enxufats que feren disparar la despesa pública… Aquests són els seus antecedents i ara que han tornat se segueixen queixant de l’herència rebuda! Seran P.V.I., però n’hi ha un que ha passat tots els límits.

El Sr. Biel Company s’ha sortit del botador en tractar de pocavergonya el Sr. Antoni Verger, una persona que no conec personalment, però que segons la meva informació té fama d’honradesa, tant propfessionalment com políticament. Qui és aquest individu que maltracta així el Sr. Verger? Idò un agitador professional, que provocà aldarulls i tractorades il·legals contra el Govern que més recursos al sector agrari havia dedicat. És, ni més ni manco, el major caçador de subvencions de Mallorca, un valent que abusa dels dèbils, com els del tren de Llevant, però es concaga davant el ministre a l’hora de reclamar allò que ens deuen. I, com tots sabem, és membre d’un partit polític ple de lladres ja condemnats i altres imputats que malbaraten recursos públics i ens hipotequen de per vida, com per exemple en les carreteres. És culpable de no tenir tren a la banda del Llevant, el que reforça els trens de Palma a Inca pel Dijous Bo, però no el de Manacor. Aquest s’atreveix a insultar la gent que ha fet una bona labor, no com ell, que només mira per ell mateix. Però, què hem de fer? Això és la nostra nació.