Fotografies antigues

Benvinguts una altra vegada en aquesta secció de fotografies velles i anecdòtiques que pretén bucejar en la memòria de cada un dels lectors i fer-los reviure gràficament alguns moments històrics ja passats. I tot partint d’algunes fotografies antigues que he trobat per casa meva en què surten familiars i amics, però també amics de familiars i amics d’amics… i així fins a fer una xarxa interconnectada il·limitada del nostre poble. Si ens aturam a pensar-ho, aquesta precisament és la base de la popularíssima xarxa social del Facebook, en el nostre cas limitat regionalment i sense la mateixa potència, però a canvi sense la xafarderia ni la buidor que sovint presenta aquest nou invent del segle XXI.

I aquest mes començam amb dues fotografies de pandilla d’amics. Una, de part de mon pare, en Guillem Quina “Palleta”, posant en plena adolescència amb els seus companys a la platja de Cala Millor, segur que a l’aguait d’algunes de les primeres estrangeres que ens començaven a vistar en aquell temps (totes elles modernes, exòtiques… somnis d’adolescent). Tots ells mostren orgullosos la joventut del seu cos i unes rialles plenes de projectes. Si ens fixam en la fotografia, ja podem descobrir-hi algunes de les primeres construccions que s’hi feren, encara que res a veure amb el  que acabaria sent.

L’altra foto està més mal conservada. Així i tot s’hi obira la pandilla d’aquell temps de la meva tia, n’Àngela Comissa. Totes elles tenen la mateixa rialla que els joves de l’altre foto, però en femení. És un somriure viu, fresc, de gent que realment sent el gaudi de viure. No sabem quants de somnis i il·lusions passaven pel cap d’aquestes adolescents en aquella etapa de la seva vida. Igual que en l’altra foto posen compactes davant l’objectiu, però en aquesta ocasió ben endiumenjades a les vies del tren devora l’Estació (curiosament aquesta que hem acabat restaruant… i és que el passat, com en aquesta secció, sempre acaba retornant, d’una manera o de l’altra).

Deixa un comentari