Una pregunta i una resposta pel temps d’Advent

Algú va dir que ens han segrestat l’Advent, perquè el món comercial comença el temps de Nadal unes setmanes abans creant ambient nadalenc anticipadament.
Amb l’ànim d’ajudar a viure aquestes setmanes com un temps de predisposició perquè no ens passi per alt tot el que Jesús pot significar, aquí teniu una breu i senzilla reflexió o comentari.
L’Evangeli  posa en boca de Joan Baptista una pregunta que es feien molts de jueus d’aquell temps i també la gent del nostre temps: Si realment Jesús ens salva i que volem dir amb aquesta expressió?
I  la resposta  l’Evangeli la posa en boca de Jesús. Ens explica que creure en  ell i el seu Evangeli desentela els ulls (fa veure la vida i les coses d’una altra manera amb la visió que Déu té de tot), destapa les orelles (fa que estiguem atents i sensibles a tot el que passa al nostre entorn), fa caminar els invàlids (fa que ningú quedi paralitzat per la por, per la peresa o pels propis defectes), purifica els leprosos ( ens fa nous per dedins superant egoismes, manies i forces negatives), fa ressuscitar els morts (fa que els qui havien perdut el sentit i la il·lusió de viure la recobrin), anuncia una Bona Noticia als desvalguts ( fa entendre als qui no se senten valorats, que tots valem igual als ulls de Déu i que en nom de Déu ningú no pot ser marginat, no tingut en compte o menyspreat).
I acaba Jesús dient: “Feliços aquells que no queden desencantats i desil·lusionats de mi.” (Feliços aquells que en mi troben el sentit i la il·lusió de viure amb més força i plenitud.)
I encara afegeix. Que tot això es el millor que pot passar a una persona. Ho diu així. Per molt gran que sigui Joan Baptista, darrer profeta de l’A.T., encara és més gran aquell qui descobreix i viu el Regne de Déu. Aquell que entén l’Evangeli i fa l’experiència de viure’l.
Són respostes clares com l’aigua de neu.

Deixa un comentari