Algú va dir que ens han segrestat l’Advent, perquè el món comercial comença el temps de Nadal unes setmanes abans creant ambient nadalenc anticipadament.
Amb l’ànim d’ajudar a viure aquestes setmanes com un temps de predisposició perquè no ens passi per alt tot el que Jesús pot significar, aquí teniu una breu i senzilla reflexió o comentari.
L’Evangeli  posa en boca de Joan Baptista una pregunta que es feien molts de jueus d’aquell temps i també la gent del nostre temps: Si realment Jesús ens salva i que volem dir amb aquesta expressió?
I  la resposta  l’Evangeli la posa en boca de Jesús. Ens explica que creure en  ell i el seu Evangeli desentela els ulls (fa veure la vida i les coses d’una altra manera amb la visió que Déu té de tot), destapa les orelles (fa que estiguem atents i sensibles a tot el que passa al nostre entorn), fa caminar els invàlids (fa que ningú quedi paralitzat per la por, per la peresa o pels propis defectes), purifica els leprosos ( ens fa nous per dedins superant egoismes, manies i forces negatives), fa ressuscitar els morts (fa que els qui havien perdut el sentit i la il·lusió de viure la recobrin), anuncia una Bona Noticia als desvalguts ( fa entendre als qui no se senten valorats, que tots valem igual als ulls de Déu i que en nom de Déu ningú no pot ser marginat, no tingut en compte o menyspreat).
I acaba Jesús dient: “Feliços aquells que no queden desencantats i desil·lusionats de mi.” (Feliços aquells que en mi troben el sentit i la il·lusió de viure amb més força i plenitud.)
I encara afegeix. Que tot això es el millor que pot passar a una persona. Ho diu així. Per molt gran que sigui Joan Baptista, darrer profeta de l’A.T., encara és més gran aquell qui descobreix i viu el Regne de Déu. Aquell que entén l’Evangeli i fa l’experiència de viure’l.
Són respostes clares com l’aigua de neu.