Fotografies antigues

 Per aquesta vegada he elegit dues fotografies ben diferents. Una representa una estampa ben antiga, de temps que ja no tornaran: la meva padrina Bel arreglant la barba del meu repadrí, Joan “Barbot”. No existien precisament Gillettes en aquella època i la barba s’havia d’arreglar manualment. El meu repadrí ja devia ser massa vell per fer-ho i per això l’havien d’ajudar. I com no, en aquells anys era la madona de la casa qui feia aquest tipus de feina. Si ens hi fixam, na Bel “Barbota” està ben atenta en la tasca, mentre en Joan resta ben eixerit, pacient a la cadira.

L’altra foto, en canvi, és més moderna. No només pels anys (just deu tenir uns 35 o 40 anys d’antiguitat), si no que per allò que representa: la típica imatge de comunió, amb tothom ben mudat (la majoria amb corbata o camisa). I això sí que perdura encara en la nostra generació, a diferència del que dèiem de l’anterior fotografia. Les comunions encara estan a l’ordre del dia (i amb més força que mai) i la festa que s’hi fa no ha canviat tant durant aquestes darreres dècades. Si ens centram en la imatge en si, observam d’esquerra a dreta: en Jaume “Nespla”, en Guillem “Gorrió”, en Guillem Quina “Palleta” (mon pare), en Nofre Riera (pare de les Castelles), i n’Esteve “Botó” (que per cert aquí és ben exacte al seu fill Toni). A baix observam el combregador, n’Agostí Domenge, i la seva germana petita, na Maria Antònia Domenge. Curiosament, tots ells (menys els nins) feien feina de fusters a cals Agostins i posteriorment la majoria acabarien guanyant-se la vida en aquest ofici: n’Esteve en un taller i mon pare i en Jaume “Nespla” en un altre.

Deixa un comentari