Aquesta vegada vos apropam un poc més una de les persones més emblemàtiques i carismàtiques de Son Carrió, na Catalina Rafela, més coneguda al poble com “na Catalina de sa Biblioteca”; encara que, actualment, es dediqui exclusivament a les funcions de la Delegació Municipal.

Tot començà cap a finals de l’any 1989 quan arribà una jovençana, de per devers Manacor, per fer-se càrrec d’una petita, però novella i acollidora, biblioteca que s’acabava d’obrir al poble.

Tenc el record de jovenet passar capvespres, baix l’atenta mirada d’aquell enorme cuc de paper de color verd i groc que presidia la sala, consultant enciclopèdies diferents per poder l’endemà presentar aquell maleït treball a l’escola. D’informació no me’n faltava gens, na Catalina s’apressava en mostrar-me tot el que s’havia escrit fins al moment, per exemple, sobre la fotosíntesi, el Renaixement, el rei en Jaume, Ramon Llull o el món de les religions. Au idò, ben servit i carregat!

Ja de més gran, record la biblioteca com un lloc d’encontre entre joves. Se veu que encara no érem gaire de bar. En haver acabat l’institut, haver dinat i abans d’anar a bàsquet, futbol, música o a qualsevol altra activitat extraescolar, passàvem per allà per estudiar una mica… i xerrar, llegir alguna cosa interessant… i xafardejar, consultar la videoteca… i riure,… res, coses de joves. Na Catalina ja anava previnguda davant semblant “xiuxiueig” constant i, de sobte, feia sonar una petita campaneta “tilín-tilín”, seguit d’un rotund “ssshhhhhttttttt”. Tots callàvem i la miràvem de coa d’ull. Sabíem que s’havia acabat la bauxa, l’endemà seria un altre dia.

Per cert, voldria destacar un dels moments més mediàtics de la seva trajectòria com a bibliotecària. Va ser l’any 1998 quan va ser entrevistada pel programa de televisió de Canal 4 “La gent dels nostres pobles”. Vos deix l’enllaç per si hi voleu pegar una ullada! No té desperdici, sobretot si parau esment al què és, segons na Catalina, el més consultat pels usuaris de la biblioteca.

A part de pel servei de biblioteca, na Catalina també és coneguda a Son Carrió per la seva funció al front de la Delegació de l’Ajuntament. Un moment o s’altre tothom ha necessitat un certificat, una inscripció, ha tingut un dubte administratiu, una queixa o ha volgut comprar una entrada per “sa torrada”… Crec que bona part del poble, qualque vegada, s’ha hagut de veure les cares amb ella (en el bon sentit de la paraula).

Finalment, vull comentar que na Catalina és una persona totalment implicada i lligada al poble. A part del que fa referència al món laboral, la podem veure a pràcticament a totes les activitats lúdiques, càmera de fotos en mà, per amunt i per avall immortalitzant moments, cares i sensacions (no vos podeu perdre la col.lecció de fotografies que hi ha tant a la web www.carriocity.com com als àlbums Hoffman de la Delegació). Així mateix, la podem trobar participant a concursos gastronòmics, amb una interessant “truita amb patatilla”, al més pur estil Ferran Adrià, cantant a veu viva per les festes de Sant Antoni (Visca la terraaaaa!!!!), disfressada per sa rua, plorant a l’enterro de sa sardina, ballant a primera fila per les festes de Son Carrió, participant de xerrades i conferències, etc. En poques paraules, no va guanyar el guardó de “carrionera de l’any 2013” per casualitat.

Sense voler demorar més el moment, aquí vos deix amb la interessant entrevista. Això comença en 3,…2,…1.

Nom complet:  Catalina Rafela Galmés Pascual

Malnom: Filla d’en Tomeu de Son Suau i Na Maria Pascual de sa Coma

Estudis: Magisteri i cursos de biblioteconomia.

Professió: Oficinista i tècnica en cultura de la Delegació de Son Carrió, i fins fa dos anys també havia estat la bibliotecària, des de l’any 1989.

1. Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes? Amb Coco Chanel, per fer de la dona un ésser més lliure i Eduard Punset, per la seva ment que es manté jove, optimista i oberta.

2. Quina és la qualitat que més valores en una persona? La senzillesa, la sinceritat i l’empatia.

3. La teva major afició? Llegir, viatjar, contar contes i veure pel·lícules.

4. On i quan et sents feliç? A la platja, llegint, dormint, amb la família i els amics, a la feina.

5. Què no perdonaries? Oblido les ofenses petites ràpidament, no sóc rencorosa. Però no crec que pogués perdonar el maltractament físic o psicològic, sobretot dirigit cap a la meva família.

6. Quin creus que ha estat el teu major mèrit? Formar una família, els estudis, la feina, mantenir les amistats i arribar on som sense danys col·laterals.

7. De quin color et veus? Ara mateix pens en verd.

8. Quin és el darrer llibre que has llegit? Jane Eyre de na Charlotte Brontë del club de lectura de la biblioteca de sa Coma.

9. Un programa de TV: Pàgina 2, Freiser, Juego de Tronos, Saber y Ganar, El Intermedio.

10. Una cançó (i artista). Imagine de John Lennon i tot el dels Beatles. 

11. Per posar-te un defecte… Estar a sa lluna (empardalada en bon mallorquí), ficar sa pota, pesada, indecisa, por als canvis, egoisme, els nervis, la peresa… i m’atur perquè no acabaria mai.

12. I una virtut? El sentit de l’humor, la sinceritat.

13. Quina és la teva meta? Poder i saber gaudir dels petits moments del dia a dia.

14. Quines experiències consideres que t’han marcat de forma singular: El naixement de les filles i la mort de persones estimades.

15.- El teu moment estel·lar o de plenitud:  Conèixer la meva parella, ser mare i fer feina a Son Carrió.

16. Llepolia o plat preferit? La xocolata desfeta, els bombons de licor, els ronyons de can Roca.

17 Pel que coneixes, què hi falta al municipi de Sant Llorenç? Pens que s’han fet moltes coses aquests darrers anys, hi ha molts de serveis tant per a joves, com per a la tercera edat i els més petits. Sempre se pot demanar més, però mentre es mantinguin els serveis i les infraestructures que ja hi ha, obertes, a ple rendiment i en bon estat ja me don per satisfeta.

18. Què hi sobra? En general no m’agrada l’incivisme (el renou excessiu; cans a lloure que fan merdes; la brutor; fer malbé el mobiliari urbà, les instal·lacions i les plantes) i les crítiques negatives amb mala bava, pens que hi ha d’haver crítiques, però constructives, per a millorar, no criticar per vici sense fer res.

19. A quin racó del teu poble o ciutat et trobes més a gust? A Son Carrió me trob bé a tots els racons: al carreró del carrer Major, als bars, davant un cafè amb llet, a les places. A Porto Cristo passejant pel moll i per davant la mar.

20. Una frase, idea o pensament final… El que sempre me deien a ca meva de petita: “Viu i deixa viure”. Aquesta frase trob que resumeix molt bé el que hauria de ser la filosofia de la vida.