L’Autèntic Nadal

No necessàriament hem de pensar que els evangelis de la infància de Jesús, són una crònica exacta dels fets succeïts, molt probablement no és així, però el missatge que transmeten sí que és cert com a Bona Nova de Déu. I un missatge que queda ben clar és que Déu s’encarna pobre, enmig dels exclosos, ja que això és el que signifiquen els pastors, una gent que vivia al marge “convivint” amb el bestiar, fora de la ciutat i de remeis. I aquests són els primers que perceben i escampen la notícia segons els relats evangèlics.

Una bona actualització de la vivència del que significa el Nadal cristià, la trobem en la Carta Apostòlica “Evangelii Gaudium” (L’alegria de l’Evangeli), que el papa Francesc ha publicat recentment, quan parla dels desafiaments del món actual.

Un d’aquests desafiaments “és dir no a una economia de l’exclusió i la iniquitat, perquè aquesta economia mata”. El papa ho explica així: “No pot ser que no sigui notícia que un ancià que viu al carrer ha mort pel fred, i que ho sigui que la borsa ha baixat dos punts.” “Això és exclusió”. “No és tolerable que la gent tiri menjar, quan altre gent en el món mor de fam”. “Avui tot es mou dins del joc de la competitivitat i de la llei del més fort, on el poderós es menja el dèbil.” “Com a conseqüència d’aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades, sense feina, sense horitzons, sense sortida. El ser humà es considerat com un be de consum, que primer l’utilitzen i després el tiren.”

També exposa el papa que els guanys d’uns pocs creixen desorbitadament, mentre la majoria es troba de cada vegada més lluny del benestar de la minoria feliç. Diu que tots aquests desequilibris són conseqüència de ideologies que defensen l’autonomia absoluta dels mercats i la especulació financera, impedint d’aquesta manera el control per part dels Estats, que són els qui han de vetllar pel be comú. A tot això hi hem de sumar la corrupció ramificada i l’evasió fiscal. La fam de poder i de tenir no té límits.

Davant tot això, el papa anima els experts financers i els governants a tenir en compte les paraules d’un savi de l’antiguitat: ” No compartir amb els pobres els propis bens, és robar-los i prendre’ls la vida. els bens que tenim no són nostres, sinó seus”. Demana solidaritat desinteressada i una enèrgica reforma financera i econòmica a on es tingui en compte una ètica a favor del ser humà.

Crec que reviure el naixement de Jesús, el Fill de Déu, passa per tots aquests desafiaments. Nadal és justícia i compartir o no és la Bona Notícia de Déu i l’alegria de l’Evangeli. Diu el papa que “dins el cor de Déu hi tenen un lloc preferent els pobres, tant és així que ell mateix es feu pobre”. “Per l’església la opció pels pobres és una categoria teològica, abans que cultural, sociològica, política o filosòfica”. “Vull una església pobre pels pobres. Ells són els qui poden ensenyar-nos molt”.

Reconèixer un Déu encarnat en un infant que neix enmig del pobres suposa un compromís en una societat diferent a la que el papa denuncia: “avui molesta que es parli d’ètica, molesta que es parli de solidaritat, molesta que es parli de distribució de bens, molesta que es parli de preservar les fonts de treball, molesta que es parli de la dignitat dels dèbils, molesta que es parli d’un Déu que exigeix un compromís per la justícia” .

Com en els relats evangèlics del naixement de Jesús els àngels proclamen “una Bona Nova que serà alegria per tot el poble”, el papa Francesc continua proclamant “l’alegria de la Bona Nova” com una proposta de salvació per a tots.

Deixa un comentari