LSG – Dissabte de Nadal

Salvador Galmés tenia 33 anys, havia acabat Dret i amb “Negrures” havia obtingut un premi extraordinari en els L Jocs Florals de Barcelona. Aquesta petita narració, sembla un exercici de composició

Dues històries, sense relació aparent, la d’en Martinet i la de Sor Celilia. Aquesta darrera amb tres direccions, la realització del betlem, l’encert en seguir la vocació i la càrrega d’aquesta vocació. Tot en el més pur estil galmesià

Sor Cecília estava mes de mig apurada.
Aquell temps no permetia en via neguna anar a cercar barbeta pel betlem.
D’un munt de rabassons, una senalla d’arena amb copinyes i cornets, una capsa de figures de test, un plat de faria i un braçat de pi i ciprell -coses que el dia abans eren un caos informe-, l’esperit creador de la monja n’havia fet un paisatge ple d’ingenuïtat, mig ideal, mig estrafolari, destriant aquella heterogeneïtat caòtica en serres plenes de cingles i comellars, camins inverossímils, planures que havien de ser prats, cases encastellades, etc, etc. -El plat de farina restava intacte.- Però davant aquell obstacle (la falta de barbeta), el coratge creador de Sor Cecília s’extingia en un desmai de pessimisme.
(…/…)
Dins la cova, sobre un jaç de palla autèntica, jeia el Minyonet diví entre la Mare de Déu i Sant Josep, el bou i la mula, col·locats en primcernuda simetria dins la malla de la glòria de fils d’embastar
**
En aquella època començà a sentir un afanyi ignorat d’amors perennals, un anhel inquiet d’assaciaments infinits, qui, malgrat la devoció enlluernadora que, ben vistent, començà a desmostrar-li un jove de la seva mà, seguia covant fins que florí en una esplèndida corol·la de vocació religiosa.
Llavors començà la lluita, crua i sens auxilis humans. Tenia desset anys!
Primer, el combat intern per resoldre-se a deixar ca-seva; després una sèrie de batalles de sentiment per convèncer son pare, finalment la lluita penosa, per arreplegar la dot, servint de criada a Ciutat
**
…en un bellugueig d’escrúpols que la martiritzaven com macolins dins la sabata; en una subjecció absoluta del seu voler an el voler arbitrari d’una superiora repelenca …

Alguns mots (DCVB):
ESTRAFOLARI o ESTRAFALARI, -ÀRIA || 1. adj. Extravagant; estrany fins a la ridiculesa; cast. estrafalario.
CINGLE m. || 4. Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d’una muntanya (or., occ., Maestr.); cast. risco.
COMELLAR m. Espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades (Priorat, Mall.); cast. vaguada
DESMAI m.: cast. desmayo. || 2. Mancament de les forces vitals; defalliment.
PRIMCERNUT, -UDA adj. Primmirat
DOT m. o f.: cast. dote. || 1. Cabal que la família d’una noia li dóna quan es casa, i que ella aporta al matrimoni.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari