Moments de cinema

A vegades per criticar una cosa no importa fer cap discurs, ni cap monòleg, ni tan sols diàlegs entre personatges, perquè, com sabem, una imatge val més que mil paraules. De fet, això és el primer que t’ensenyen als cursets de cinema: el que puguis mostrar amb una imatge no ho mostris en paraules perquè per això ja hi ha la poesia, el teatre, la novel·la… I això és el que fa (i meravellosament bé) Stanley Kubrick a la seva pel·lícula Full Metal Jacket (La jaqueta metàl·lica). El film critica bàsicament l’absurditat d’un exèrcit i la guerra en general. Ho critica de diferents maneres durant la trama (basta recordar la memorable primera part d’entrenament en què un odiós sergent no deixa de renyar i maltractar els soldats, com ara el “recluta patoso”), però jo us deix una escena concreta que sense quasi paraules mostra l’absurditat de la guerra. Em referesc a l’escena de la matança del franctirador (avís que és d’una violència explícita, normal si el que es pretén és criticar la guerra) : Falta el final de l’escena, el qual no he estat capaç de trobar, que encara la fa més absurda. Resulta que aquests reclutes, que en la primera part del film hem vist en un dur entrenament, no saben enfrontar-se a aquesta situació de guerra (per a què serveix idò l’entrenament?) i disparen absurdament contra les parets sense cap tipus de sentit i totalment desorientats. El millor és al final (que lamentablement no podeu veure en l’escena que us he deixat) , quan descobreixen  que qui dispara  és un simple franctirador (no molts com creien) i, per més inri, és una simple camperola i no cap soldat entrenat com podrien ser ells. En resum, una absurditat darrere de l’altra, com la pròpia guerra.

Un pensament a “Moments de cinema

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.