Fotografies antigues

El meu arsenal de fotografies antigues no és inacabable. És vera que encara me’n queden, però de cada pic el cove està més buit. Per això he recorregut a la meva estimada Francisca Meca, la qual sabia que guardava una molt bona col·lecció. Així que ja ho sabeu, a partir d’ara moltes de les imatges que veureu seran propietat de na Meca. Esper que això ajudi a evitar que aquesta secció es converteixi únicament en un repetitiu àlbum de la meva família i cobri més interès. Des d’aquí gràcies a na Meca per col·laborar.

Però basta de preàmbuls i comèdia i anem a presentar les dues fotografies d’aquesta setmana. Per una banda, tenim una d’aquestes típiques festes que se celebraven a les possessions ara fa unes dècades. Era bastant habitual que un bon grapat de llorencins s’hi reunís per celebrar alguna cosa en particular (una sant, un aniversari…) i, aprofitant les grans esplenades que tenien a la vora, es posaven a ballar ball de bot al so de la música que quatre valents feien sonar. I venga copeos, mateixes… La qüestió era remenar el cos i passar-s’ho bé per oblidar els deures quotidians, un poc com els joves d’ara fan per les discoteques. A la imatge veim com en primer pla ballen mu mare, na Margalida Comissa, i en Pep de Son Berga (al cel sia). A darrere tenim dues parelles més, però he estat incapaç d’identificar-los, excepte en Rafel Sollo (al cel sia) en darrer terme. Miam si vosaltres els endivinau i, si no, almenys entreteniu-vos a cercar entre els espectadors (qui sap, potser us hi trobau i tot).

 Per acabar tenim una estampa de l’amo en Joan Mec (que també ens va abandonar ja fa uns quants anys) ben mès amb el seu giato, el capell i uns interessantíssims calçons de bufa que li destaquen unes calces ben llargues. Pel que m’ha contant na Francisca Meca, feia feina a foravila però tenia una gran passió per la música i, de fet, tocava la trompeta en una orquestra.

Deixa un comentari