Com que tothom sap que les cròniques dels plens que faig des de l’any tirurany són informals, a la del ple ordinari del 23 de gener, sant Climent –que els que el coneixeren asseguren que era tan gelós que feia perdre la collita de tot el que sembraven avui, per no haver-li guardat la festa-, em limitaré a comentar alguns aspectes d’aquí i d’allà, ja que en Xerafí em va dir que penjaria el vídeo a la xarxa i els lectors interessats el podran consultar sencer. Així que no espereu trobar res  de sessions anteriors, ni de trens turístics, ni de consorcis, ni de TICS ni de la majoria de les preguntes –o eren precs?- que va fer l’oposició al llarg de l’ordre del dia.

Començaré pel punt 5, que era el que més m’interessava: Declaració dels símbols d’interès local i a favor de la llibertat d’expressió. Amb més voluntat que traça –tot s’ha de dir-, el batle va llegir la moció que justificava el punt, la qual, després d’esmentar diversos articles de la Llei i de la Constitució, va concretar la seva proposta:

• Declarar la senyera de les quatre barres (inclòs el llaç quatribarrat) com a símbol oficial d’interès local als efectes de l’apartat 2/b de l’article 4, de la Llei sobre l’ús dels símbols oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
• Declarar com a símbols oficials d’interès local totes aquelles manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi, als efectes d’atorgar-lis el caràcter de símbol permès per al centre escolar corresponent, alliberant-lo de l’autorització prèvia, establert a l’article 4, apartat 2/b.
• Rebutjar les injerències competencials que es produiran si s’aprova el projecte de decret presentat pel Govern de les Illes Balears a la Llei 9/2013 sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears.
• Instar el Govern de les Illes Balears a retirar de manera immediata aquest projecte de decret, que afecta l’autonomia de les corporacions locals.

-A veure si ho entenc. Es punt dos diu que aprovaran qualsevol símbol acordat pes consells escolars?
-Això digueren.
-Idò sí que se’n refien molt, perquè amb sa llei d’en Wert no sé jo si aquests consells tendran tanta llibertat com abans o si hauran d’estar a ses ordres de na Trepitja…
-No em diràs que no sigui democràtic i que respecta sa llibertat d’expressió?
-No, si jo no dic res d’això, només que no sé cap on prendran si sa consellera troba que es mestres o es pares se surten des botador… Es punt tres també el trob com a rarenc, perquè rebutjar una injerència que encara no s’ha produït…
-Però se produirà, si s’aprova es decret…
-Sí, però pareix com si passassin s’arada davant es bou. I na Manuela, què va dir?
-No ho sé, pèrquè xerrava tan aviat que no vaig tenir temps per apuntar res. I com que ho feia en foraster… Mira-ho en es vídeo. Es punt va esser aprovat per sis vots a favor i quatre abstencions, ja que en Colau, na Maria Montserrat i na Catalina no hi eren.

El punt 6 deia literalment: Proposta de pacte local a favor dels drets sexuals i reproductius. Quan el vaig llegir em va fer com a il·lusió, perquè un pacte sobre els drets sexuals dels llorencins no pot esser mai dolent, almanco per part meva, però després va resultar que era sobre l’avortament.
-I per què no ho posaren a s’enunciat, i així sa gent no s’embullaria?
-I jo què sé!
Després de recordar que l’Organització Mundial per a la Salut recolza els drets de la dona i que el Consell d’Europa l’ha despenalitzat, concretaren la seva proposta, que més o manco deia: Promoure un pacte local per reafermar-se en els drets de la dona relatius a l’interrupció de l’embaràs, en el qual s’oferiria als joves informació sobre mètodes de control –que inclourien la píndola del dia després, i s’atendria tota casta de consultes  a la Unitat Sanitària. O sigui, poc més o manco el mateix que assenyala la llei de terminis que va aprovar el Govern de Zapatero.
-I na Manuela?
-Va dir que no recolzarien sa moció, encara que estassin a favor de sa lliure interrupció de s’embaràs, sempre que sa dona sigui major d’edat. És a dir, que a ella li aniria bé sa Llei si llevassin sa referència sobre es setze anys.
-Quina Llei li aniria bé, sa de 2010 o sa d’en Gallardón?
-No ho va dir, però jo crec que devia esser sa d’en Zapatero?
-Estàs segur?
-No…

En els precs i preguntes na Manuela va demanar al batle a veure si sabia res sobre una persona que treballava al poliesportiu, i quan aquest i en Joan li contestaren que no van començar una discussió que poc a poc anava pujant de to, ja que ella considerava inconcebible que cap dels dos tengués notícia sobre una persona que presumptament treballava a unes dependències municipals.
-I es poliesportiu, que és de s’Ajuntament o de sa Conselleria?
-Segons na Manuela, de s’Ajuntament.
-Idò hi deven poder posar una senyera, ara que ho han aprovat…
-Supòs que sí.

En Jaume va dir que un militar llorencí amb càrrec d’oficial li havia dit que volia que l’Ajuntament donàs una còpia de la Llei de símbols a cada regidor, i també a tots els policies, perquè per les festes de Sant Antoni hi havia una carrossa que segons el seu parer feia befa de la bandera constitucional.
-S’espanyola?
-Supòs…
–O es PP és es portaveu des militars?
-I jo què vols que te digui?