Fotografies antigues

Benvinguts de nou al racó dels records perduts. Aquesta setmana començam amb una fotografia enigmàtica que m’han cedit des de ca’n Metxo. I dic enigmàtica perquè hi podem observar un al·lot desconegut que espera amb una maleta l’arribada de qui sap qui o què, amb tota la càrrega simbòlica que això suposa. Una maleta ens pot fer pensar en un viatge (d’esbarjo, de negocis…), però també en un llarg adéu per motius complexos, els quals a vegades ens obliguen a canviar de vida. Recordem que eren anys de pobresa (la fotografia segur que és del temps de la Guerra Civil o, com a mínim, de la Postguerra) i el verb emigrar estava ben present. Però és possible que tot siguin divagacions d’una ment pessimista com la meva… perquè i si senzillament és un al·lot posant en una fotografia amb la primera cosa que va trobar per casa? La veritat mai la sabrem, o sí, perquè potser algú del poble hagi estat capaç de reconèixer el nin. Si és així, feis-nos-ho saber a través dels comentaris. I si no, l’enigma d’aquesta fotografia continuarà existint…

Per altra banda, madò Bel Ballester ha volgut col·laborar en aquesta pàgina cedint-me dues fotografies dels seus pares mentre anaven escola. Estan datades al 1902, per la qual cosa haureu de disculpar-ne la qualitat, però crec que amb un poc d’esforç podreu contemplar cada un dels alumnes i, fins i tot, reconèixer-los. Com que en aquell temps les classes estaven separades per sexes (i algunes encara hi estan, així que aquí el terme evolució no es pot aplicar amb gaire orgull), tenim dues estampes: la del grup de les nines i la dels nins. Aquesta setmana començarem amb la classe del sexe femení i en la pròxima entrega ja us mostraré la classe dels nins (així us deixaré intrigats).

Si ens fixam en la imatge, al centre, ben vestida de negra, trobam la mestra, madò Antònia Campins. La resta de les nines són les que anaven a classe amb la mare de Bel Ballester, i entre elles hi ha na Margalida Soler, na Catalina Fuster, na Bel Melis, les germanes Busques, la mare de na Sorrilla, na Joana de ca’n Garrit, na Maria des Canigó, la mare d’en Tiana, na Barbota… i moltes més. Miam si els endivinau.

Fins a la propera entrega!!!

2 pensaments a “Fotografies antigues

  1. El niño de la primera foto es mi padre, Manuel Torres Mariné, ibicenco, ahí tenía unos diez u once años, era monaguillo, puede que fuera el motivo de su visita.

    Un saludo!

Respon a Pau Quina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.