Després de saber quina ha estat la cançó de l’any 2013 i de la pausa que va suposar la festa de Sant Antoni, és ben hora de reemprendre el camí d’aquesta secció i presentar nous temes. Per això avui us propòs encetar el 2014 amb bon ritme i guitarres punteres: Franz Ferdinand.

Aquest grup escocès va prendre el seu nom amb referència a l’arxiduc austrohongarès Franz Ferdinand, l’assassinat del qual va ser el desencadenant de la Primera Guerra Mundial. El seu estil és una mescla de rock i pop amb ritmes atractius que a la primera ja t’enganxa. De fet, personalment trob que aquest és un dels encerts i alhora un dels defectes de la banda.

Per una banda, les seves melodies són accessibles i a la primera els seus temes ja et resulten agradables i, de fet, per això és un dels pocs grups indies que ha aconseguit combinar comercialitat i independència. Ara bé, amb aquest grups que es basen tant en la tornada i les melodies fàcils sovint em passa que els escolt molt els primers dos mesos d’haver tret l’àlbum, però després queden arraconats en el calaix la resta de l’any. Per alguna cosa alguns savis diuen que els bons músics, els de veres, són aquells que, passats els anys, encara et fa ganes posar al tocadiscos perquè mai passen de moda ni mai avorreixes.

Però no desmereixem la virtut de saber composar cançons enganxadores i més en el cas de Franz Fedinand que, de cada nou disc, la meitat de les cançons podiren ser singles ja que totes tenen aquest ritme atractiu que us mencionava. Per demostar-ho us deix un dels seus majors èxits, Take me out.